Srs. Lluís Ramírez i Feliu i Marc Bernabeu
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Srs. Lluís Ramírez i Feliu i Marc Bernabeu

R. FELIU & BERNABEU ABOGADOS ASOCIADOS

Text del 2001

La vocació del despatx R. Feliu & Bernabeu vers el món de l’empresa s’a­­precia clarament en les seves especialitats d’actuació, que par­teixen del dret mercantil i civil: “Tractem totes les qüestions jurí­diques rela­ci­­o­­nades amb les societats, els contractes i les juntes generals de les companyies. Dins de l’àrea mercantil també ac­tuem en la branca pro­ces­sal i, especialment, en la concursal.”

És en aquest darrer camp on Lluís F. Ramírez i Marc Bernabeu han a­con­seguit un sòlid prestigi tant per les acurades actuacions del seu bufet com pels seus ferms principis morals: “Sempre intentem trac­tar totes les qüestions amb exquisitat i amb u­na consciència cla­ra que els mètodes de treball han de ser adients als principis ètics que guien la nostra tasca. La labor de l’advocat con­cursal és, en primer lloc, evitar, si és possible, acudir a aquest pro­ce­diment judicial buscant altres solucions menys greus per al sus­pens i en resum, per a la societat.”

La suspensió de pagaments no s’ha de veure com una mesura que hagi de desembocar forçosament en el tancament de l’empresa, sinó com un període que hau­ria de permetre tornar a la normalitat perduda. “Sempre hi ha una vo­lun­tat de continuïtat per part de l’empresari. En aquest sentit, els advocats hem de ser molt acurats per si de cas s’arriben a produir responsabilitats. És cert que les ac­tuacions per declarar una situació de fallida són aparentment fàcils de portar a terme, però la tasca de l’advocat en aquestes qües­tions té unes re­per­cussions importants, com serien les del propi empresari, les dels treballadors i les de la mateixa societat, i que cap d’elles s’ha de perdre mai de vista. Això obliga els des­patxos com el nostre a col·laborar estretament amb altres profes­sionals de les àrees econòmiques, per tal que ajudin a examinar les veritables pos­si­bi­litats de sortir de la crisi sense arribar a aquest dur procedi­ment. Si obser­vem que n’hi ha, hem de ser coherents per renunciar als possibles guanys que aquesta gestió ens hau­ria reportat a tots plegats.”

Aquests comportaments són els únics moralment vàlids per a un advocat que es vol fer respectar pro­fes­sionalment: “El fi que per­segueix un advocat mai ha de ser eco­nòmic perquè ha de saber anteposar els interessos del seu client per da­vant dels propis. Alhora, tampoc mai no hem de perdre l’ob­jec­ti­vi­tat neces­sària per dur a terme la nostra tasca. S’ha d’esta­blir una distàn­cia real entre el client i el lletrat com a única via per­què ambdós con­ser­vin la serenor que els cal, ja que si l’advocat es mos­tra relaxat trans­metrà aquesta serenitat al client. Evidentment, la tran­quil·li­tat és no­més exterior, però escaient perquè l’assessorat confiï de debò en nosaltres i es pu­gui establir un diàleg autèntic entre les parts.”

L’obediència dels preceptes mar­cats per l’advocat és del tot ne­ces­sària per resoldre la situació de crisi d’una manera sa­tis­fac­tòria: “És pràcticament im­pos­si­ble treballar amb un client que no se­gueix les teves directrius perquè no farà cas de la teva línia d’as­ses­sorament.” I afegeix: “En aquests casos, el més conve­nient és deixar la re­lació de treball perquè no serà profitosa per a cap dels dos.”

La participació en les juntes generals de les petites i mitjanes empre­ses a les quals assessoren i en l’arranjament de les qüestions succes­sòries, els permet observar quina és la tendència general en el sector empre­sarial: “Avui en dia ja està molt més estès el plantejament que cal profes­si­o­nalitzar la gestió de les empreses, encara que el capital continuï sent familiar. Aquest comportament, a més, respon a una tendència general de la nostra societat, en què estan desapa­reixent les nissa­gues en tots els oficis. El que sí que podem obser­var és com els fills d’empresari que es volen fer càrrec de la gestió de l’empresa reben una formació més adequada en dret, eco­no­mia, direcció d’empre­ses, etc., que la que van rebre les gene­ra­ci­ons anteriors. D’altra ban­da, també són conscients que cal in­troduir la figura d’un asses­sor extern que aporti l’objectivitat necessària a la gestió quotidiana i a les juntes generals. La nostra preocupació actual és conscien­ciar-los que no tan sols s’ha d’ac­tuar de forma curativa, sinó també preventiva en tots els àmbits jurídics relacionats amb el món de l’empresa. Moltes d’aquestes cases han rebut un assessorament insu­ficient perquè només se centrava en plantejaments admi­nistratius, fiscals i comptables. La complexitat actual del món empresarial anul·la aquesta mena d’as­sessorament i fa necessari un tipus d’actuació més profunda. El petit i mitjà em­pre­sari es troba tot sol davant de la complexitat de la gestió i precisa un suport extern que es pugui encarregar de to­tes aquelles àrees que sobrepassen la seva preparació i conei­xe­ments admi­nis­tratius, legislatius i econòmics.”

En cas d’arribar al punt en què es produeixen problemes, Lluís F. Ramí­rez i Marc Ber­­nabeu es declaren absolutament pactistes: “Bus­quem la so­lució per sobre de la raó, ja que moltes vegades sabem que el nostre client la té, però també som conscients que no és tan fàcil de­mostrar-la davant d’un tribunal i que el temps d’espera i el cost eco­nòmic no el recompensarà. Nosaltres pensem que només s’hauria d’arribar als jutjats per raons jurídiques greus i que, a més, també s’haurien de potenciar altres fórmules per assolir acords, com ara els tribunals d’ar­bi­trat­ge.”

La lentitud de la Justícia respon a causes internes: “La falta de mit­jans, la mobilitat del per­sonal, entre altres causes, expliquen la demora que es pro­dueix en els processos.”

El retard i el funciona­ment d’a­questa im­portant ins­titució l’allunyen cada cop més de la ciutadania: “Molts cli­ents pen­­sen que la justícia no és justa. El problema és que la pràctica judicial existent no s’ajusta estricta­ment a totes les si­tu­acions socials, i que cal una important dosi de sen­tit comú (criteri) per part de qui la interpreta.”

L’equilibri i l’harmonia són patents entre Lluís F. Ramírez i Marc Ber­­na­­beu després de vint anys de convivència professional: “El res­pec­te i l’acceptació del tarannà de cadascú són les claus d’una bona coo­peració.”

El respecte del primer vers el seu deixeble és notori: “Hi ha un moment en què els teus alumnes esdevenen els teus pro­fes­sors.” I també esdevé a la inversa: “En Lluís es dóna a les perso­nes, in­tenta ajudar-les i això et fa aprendre força quin és el sentit primer i últim de la nostra professió.”