Texto del 16-12-2013

El fundador d’aquesta empresa dedicada sobretot al flocat per al sector de l’automòbil i el seu comitè executiu són els artífexs de la transformació d’un negoci petit i en crisi en una entitat de referència internacional; una experiència que els porta a afirmar que el país hauria de gestionar-se com una empresa, i analitzar-ne els punts forts i fluixos per incentivar els primers (les pimes) i corregir els segons (un model laboral i productiu caduc). 

Solucions tècniques d’ennobliment de superfícies per als sectors de l’automòbil, la construcció i el packaging

Industrias Tapla és una empresa familiar dedicada des del seu naixement, al maig del 1968, a la recerca, el desenvolupament, la producció i la comercialització de solucions flocades (ennobliment de superfícies amb la fixació de partícules) per als sectors de l’automoció, la construcció, el packaging i la indústria en general. La companyia ha evolucionat i s’ha adaptat a les necessitats del mercat; des del 2003, ha centrat els seus esforços en el desenvolupament de solucions tècniques i productes d’alta qualitat per al sector de l’automòbil. Avui podem afirmar que hem aconseguit posicionar-nos com a empresa de referència a tot el món. El nostre èxit resideix en la recerca de l’excel·lència per mitjà de la millora contínua, el treball en equip, l’agilitat i la constant inversió en R+D+I. A més, tenim la sort d’haver rebut, dins del marc de la 25a Edició dels Premis Pimes, el guardó a la petita empresa més competitiva del 2011.

Reconversió industrial l’any 2003

L’any 2003 vam entrar en una crisi profunda. La competència xinesa, amb un flocat de qualitat inferior i força més econòmic, ens va fer perdre molts clients dins el sector dels estoigs i la marroquineria, llavors un dels nostres puntals. Això ens va fer adonar que si no ens renovàvem hauríem de tancar. Vam decidir que havíem d’apostar per allò que sabíem fer, el flocat, però que ens havíem de centrar en un sector més tècnic, que requerís un producte amb uns estàndards de qualitat més elevats. D’aquesta manera vam apostar pel sector de l’automòbil, el flocat del qual ha de complir uns requisits molt exigents: el producte ha de tenir el mateix comportament, per exemple, tant si es troba en un desert com si s’usa al mig de la neu.

Una aposta marcada per l’R+D+I i l’exigència continues

Al principi pensàvem que estàvem preparats per afrontar la reconversió perquè sabíem fer el producte; malauradament, ens vam adonar que amb això no n’hi havia prou. Els primers clients que vam tenir, d’origen alemany, ens van obrir els ulls: calia homologar-nos, demostrar que allò que dèiem que sabíem fer bé, realment ho fèiem amb la qualitat requerida. Vam començar, doncs, a viatjar, a ampliar coneixement i a adquirir competències, a millorar processos i a invertir molt en R+D+I. De fet, durant el mateix 2003 vam començar a aconseguir les normes ISO que necessitàvem. El sector ens demanava un canvi de mentalitat absolut, atesa la seva exigència d’una millora contínua i d’una optimització constant de recursos. Per sort, sempre hem estat una empresa familiar petita però sanejada i sense deutes. Això ens permeté afrontar les inversions que el sector de l’automòbil ens exigia i superar la nostra crisi.

Orgull per les fites assolides en només deu anys

Fa 10 anys, el nostre negoci familiar només es movia en el mercat nacional. Avui, continuem sent una petita empresa familiar –actualment donem feina a 30 persones–, però ara ens truquen del centre tecnològic de la Renault –on treballen onze mil persones i tres-cents enginyers que dissenyen les estanquitats dels vehicles– per dir-nos que han sentit a parlar de nosaltres, que els anem a veure i que els expliquem com ho fem. Estem orgullosos del camí que hem recorregut, malgrat que no ha estat gens fàcil. Arribar fins aquí ens ha exigit molta feina, molt esforç i molts sacrificis per aconseguir un producte cada vegada més bo i, a la vegada, més econòmic. Han estat uns quants anys d’assajos i d’estudis fins a assolir els estàndards de qualitat que requerien els proveïdors. I també hem après a obrir molt la ment, perquè el mateix sector t’hi obliga.

Qualitat, preu i terminis d’entrega

Fins ara només ens hem encarregat de qüestions tècniques, que és el terreny en el qual som especialistes, però fa poc hem començat a introduir el color en el flocat amb un ús estètic, per donar calidesa a l’interior del vehicle. Tot i que ha estat un element introduït a petició d’un client, pensem que la idea pot agradar i que aviat en tindrem més demanda. L’important és mantenir sempre uns nivells de qualitat alts. El triangle format per la qualitat, el preu i els terminis ha d’estar sempre equilibrat. Totes tres variants han de ser impecables. Una errada pot fer perdre el prestigi, un valor cabdal en aquest sector.

Que els bancs actuïn com a bancs

Els petits industrials, que han treballat tota la vida, no són culpables de l’excés de confiança generada per les entitats bancàries. Si abans, i sobtadament, tot semblava molt fàcil i gairebé qualsevol caprici es podia finançar amb un préstec, ara, també de sobte, els bancs es neguen a oferir finançament i s’enroquen en polítiques estrictes del benefici a curt termini. Però els bancs haurien d’actuar realment com a bancs: haurien de començar a atorgar crèdit als empresaris. Les entitats financeres haurien d’estar al nostre costat quan les necessitem. I si bé sempre hi ha una minoria de persones que no gestiona bé el seu negoci i que inevitablement acaba tenint pèrdues, el cert és que molts empresaris responsables han vist trontollar el seu negoci perquè han perdut, per culpa de la crisi i no per la seva actuació concreta, el suport de les seves entitats financeres de confiança.

Gestionar el país com una empresa

Una empresa és com una família, i un país hauria de ser gestionat com una empresa. Els responsables polítics haurien de pensar estratègies enfocades al bé comú i no només als interessos partidistes i electorals. Caldria que reflexionessin molt, que s’aturessin un moment a escoltar altres punts de vista, altres idees. Nosaltres mateixos, quan vam entrar en crisi com a empresa, vam haver d’iniciar un període de reflexió, d’introspecció. A part d’això, ens vam deixar assessorar per gent experta que ens va dir clarament que no ho estàvem fent bé i que ens va facilitar les eines per millorar. Gràcies a aquest aprenentatge, estem creixent i evitant errors del passat. El país hauria de fer el mateix. Algú hauria de mirar-se el problema fredament, analitzar-ne les causes i aconsellar als nostres dirigents. El Govern hauria d’estar regit per polítics amb mentalitat d’empresari i no només per bons polítics.

Caldria que el mercat laboral es constituís de bell antuvi

La reforma laboral, malauradament, s’ha dut a terme posant pedaços. Caldria que el mercat laboral es constituís de bell antuvi. Tanmateix, per prendre correctament aquesta decisió, el Govern hauria de comptar amb experts que entenguessin realment de què parlen, que coneguessin les necessitats de les empreses. Algú hauria d’escoltar totes les parts, perquè cal tenir a mà tota la informació si es vol endegar una reforma efectiva; en un principi cal fer cas a tothom i a la vegada a ningú, i després s’ha de decidir pensant en el bé comú.

No existeix un veritable servei d’ocupació que ajudi les pimes i els treballadors

Els empresaris no s’atreveixen a contractar més gent malgrat que sovint la necessiten. Nosaltres mateixos fa temps que pensem que ens aniria bé augmentar la plantilla. Si ho féssim ara, podríem iniciar el procés de formació. Tanmateix, ens passa com a altres empresaris: tenim por, i aquest sentiment fa que no donem més oportunitats. El problema és que les petites empreses, sempre carregades de feina, no tenim un departament de recursos humans que faci una selecció acurada del personal, mentre que cap oficina d’atur, malgrat disposar d’una bossa de milions de persones, no ens sap trobar un candidat. Això ens ha portat a deduir que no existeix un veritable servei d’ocupació que ajudi tant les pimes com els treballadors.

Suport a la petita i mitjana empresa

Ens agradi o no, som un país llatí: estem sempre a l’aguait de l’engany, som mestres de la picaresca, i no solem donar prioritat a la confiança sinó a la sospita. El principi de la bona fe no existeix. Tot i així, les empreses necessitem sentir-nos acollides, saber que ens envien no només inspectors sinó algú que ens entengui i ens faci costat. Hi ha molts empresaris honestos que necessiten sentir que algú els dóna suport.

Moralment obligats a ajudar els nostres proveïdors i col·laboradors

Fa cinc anys que ens mantenim en una etapa de creixement, i moralment ens sentim amb la responsabilitat d’ajudar els nostres proveïdors, als quals considerem col·laboradors. Si hem de comprar una màquina, ho fem a una empresa d’aquí, perquè sabem que aquests petits gestos ajuden a fer créixer un país. I si sabem, per exemple, que un proveïdor que treballa bé no compta amb l’ajuda del banc, li paguem al comptat.

Com decidir sobre el futur de Catalunya si no tenim prou informació

Som catalans i defensarem sempre Catalunya. Però el seny fa que ens adonem que necessitem més informació per tal de poder decidir adequadament sobre el nostre futur. No ens han facilitat prou dades; encara no sabem quines podrien ser les conseqüències de donar un pas d’aquesta magnitud. Quin serà l’escenari del dia després de la secessió? Estarem envoltats de fronteres i d’hostilitat. Com realitzarem les nostres exportacions? La imatge de camions aturats o alentits per la burocràcia o la malvolença és esfereïdora.