Text del 23-02-2010
“Moltes de les psicopatologies actuals es deuen a un dèficit d’educació en intel·ligència emocional. Ensenyem als nens molts continguts culturals, però no els ensenyem a tolerar les frustracions”
“La relació entre les emocions i el coeficient intel·lectual és molt important. La intel·ligència no controla les emocions, però les decisions intel·ligents sí que es prenen en funció de les emocions”
“Tenim nois i noies amb trastorns de la conducta alimentària per causa de la seva imatge. Això no justifica, però, que se’ls regalin operacions d’estètica. Els pares que fan això no estan precisament armant-los psicològicament per afrontar el futur”
“El consum de drogues en determinades edats pot ser catastròfic, perquè interfereix en el desenvolupament de la plasticitat cerebral”
La doctora Maite Utgés i Nogués fa anys que s’ocupa de l’assistència a pacients amb addiccions. Des de fa un temps, també es dedica a la psiquiatria infantil, al capdavant d’un equip de professionals, psicòlegs i psiquiatres, infermers, monitors i auxiliars, com a directora dels Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu de Lleida, entitat responsable de la salut mental infantil de la província de Lleida i de la rehabilitació hospitalària psiquiàtrica d’adults. “Tenim 70 llits d’ingrés hospitalari per a adults i disposem de consultes infantils perifèriques a gairebé totes les capitals de comarca: Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, La Seu d’Urgell, Vielha, el Pont de Suert, la Pobla de Segur i Tremp. L’assistència es troba en un moment molt òptim i està ben atesa, però la prevenció en matèria de salut mental infantil està a les beceroles. En detecció precoç hem d’avançar encara moltíssim. Però no només hi ha l’assistència. També considero preventiu la recuperació de valors que s’han perdut, com és treballar en favor d’una major intel·ligència social.”
La doctora Utgés destaca la importància de tenir un bon equilibri emocional. “Moltes de les psicopatologies actuals es deuen a un dèficit d’educació en intel·ligència emocional. Ensenyem molts continguts de cultura general als nens, però no els ensenyem a tolerar les frustracions, una funció que, per força, per la pròpia naturalesa de la vida, hauran de practicar fins al final de la seva existència.”
Un exemple ho il·lustra a la perfecció. “Es féu un estudi consistent a donar un caramel a un grup de nens. Aquells que es guardessin el caramel per a l’endemà, guanyarien un altre caramel de premi. Va haver nens que no se’l van guardar i se’l menjaren; però en va haver que sí que se’l guardaren. Arran d’això es feren dos grups, i se’n va fer un seguiment durant anys. Resultat: els nens que es guardaren el caramel per a l’endemà van aconseguir moltes més coses en la seva vida que no pas el que se’l van menjar.”
És essencial ensenyar a resoldre des de ben petits la tolerància a la frustració, el control de la impulsivitat, el venciment de la timidesa o la gelosia entre germans, per posar només quatre exemples. “Són problemes que, contra el que se sol pensar, no es resolen de manera innata. Alguns nens sí, però no tots. Per aquesta raó la majoria necessiten que se’ls ensenyi a resoldre’ls de manera positiva.”
Tot això amb el ben entès que no es tracta de reprimir, sinó d’educar. “L’objectiu és que els nens aprenguin a prendre decisions que els facin feliços, solidaris… Que adquireixin uns coneixements que els permetin resoldre de manera creativa els conflictes que se’ls presentaran.”
Tenir intel·ligència global no implica necessàriament tenir intel·ligència emocional. “La intel·ligència emocional consisteix específicament a conèixer-se un mateix i als altres i a tenir la capacitat de posar-se en el seu lloc. La relació entre les emocions i el coeficient intel·lectual és molt important. Els neuròlegs ho saben molt bé, i els educadors, també.”
Malgrat l’opinió popular, “la intel·ligència no controla les emocions. Les decisions intel·ligents, en canvi, sí que es prenen en funció de les pròpies emocions.”
La doctora Utgés tracta nens i adolescents fins als 18 anys, una etapa de la vida en què la pròpia imatge adquireix un paper determinant. “Tenim nois i noies amb trastorns de la conducta alimentària per causa de la seva imatge. Generalment, són molt intel·ligents i perfeccionistes, però no poden tirar endavant perquè tot el seu cervell l’acapara la seva aparença física.”
Els canvis fisiològics inherents a l’adolescència sempre desestabilitzen emocionalment, en major o menor mesura. “Això no justifica, però, que es regalin operacions d’estètica a adolescents insegurs amb el seu cos. Els pares que fan això no estan precisament armant-los psicològicament per afrontar el futur.”
Una altra de les dificultats de l’adolescència és el contacte amb les drogues. “Abans dels 18 anys també hi ha consum, sobretot d’haixix o cànnabis, el qual està molt estès. El comencen a fumar de molt joves, als 12 o 13 anys, amb la idea que és una substància natural. És difícil d’eradicar-ne el consum perquè hi ha molta tolerància social cap aquesta droga. Els consumidors habituals tenen taxes més altes de fracàs escolar, brots psicòtics o trastorns d’ansietat. Una altra substància, quan ja són més grans, és la cocaïna, que es consumeix habitualment els caps de setmana. Per no parlar de l’alcohol, de consum massiu.”
Fer una valoració general de la salut emocional del país no és fàcil. “Hem avançat respecte a fa uns anys. Tot i així, hem de potenciar més aspectes com la tolerància, la solidaritat, l’altruisme. La realitat és que som un país i una societat massa individualista.”
Un altre factor a tenir en compte en el futur emocional del país és el gran nombre de persones d’altres països. “La immigració comporta unes problemàtiques emocionals específiques. El fet que els immigrants estiguin lluny de les seves famílies, per exemple, repercuteix en la seva afectivitat. També hi ha problemes d’adaptació. En general és un tema mal resolt. La solució ideal és que l’immigrant deixi de ser-ho, però aquesta qüestió ja escapa al control dels professionals de la salut.”
El canvi de lloc és especialment dur per als infants. “Quan arriba un nen immigrant, el més normal és que no pugui seguir el ritme de la classe. Són nens amb molts problemes de conducta que ho passen molt malament. Ells són la millor prova que el tema de la immigració no funciona.”
La tesi de la doctora Utgés, feta vuit anys enrere, tractà sobre els trastorns de la personalitat en els afectats pel virus de la immunodeficiència humana. “Vaig fer un estudi on els pacients infectats pel VIH tenien majoritàriament un trastorn de personalitat, en concret el que anomenem personalitat antisocial. Eren consumidors de substàncies.”
El problema de la personalitat antisocial apareix ja en l’adolescència, i es caracteritza per un rebuig a les normes i una manca de respecte cap als altres i cap als animals. “Si som capaços de detectar-lo en l’adolescència i d’abordar-lo, disminuiria molt el consum de drogues. La detecció s’hauria de fer a l’escola.”
Un tema que la doctora Utgés considera molt prioritari. “Hem d’atacar el problema de les drogues des de les seves arrels. Altrament, hi ha el perill que tota una generació en sigui afectada. I sé de què estic parlant: hi haurà moltes dificultats amb el jovent que estan pujant.”
La doctora és molt crítica amb la legalització de les drogues. “El consum en determinades edats pot ser catastròfic perquè interfereix en el desenvolupament de la plasticitat cerebral. En un nen de 12 anys, el consum no té els mateixos efectes que en un adult de 40.”
Però la via no ha de ser la repressiva, sinó l’educativa. “Hem d’explicar-los els problemes que comporta i genera prendre drogues. No s’hauria de tolerar que a casa dels adolescents hi hagi plantes de marihuana perquè la troben bonica i natural. Educar és això: donar exemple.”
