Text del 2001
La vocació del despatx R. Feliu & Bernabeu vers el món de l’empresa s’aprecia clarament en les seves especialitats d’actuació, que parteixen del dret mercantil i civil: “Tractem totes les qüestions jurídiques relacionades amb les societats, els contractes i les juntes generals de les companyies. Dins de l’àrea mercantil també actuem en la branca processal i, especialment, en la concursal.”
És en aquest darrer camp on Lluís F. Ramírez i Marc Bernabeu han aconseguit un sòlid prestigi tant per les acurades actuacions del seu bufet com pels seus ferms principis morals: “Sempre intentem tractar totes les qüestions amb exquisitat i amb una consciència clara que els mètodes de treball han de ser adients als principis ètics que guien la nostra tasca. La labor de l’advocat concursal és, en primer lloc, evitar, si és possible, acudir a aquest procediment judicial buscant altres solucions menys greus per al suspens i en resum, per a la societat.”
La suspensió de pagaments no s’ha de veure com una mesura que hagi de desembocar forçosament en el tancament de l’empresa, sinó com un període que hauria de permetre tornar a la normalitat perduda. “Sempre hi ha una voluntat de continuïtat per part de l’empresari. En aquest sentit, els advocats hem de ser molt acurats per si de cas s’arriben a produir responsabilitats. És cert que les actuacions per declarar una situació de fallida són aparentment fàcils de portar a terme, però la tasca de l’advocat en aquestes qüestions té unes repercussions importants, com serien les del propi empresari, les dels treballadors i les de la mateixa societat, i que cap d’elles s’ha de perdre mai de vista. Això obliga els despatxos com el nostre a col·laborar estretament amb altres professionals de les àrees econòmiques, per tal que ajudin a examinar les veritables possibilitats de sortir de la crisi sense arribar a aquest dur procediment. Si observem que n’hi ha, hem de ser coherents per renunciar als possibles guanys que aquesta gestió ens hauria reportat a tots plegats.”
Aquests comportaments són els únics moralment vàlids per a un advocat que es vol fer respectar professionalment: “El fi que persegueix un advocat mai ha de ser econòmic perquè ha de saber anteposar els interessos del seu client per davant dels propis. Alhora, tampoc mai no hem de perdre l’objectivitat necessària per dur a terme la nostra tasca. S’ha d’establir una distància real entre el client i el lletrat com a única via perquè ambdós conservin la serenor que els cal, ja que si l’advocat es mostra relaxat transmetrà aquesta serenitat al client. Evidentment, la tranquil·litat és només exterior, però escaient perquè l’assessorat confiï de debò en nosaltres i es pugui establir un diàleg autèntic entre les parts.”
L’obediència dels preceptes marcats per l’advocat és del tot necessària per resoldre la situació de crisi d’una manera satisfactòria: “És pràcticament impossible treballar amb un client que no segueix les teves directrius perquè no farà cas de la teva línia d’assessorament.” I afegeix: “En aquests casos, el més convenient és deixar la relació de treball perquè no serà profitosa per a cap dels dos.”
La participació en les juntes generals de les petites i mitjanes empreses a les quals assessoren i en l’arranjament de les qüestions successòries, els permet observar quina és la tendència general en el sector empresarial: “Avui en dia ja està molt més estès el plantejament que cal professionalitzar la gestió de les empreses, encara que el capital continuï sent familiar. Aquest comportament, a més, respon a una tendència general de la nostra societat, en què estan desapareixent les nissagues en tots els oficis. El que sí que podem observar és com els fills d’empresari que es volen fer càrrec de la gestió de l’empresa reben una formació més adequada en dret, economia, direcció d’empreses, etc., que la que van rebre les generacions anteriors. D’altra banda, també són conscients que cal introduir la figura d’un assessor extern que aporti l’objectivitat necessària a la gestió quotidiana i a les juntes generals. La nostra preocupació actual és conscienciar-los que no tan sols s’ha d’actuar de forma curativa, sinó també preventiva en tots els àmbits jurídics relacionats amb el món de l’empresa. Moltes d’aquestes cases han rebut un assessorament insuficient perquè només se centrava en plantejaments administratius, fiscals i comptables. La complexitat actual del món empresarial anul·la aquesta mena d’assessorament i fa necessari un tipus d’actuació més profunda. El petit i mitjà empresari es troba tot sol davant de la complexitat de la gestió i precisa un suport extern que es pugui encarregar de totes aquelles àrees que sobrepassen la seva preparació i coneixements administratius, legislatius i econòmics.”
En cas d’arribar al punt en què es produeixen problemes, Lluís F. Ramírez i Marc Bernabeu es declaren absolutament pactistes: “Busquem la solució per sobre de la raó, ja que moltes vegades sabem que el nostre client la té, però també som conscients que no és tan fàcil demostrar-la davant d’un tribunal i que el temps d’espera i el cost econòmic no el recompensarà. Nosaltres pensem que només s’hauria d’arribar als jutjats per raons jurídiques greus i que, a més, també s’haurien de potenciar altres fórmules per assolir acords, com ara els tribunals d’arbitratge.”
La lentitud de la Justícia respon a causes internes: “La falta de mitjans, la mobilitat del personal, entre altres causes, expliquen la demora que es produeix en els processos.”
El retard i el funcionament d’aquesta important institució l’allunyen cada cop més de la ciutadania: “Molts clients pensen que la justícia no és justa. El problema és que la pràctica judicial existent no s’ajusta estrictament a totes les situacions socials, i que cal una important dosi de sentit comú (criteri) per part de qui la interpreta.”
L’equilibri i l’harmonia són patents entre Lluís F. Ramírez i Marc Bernabeu després de vint anys de convivència professional: “El respecte i l’acceptació del tarannà de cadascú són les claus d’una bona cooperació.”
El respecte del primer vers el seu deixeble és notori: “Hi ha un moment en què els teus alumnes esdevenen els teus professors.” I també esdevé a la inversa: “En Lluís es dóna a les persones, intenta ajudar-les i això et fa aprendre força quin és el sentit primer i últim de la nostra professió.”
