Sr. LL. FERRAN MARTÍN GÁLVEZ
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. LL. FERRAN MARTÍN GÁLVEZ

GÁLVEZ Y ASOCIADOS

Text del 2001

Un incident viscut durant la infantesa va determinar que Ll. Ferran Martín escollís el camí professional del seu avi en lloc de l’opció del seu pare: “La meva família prové d’un poble amb un caràcter clarament industrial, Santa Perpètua de Mogoda, i el meu pare hi exercia com a metge. Sent encara menut, un dia va arribar a casa un treballador al qual li havia caigut a sobre una màquina, que li havia destrossat el peu. L’escena de veure arribar dessagnant-se aquest pobre home em va impressionar tant que va quedar enregistrada a la meva memòria, i em fa fer decidir que no estudiaria mai medicina. Després les circumstàncies polítiques del moment en què em vaig formar van contribuir a augmentar en mi la importància de la idea de justícia i de treballar per deixar un món millor i més just a les generacions futures. Per això em vaig decidir a estudiar dret.”

Tot seguit d’haver acabat els estudis universitaris, començà la seva etapa de passant: “En la nostra professió, hi ha unes clares diferències entre la formació teòrica i la pràctica. Crec que no és gaire viable que un acabat de llicenciat es munti el seu despatx perquè el seu talent com a advocat està encara per demostrar. Vaig tenir la sort de passar per dos despatxos en aquesta etapa de la meva formació, el del senyor Mouriño i el del senyor Buxeda, que esdevingueren els dos meus veritables mestres en l’ofici.”

La passantia, és clar, només representava els inicis i la preparació per al gran salt, l’establiment per compte propi l’any 1982: “Arriba un moment en què desitges establir-te pel teu compte per ser plenament autònom. Jo em vaig poder aprofitar d’haver-me creat una certa clientela que em va servir de suport, i a més la meva especialitat en dret fiscal era molt propícia aleshores perquè s’estava produint la gran reforma del nostre sistema contributiu.”

Les diferencies entre l’assessorament de llavors i el d’ara són moltes, i comencen per la manera d’entendre el dret i d’aplicar-lo des de la perspectiva empresarial: “Les interrelacions entre les diferents branques del dret han anat convertint-se en més i més importants per al correcte assessorament dels clients. Abans el dret fiscal era pràcticament independent, però de mica en mica va anar unint-se amb el mercantil. I de fet actualment podem parlar de “dret empresarial”, que engloba les branques fiscal, mercantil i laboral. Des del nostre despatx ens encarreguem de totes tres, si bé les dues primeres són les meves especialitats d’actuació, mentre que delego la tercera en altres companys del bufet.”

Un dels grans reptes que han d’afrontar diàriament els assessors actuals és el dinamisme de la nostra legislació, sobretot en l’àmbit fiscal, que en opinió de Ll. Ferran Martín és excessiu: “La llei ha de contribuir a l’estabilitat tal com es planteja en la Constitució, i la tendència actual no ho fa. Les motivacions d’aquests canvis tan seguits i sobtats són sempre de tipus econòmic i recaptatori.”

Una de les tasques bàsiques de tot assessor és actuar com a mitjancer entre el seu client i la part contrària. En dret fiscal, és evident que aquesta part és Hisenda: “El gran problema és que Hisenda no té cara, i que el que et pugui dir un dels seus treballadors no té cap mena de valor perquè el funcionament d’aquesta institució és mitjançant una estricta jerarquia i per mitjà de circulars internes que no es difonen exteriorment. Crec que aquestes pràctiques no poden ser considerades com a il·legals, però sí com al·legals perquè constitueixen una forma de procedir amb secretisme que no s’ajusta a la funció que, en teoria, té aquesta institució.”

Ll. Ferran Martín va desenvolupar durant vuit anys el càrrec de secretari de les Empreses de Software, del que resta encara com a resultat la sucursal del despatx Gálvez y Asociados a la capital de l’Estat espanyol: “Durant aquest termini van estar lluitant per aconseguir subvencions per als nostres empresaris. Els contactes i les possibilitats que van resultar d’aquesta experiència es van materialitzar en el despatx que tenim a Madrid. Els empresaris d’ambdues ciutats no són ni de lluny comparables: segons dades de la Generalitat aproximadament un 97% el nostre teixit empresarial està format per petites i mitjanes empreses de tipus familiar, que es caracteritzen per estar impulsades per persones molt lluitadores i emprenedores que amb el seu esforç individual creen riquesa per a la col·lectivitat. Al despatx de Barcelona, jo mateix m’encarrego de coordinar l’assessorament del dia a dia d’aquestes entitats. En el cas de Madrid, en canvi, només m’ocupo de qüestions puntuals, les relacionades amb processos que generalment tenen una certa repercussió perquè a aquesta capital tenen seu les empreses grans espanyoles, d’origen estatal en molts de casos i que han sofert diversos processos de privatització en les darreres dècades.”

Podem considerar Ll. Ferran Martín com un assessor jurídic especial des de la vessant estadística, perquè de les empreses que assessora des del seu despatx un 40% pertanyen a dones: “Són més prudents, estalviadores i previsores, i tenen un sisè sentit per als negocis que ens manca als homes Quan aposten per una opció sempre solen fer-ho sobre segur perquè han analitzat curosament totes les opcions. Per això són clients més fidels i que vénen més assíduament a consultar-nos perquè els agrada tenir previstos tots els riscos i incidències. Acostumen a ser dones de més de 40 anys, amb els fills ja en edat escolar i que gaudeixen de prou temps per llançar-se a aquesta aventura. Són molt valentes perquè no sols han de superar el repte de crear una empresa, sinó que també han de vèncer tota una sèrie de tòpics socials que tenen en contra. Normalment en surten guanyadores, i demostren ser unes empresàries immillorables amb el futur en les seves mans.”

El fet que des de la seva oficina a Barcelona s’encarregui de prestar un servei de suport fonamentalment a les petites i mitjanes empreses tradicionals catalanes, facilita que s’adoni dels perills i contradiccions en què viu aquest sector tan important per al benestar del nostre país: “Hem de diferenciar clarament entre les empreses industrials i les de serveis, i dins d’aquestes últimes les que es relacionen amb les petites botigues tradicionals, fonamentalment de barriada. Aquestes últimes estan condemnades inexorablement a desaparèixer perquè les circumstàncies actuals de la nostra societat fan que sigui més pràctic per al consumidor dirigir-se a una única superfície on pot trobar tots els productes concentrats i, a més a més, una àmplia oferta lúdica de restaurants, cafès, cinemes, etc.”

Desgraciadament, el preu a aquesta comoditat és una uniformització que acaba amb les diferències que de vegades són tan desitjades: “Anem al darrere dels Estats Units, on els barris no tenen gens de vida comercial, i aquesta se circumscriu a les superfícies comercials, que constitueixen les grans àrees de servei, i al centre de les ciutats.”