Text del 07-01-14

La trivialització de la complexa tasca dels polítics per part de la població, la preocupació pel poder puixant dels mercats, que condicionen les decisions governamentals, i les múltiples incerteses del procés sobiranista català són les idees destacades en el testimoni del fundador d’aquesta empresa de gestió de menjadors col·lectius i càtering. Una part significativa de la seva activitat està orientada a la gestió, alimentària i educativa, de serveis per a menjadors escolars.

Gestió de menjadors escolars, residències geriàtriques, empreses i càtering per a esdeveniments puntuals

Des de petit, i sense saber en quin àmbit econòmic em desenvoluparia, sempre em vaig sentir inclinat pel món empresarial. Per aquesta raó, en créixer i copsar les possibilitats de negoci del sector de l’hoteleria, vaig decidir cursar un màster en Gestió d’Empreses de Lleure i especialitzar-me en les tasques de direcció. D’aquí va néixer, ara fa 20 anys, el nostre projecte empresarial, Grup Teno, al principi dedicat a la comercialització de colònies infantils i juvenils; més tard, ens expandírem i començàrem a donar servei a menjadors escolars i, posteriorment, a residències geriàtriques, centres de dia i empreses. Avui també oferim serveis de càtering per a tot tipus d’esdeveniments. Combinem aquestes quatre àrees d’actuació amb l’objectiu de seguir creixent per tot el territori català.

Especificitats dels menjadors escolars

Per poder dur a terme la nostra tasca en els menjadors escolars cal que ens adaptem a les característiques logístiques del centre i a la tipologia de l’alumnat: hem de poder preparar els menús in situ o bé des de la nostra cuina central i comptar amb personal qualificat en totes les zones del territori en les quals prestem servei. Per gestionar el treball amb menjadors hem de saber diferenciar entre el que és pròpiament la preparació dels àpats i la part educativa, és a dir, el monitoratge; aquest es desenvolupa amb l’orientació dels alumnes cap a l’adquisició d’hàbits alimentaris i higiènics saludables – rentar-se les mans abans de dinar, menjar tot tipus d’aliments, etc.– i de normes socials –dinar assegut, fer servir els coberts correctament, etc.–, a més de la dinamització d’activitats durant l’estona d’esbarjo de després de fer l’àpat. 

Formació continua i especialitzada dels nostres monitors

La figura del monitor de menjador està regulada legalment, però ara com ara no es requereix cap titulació per exercir-la. En el nostre cas, optem per la contractació de personal que acrediti formació –acostumen a ser mestres, pedagogs, etc.– i experiència, reciclem els seus coneixements anualment mitjançant cursos sobre determinades àrees, entre les quals hi ha les tècniques de joc, la prevenció de conflictes, etc. D’altra banda, gràcies a la nostra estructura podem formar els nostres monitors segons les necessitats concretes dels nostres clients.

Ens adaptem a cada tipologia de client

Gràcies al boca-orella, hem anat incrementant la nostra cartera de clients i la nostra oferta de serveis. Actualment treballem amb centres d’ensenyament, residències i centres de dia geriàtrics i amb empreses que de manera regular o esporàdica ens demanen que els preparem menús per a celebracions o esdeveniments. Ens ajustem als requeriments de cada entitat segons el tipus d’usuari de què es tracti i de les seves necessitats.

Importància d’una comunicació fluïda amb la classe política

Sovint trivialitzem la labor dels polítics i incidim en la teatralitat i demagògia d’alguns debats polítics, sense adonar-nos que els nostres representants cada vegada tenen menys marge d’actuació a causa de la intromissió creixent dels mercats internacionals en la presa de decisions polítiques. Alhora, cal senyalar que els polítics no sempre coneixen en profunditat la tasca d’altres agents socials, per això sovint no mostren prou empatia amb la situació dels emprenedors; fóra bo, doncs, establir veritables ponts de diàleg i buscar la mútua coneixença i comprensió.

Problemàtica de l’IVA en els serveis de menjador escolar

Lamentablement, el nostre sector ha patit durant el període de crisi una altra circumstància amb conseqüències econòmiques encara pitjors. La interpretació incorrecte que va fer l’agència tributària sobre una llei ja existent, causà que una activitat considerada exempta d’IVA passés al 21% i al 10% segons el tram d’edat. Això propicià que la patronal del sector es mobilitzés a molts nivells: premsa, Parlament català, partits politics nacionals, sindicats, CEOE i Parlament Europeu. Per sort, la totalitat dels estaments als quals ens hem adreçat ens han donat la raó i hem aconseguit que es modifiqués la llei, de manera que el tipus impositiu a aplicar sigui del 10% per a totes les edats. Tanmateix, el tema està ben encarrilat perquè es reconegui que l’activitat educativa que fem estigui finalment exempta, tal com marca la llei existent. La veritat és que la tasca liderada per un reduït grup de persones, entre les quals em compto, ha donat els seus fruits i m’han fet comprovar la força que es pot tenir si s’actua com a lobby.

Un esforç col·lectiu per assolir la recuperació econòmica

A l’Estat espanyol, per garantir la sostenibilitat del nostre model, s’han aplicat retallades substancials en els drets de la població i en les prestacions socials que se li destinen. El cert és que, si bé els nostres politics han dit a la població que havien de fer sacrificis, no se’ls ha demanat obertament ni als ciutadans ni a les empreses que facin un esforç. Hem d’assumir que difícilment assolirem els nivells de benestar d’etapes anteriors, que si desitgem recuperar-nos econòmicament cal continuar reformant el sistema i apel·lar a l’esforç generalitzat perquè tota la societat faci seu aquest fi comú. A més, tota la societat hauria de fer examen de consciència i, després de detectar els errors que s’han estat cometent tant en temps de bonança com des que va esclatar la crisi, actuar amb seny per no cometre’ls de nou. 

Formació per als empresaris

La formació és un del elements claus per al desenvolupament d’un país. Per això, és un camp on s’han abocat gran quantitat de diners i on les ajudes estan inserides dins del mateix sistema, a través de la Fundació Tripartita, els antics Forcem. Aquesta formació només està adreçada a una part del teixit productiu, és a dir, als treballadors. Per tant, la formació adreçada als empresaris queda en mans de l’interès i les possibilitats de cadascun d’ells i d’algunes formacions esporàdiques de petit abast que ofereix l’Administració. A tot l’Estat hi ha una gran quantitat de petits i mitjans empresaris que basen la seva gestió en els coneixements que adquireixen diàriament, en la seva intuïció i en grans dosis de treball, però que estan orfes de plans formatius periòdics. Seria bo poder establir algun mecanisme, similar als Forcems, adreçat a aquests empresaris, que pogués potenciar elements tan importants com l’optimització de la gestió, la internalització, la millora en la productivitat i un llarg etcètera. 

Dos punts de vista antagònics que proven la falta d’unitat de la UE

Als Estats amb greus problemàtiques de dèficit públic els costa entendre la política d’extrema austeritat que Alemanya propugna com a via de recuperació econòmica, sobretot perquè comporta una pèrdua qualitativa i quantitativa de serveis i prestacions socials. Tanmateix, la política continuada d’extralimitació pressupostària i malbaratament dels fons públics que els països que ara pateixen les retallades van aplicar en el passat, resulta incomprensible i moralment reprovable per als alemanys, que consideren que, si es vol evitar posar en perill els interessos econòmics internacionals, cal recórrer a una solució dràstica. Sovint la pressió que l’electorat exerceix sobre el polític actua com a fre per a la presa de decisions valenta i amb un caire més europeista que nacional.

Supremacia dels mercats davant els poders polítics

La crisi del deute que patí Espanya posà de manifest que la prima de risc mesura la confiança en una economia dels inversors basant-se en factors eteris. És paradoxal veure que, sovint, coses poc quantificables com les declaracions d’un responsable polític europeu o un editorial d’un diari econòmic de prestigi poden tenir una incidència inversament proporcional en la prima de risc a les dades macroeconòmiques d’un país. Per desgràcia, a Espanya s’ha patit aquesta paradoxa ocasionalment, amb terribles conseqüències per a la població.

Catalunya, exemple de dinamisme

Històricament, el nostre país ha estat un dels motors econòmics de l’Estat espanyol, gràcies fonamentalment a un teixit empresarial dinàmic i flexible, capaç d’operar i d’adaptar-se a totes les conjuntures. Després d’una prolongada i dura crisi, l’economia catalana ja mostra alguns símptomes de recuperació, que no arribarà veritablement fins que no es comenci a crear ocupació de forma significativa.

Sobre el procés sobiranista

L’empresa no té color polític, tot i que, sovint, sentim manifestacions en un i altre sentit en funció del pensament ideològic dels seus dirigents. Probablement, el nombre d’empresaris que creu convenient que se celebri una consulta democràtica per poder copsar què opinen els ciutadans és anàleg a allò que pensa el conjunt de la societat. Personalment, crec que la consulta no es portarà a terme enguany, i que fora bo que s’arribés a un gran acord que no generés frustració al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, el debat sobiranista obre incògnites i incerteses que només es poden desvetllar a mesura que es vagin encadenant els esdeveniments, perquè en aquest procés hi ha implicats molts factors difícils d’encabir.