Text del 2002
Els canvis socials i l’aparició de nous avenços han comportat importants transformacions tant en els sectors productius com en els camps del coneixement. L’advocacia, com tantes altres professions, no ha pogut escapar-se d’aquesta necessitat d’adaptació i renovació. En resposta a les noves necessitats jurídiques que plantegen les empreses actualment, els despatxos han creat o han potenciat els departaments encarregats de donar resposta als dubtes legals derivats de l’aplicació i difusió de les noves tecnologies. El bufet que dirigeix José Luis Martín Mendoza, conjuntament amb el seu soci Ricardo Soria de Quintana, va optar per encetar professionalment el segle XXI amb una atenció especial cap a aquestes qüestions: “Idea Iuris assessora les empreses en diverses matèries, entre les quals destaquen la contractació mercantil internacional, el dret de societats i la franquícia. Paral·lelament, també oferim la nostra experiència per ajudar els clients en tots els seus dubtes i problemàtiques relacionats amb la propietat intel·lectual i industrial. Aquesta àrea és especialment interessant perquè ens enfronta amb les repercussions de la difusió per Internet de qualsevol material, ja sigui escrit o gràfic. Des de la perspectiva legal, la xarxa suscita tota una sèrie d’interrogants relacionats amb l’ús dels dominis i de bases de dades, el comerç electrònic, la utilització i difusió de marques i d’altres aspectes lligats amb la propietat intel·lectual. Desgraciadament, s’estan produint moltes violacions dels drets d’autor en Internet, que, en alguns casos, són totalment inintencionades. Existeix un desconeixement general d’aquesta àrea per part del gran públic, però els professionals que s’encarreguen del projecte i confecció d’una pàgina web tenen el deure moral de saber quines són les implicacions i les conseqüències d’emprar fotografies, textos, etc., sense el consentiment del titular dels drets d’autor. De la mateixa manera que nosaltres els lletrats hem hagut d’aprendre els fonaments teòrics i algunes peculiaritats de la seva tasca, ells han de saber quins límits d’actuació tenen. Aquesta despreocupació està provocant moltes consultes a posteriori. En el nostre cas, hem creat un sistema d’anàlisi, des de totes les vessants del dret, que detecta les incoherències, els usos que representen una infracció de la normativa i la utilització de recursos la sanció dels quals és dubtosa, però possible, ja que es troben en situació de buit legal. A aquest sistema d’informes estandarditzats l’hem anomenat web legal audit, i ens ha permès constatar la quantitat de situacions alegals i il·legals que trobem a la xarxa. Aquestes irregularitats poden ser molt greus en cas que es produeixi un litigi perquè les reclamacions podran tenir un abast internacional.”
En aquest sentit, el diferent grau de conscienciació que s’observa a Catalunya respecte d’altres països, mostra una clara divergència en la nostra concepció de la gestió empresarial: “Malgrat el nostre intent sistemàtic de conscienciar els clients de la necessitat de tenir una relació regular amb nosaltres i de portar a terme una acció preventiva i no pas curativa, la veritat és que la majoria de clients que consulta abans de prendre una decisió, és estranger. Aquesta actitud és molt positiva per al client perquè, d’una banda, es descarrega d’una feina que se surt del seu camp d’especialització i, alhora, pot exigir responsabilitats en cas que es produeixi una negligència. El problema, però, és la falta de tradició al respecte. Per a l’empresari és evident que ha de pagar els serveis d’assessorament en matèria fiscal i comptable. També ho és el cost econòmic regular que suposa el manteniment de les seves instal·lacions, però no comprèn que hagi d’establir una relació estable amb el seu assessor en matèries jurídiques.”
El coneixement que José Luis Martín mostra del seu camp d’especialització és fruit d’una dilatada experiència en el món del dret, que ell considera indispensable per al correcte exercici de la professió: “Amb el pas del temps aprenem a seleccionar els nostres clients i els nostres companys d’una manera més adequada. Això ens permet que el clima de cooperació entre els nostres col·legues i els nostres defensats sigui millor.”
Tot i el grau de confiança que progressivament es va instal·lant en les relacions entre lletrat i client, l’advocat considera que és necessari un distanciament crític que possibiliti l’objectivitat: “La implicació de l’advocat en els problemes del client ha de ser completa, però no personal. Hi ha una línia que separa les dues posicions, i ha de ser respectada perquè per vetllar amb totes les garanties pels interessos d’un client cal mantenir en tot moment la serenor i l’objectivitat necessàries per sobre de consideracions personals.”
Tant com assessor d’empreses com en qualitat d’advocat sap el difícil que és defensar un client pertanyent al sector empresarial al nostre país. Això s’esdevé perquè normalment es produeix un judici paral·lel amb implicacions no estrictament legals: “La figura de l’empresari no gaudeix del prestigi social que li correspondria. Això fa que la presumpció d’innocència desaparegui totalment en cas que es jutgi un dels seus membres. L’opinió del carrer tendeix sempre a considerar que l’empresari no compleix amb la normativa sistemàticament i que la seva actuació professional sempre amaga una dosi de culpa. Aquesta situació provoca que qualsevol litigi tingui més repercussions a l’Estat espanyol que no pas a altres indrets i que, per això mateix, els lletrats els evitem tant com sigui possible. Això no vol dir, però, optar per la solució més fàcil, sinó per la més convenient per al nostre client. Crec que la nostra obligació és sempre escollir l’opció –pactista o bel·ligerant- que més avantatges pugui representar per als interessos del nostre defensat.”
Les perspectives de futur són moltes perquè el camí per endavant és llarg i les possibilitats d’un mitjà que tot just acaba de néixer, ingents: “En la nostra professió es van produir canvis substancials durant els últims anys del segle XX. Les tradicionals nissagues d’advocats han deixat pas als lletrats de primera generació. Aquests canvis han fet evolucionar la professió, però no han de significar renegar dels orígens perquè són indispensables per encarar el futur. En el nostre cas concret, el nostre objectiu és formar equips de treball interdisciplinars puntuals, segons les necessitats específiques del client, que no incrementin excessivament el nombre de col·laboradors interns, sinó la nostra xarxa de cooperació i treball en equip amb altres empreses i professionals, sense descartar la fusió amb un altre despatx espanyol o estranger, o bé la integració d’IDEA IURIS dintre d’una de les xarxes internacionals que ens ho ha oferit.”
Com a professional i com a persona li preocupa especialment la manca de diàleg i el poc respecte que mereixen en general els principis ètics i les llibertats individuals.
