Text del 2001
La necessitat de satisfer d’una manera òptima les necessitats dels clients en matèria d’assessorament jurídic va originar l’aliança del tradicional despatx d’advocats Garrigues, de Barcelona, amb la coneguda i prestigiosa companyia d’assessorament Arthur Andersen, el director de la qual és en aquests moments Fernando Rey: “Les àrees de l’assessorament jurídic són tantes que calia formar i organitzar un grup compacte on la formació global de base esdevingués un component important, però juntament amb una especialització profunda en les respectives àrees del dret. Mitjançant aquesta fusió, només a Barcelona hem aconseguit formar un equip de 200 professionals de l’assessorament jurídic que poden abraçar totes les àrees de coneixement que engloba el dret.”
Per una altra banda, aquesta unió els ha permès “tenir una estructura en l’àmbit de l’Estat espanyol que facilita moltíssim la nostra tasca. D’aquesta manera, podem fer consultes en qualsevol moment a altres especialistes de la firma que treballen a localitats o països diferents. També per al client comporta molts avantatges, ja que la nostra companyia disposa de sucursals a les principals ciutats del món i el client té garantit un assessorament continu de totes les branques del seu negoci a qualsevol indret del món. Aquest element adquireix una importància significativa en el context globalitzador que estem vivint, que fa necessari col·laborar en xarxa amb professionals d’altres països per tal que s’encarreguin dels aspectes legals vinculats a les inversions o negocis que el nostre client hi duu a terme.”
La unió també ha comportat un canvi en la filosofia de l’antic despatx Garrigues: “Andersen sempre ha apostat d’una manera decidida pels joves talents i aquesta estratègia s’ha continuat fent servir a Garrigues & Andersen. Cada any contractem al voltant de trenta o quaranta professionals, advocats o economistes, que s’acaben de llicenciar i que demostren tenir un gran potencial en matèria d’assessorament. Per a nosaltres la contractació d’aquestes joves promeses és tan important que tenim un departament format per psicòlegs i personal del despatx per decidir quins són els candidats idonis. Una vegada han superat les proves necessàries, són entrevistats pels socis del despatx per tal de veure si el seu perfil es correspon amb la nostra mentalitat de treball. Els candidats seleccionats reben una acurada formació i especialització i la ferma promesa de poder-se promocionar en el despatx fins arribar a ser-ne socis.”
De fet, el propi Fernando Rey va poder gaudir dels avantatges de formació i d’ascensió que la firma li brindava: “Vaig entrar a treballar a Arthur Andersen l’any 1987 durant el meu període de pràctiques. Després, l’empresa m’ha donat les oportunitats adients perquè m’anés desenvolupant professionalment. El meu exemple és conseqüència directa de la política general de la companyia, que sempre ha apostat per la formació d’una pedrera de professionals.”
No obstant això, també és conscient de les crítiques que empreses d’assessorament com la seva reben quant a la política de contractació de personal: “De vegades s’acusa les grans companyies de contractar gent molt jove sense gaire experiència professional. Aquestes crítiques són molt respectables però hem de tenir en compte que és més fàcil formar un professional sense experiència en una deter-minada dinàmica i filosofia de treball que no pas a un professional amb experiència i amb la seva pròpia manera de fer. A més nosaltres proporcionem als joves que s’incorporen a la nostra companyia una especialització necessària per a dur a terme les grans operacions. Cap directiu d’una multinacional no s’arriscarà a contractar els serveis d’un professional que no sigui un expert contrastat en una matèria determinada perquè sap que en aquesta operació s’està arriscant també el seu propi prestigi. Personalment considero molt injust valorar les qualitats laborals d’una persona en funció únicament de la seva edat, perquè el realment important és la qualitat professional i el tarannà personal, que sempre han d’inspirar confiança en els clients.”
Fernando Rey té present que el mercat de l’assessorament és molt divers perquè també ho és el món empresarial: “Es poden distingir clarament tres grans tipus d’empreses dedicades a l’assessorament: la primera és la formada per petits despatxos que es dediquen a donar consell a les empreses familiars de pocs treballadors. Un altre tipus d’assessor som nosaltres, que oferim una àmplia estructura capaç d’assessorar les grans companyies –multinacionals o familiars– en qualsevol tipus d’operació. Enmig queden els despatxos intermedis amb una infraestructura mitjana i una clara vocació generalista.”
Els canvis de tot ordre que estem vivint dificulten la permanència d’aquest darrer tipus de firma: “Actualment la societat i els processos legals són més complexos i dinàmics que anys enrere; les fronteres comercials estan desapareixent i això provoca que la tasca de l’assessor hagi de ser molt acurada i especialitzada. Els despatxos petits continuen donant una assistència treballada i molt personalitzada als seus clients que, a més, normalment no necessiten serveis gaire específics. D’altra banda, els grans disposem de totes les eines tecnològiques i d’un equip humà capacitat per respondre d’una manera positiva a aquestes situacions, però els intermedis acostumen a tenir una vessant més generalista que pot entrar en conflicte amb la complexitat i el tractament específic que tot assessorament d’una mitjana i gran empresa comporta actualment.”
Deixant de banda les peculiaritats empresarials, un bon assessor s’ha de caracteritzar sempre per “viure d’una manera totalment personal la problemàtica del client. La passivitat és una característica que no s’avé gaire amb el tarannà de l’assessor, que ha de saber sempre avançar-se a les problemàtiques que se li poden presentar al client. Els professionals al servei de l’empresa hem de ser molt conscients del que poden comportar els nostres actes. Moltes vegades, els conflictes entre empreses que s’han d’arranjar per via judicial són conseqüència d’una actuació individual desafortunada. Si pensem en un contracte ambigu o en una clàusula mal redactada, podem comprendre perfectament les implicacions que pot tenir per a una de les parts.”
Arribar als tribunals de justícia pot ser la solució idònia quan la negociació entre les parts ja no és possible: “Hem d’intentar sempre donar suport als interessos dels nostres clients i hi ha ocasions en què les fórmules intermèdies com la de l’arbitratge no són les millors.”
