Text del 19-02-2014

Amb la vista posada gairebé les vint-i-quatre hores del dia en deu pantalles, l’economista Manel Noguerón belluga mensualment mil milions d’euros en divises. El seu objectiu és oferir alta rendibilitat als clients amb una total transparència. L’alta capacitat psicològica i la formació acurada en temes financers que exigeix la gestió d’aquestes inversions el fan un interlocutor idoni per diagnosticar el problemes actuals de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. 

Recerca d’alta rendibilitat en el mercat de divises

Em vaig formar als Estats Units en Administració i Direcció d’Empreses i, en tornar-ne, vaig complementar els estudis amb un màster en Mercats Financers. Els meus inicis professionals foren al sector de la banca; l’any 2004 vaig crear la meva empresa, Ethika Global Consulting, per oferir assessorament extern a empreses i particulars. El 2009, però, davant l’evolució del sector financer i en detectar la desconfiança dels clients envers els productes oferts, vaig orientar el negoci cap al mercat de divises. Avui ens dediquem a oferir als clients productes d’altes rendibilitats en aquest mercat, amb un model de negoci semblant al que, fa un segle, feia que un inversor donés suport a projectes com ara una línia de ferrocarril amb l’esperança d’un rendiment. Compto amb més de cent clients, la majoria a Barcelona, tot i que també n’hi ha a Amèrica i cada mes bellugo uns mil milions d’euros.

Aprendre de les conjuntures adverses

Començàrem amb un capital petit; i va funcionar bé fins al setembre de 2008, quan es va produir la caiguda de Lehman Brothers i ens arrossegà amb ella. Vaig haver, doncs, de reinventar-me, perquè en aquell moment no hi havia res atractiu per comprar i tampoc no disposava de diners. En decidir-me a invertir al mercat de les divises, vaig viure un inici exitós, però un nou canvi de tendència em féu tornar a perdre tot. Llavors vaig adonar-me que calia desenvolupar un negoci estable que oferís rendiments constants.

Perfeccionar el model de negoci

Gràcies a préstecs personals que alguns clients em van fer, vaig començar de nou, aquesta vegada definint molt acuradament el model de negoci. Primer de tot, vaig voler estructurar professionalment l’empresa i fer-la més transparent. Vaig contactar amb un broker de Madrid, que em va oferir l’estructura i la plataforma tecnològica per operar; posteriorment, vaig reforçar-les contactant amb JP Morgan, de Londres, cosa que em possibilità més rendibilitat i menys riscos. Finalment, vaig formar un equip molt competent, en què destaca Josep Domingo, director comercial.

La  teoria de Dow

La teoria de Dow (de l’economista Charles Henry Dow, creador del Dow Jones) explica que la Borsa es mou entre l’avarícia i la por. Qui té més capacitat de compra pot influir en el preu de les accions, mentre que aquell que en té menys vol beneficiar-se dels guanys borsaris però, en no disposar de capacitat d’influència, sovint hi acaba perdent, perquè intervé decididament la psicologia: les persones amb menys recursos, tot i invertir en valors segurs, si hi ha algun moment en què l’acció retrocedeix una mica comencen a sentir por. En canvi, els poderosos juguen amb aquesta por, perquè, en disposar de més capital, poden comprar i vendre sense grans riscos i, per tant, influir en els preus.

5,3 bilions de dòlars diaris en el mercat de divises

El mercat de les divises és el que planteja més dificultats a les grans fortunes per determinar-ne les oscil·lacions. A diari mou 5,3 bilions de dòlars, molt més que Wall Street en un sol mes. Lògicament, és materialment impossible que ningú tingui prou liquiditat per dominar aquest mercat. En l’actualitat, hi ha tres bancs centrals que han iniciat una guerra de divises imprimint diner de manera agressiva per tal de fer créixer la inflació de cada país i beneficiar les seves exportacions. Va començar el Japó, els Estats Units el van secundar i la UE, tot i que de manera diferent, també ha seguit aquesta tendència. Atesa la seva complexitat, és un mercat que exigeix ser interpretat, per la qual cosa la tasca no es pot deixar en mans d’ordinadors.

Som els únics que oferim un servei de gestió de divises a Espanya

El mercat de divises és un joc de control del diner, en què la psicologia juga un paper destacat. A partir dels moviments que fan els bancs d’arreu del món, ens dediquem a especular-hi, però amb el propòsit d’oferir liquiditat al mercat. La nostra comesa és fer factible la rendibilitat que busca aquella persona amb un fons d’inversió i que necessita una cobertura per d’aquí a un termini determinat. Som els únics que oferim un servei de gestió de divises a Espanya.

Mercat tan lucratiu com arriscat

En el nostre àmbit no podem oferir cap garantia; per això proposem al client que hi inverteixi com a molt un 10% del seu capital: volem evitar que assumeixi un risc excessiu. Per això ha de tenir la cartera diversificada; només la part que estigui disposat a arriscar pot destinar-la a les divises, on és possible que obtingui més rendibilitat que amb tota la resta d’inversions.

Una transparència que s’ha guanyat la confiança dels nostres clients

El perfil de client és aquell que té un patrimoni elevat i que pot destinar una partida a la inversió de divises. Disposem d’un equip de col·laboradors associats, amb perfils professionals diversos i acostumats a les intermediacions immobiliàries o de commodities, que ofereixen el nostre servei al client a canvi d’una comissió vinculada al capital que aquest generi. Els col·laboradors tenen totes les eines tecnològiques i la documentació, i obren el compte a nom del client, al Barclays de Londres. El client signa un poder limitat de gestió, que m’autoritza a comprar i vendre, però que m’impedeix accedir al seu compte o ordenar cap transferència que no sigui a nom del titular. El client pot tancar el compte o retirar diners en qualsevol moment, però no interferir en les meves gestions. Aquesta transparència (perquè en temps real es pot veure què es fa amb el diner) és el que brinda confiança al client.

Divises majors

Les divises per si soles no tenen cap valor. Una divisa pren valor en comparar-la amb una altra. La comparació que més s’usa és euro-dòlar; després lliura-dòlar i, a continuació, euro-ien. Són les que presenten més liquiditat i moviment: s’anomenen majors, i són les que treballo més. Al mercat de divises hi ha establertes mes de 200 parells. Tractem les que són resultat del creuament d’aquestes majors, que, a banda de les esmentades, són el dòlar canadenc, el dolar australià i el franc suís.

Alemanya prospera a costa d’altres països de la UE

Per conèixer el valor històric de l’euro, n’hi ha prou d’agafar com a referència el marc alemany els anys anteriors al 2000. Alemanya és un país fort que s’ha aprofitat de la resta de països de la UE per produir-hi barat i per vendre’ls els seus productes. I nosaltres no vam veure el truc que s’hi amagava, perquè molta gent es comprava cotxes o cases que en realitat no es podia permetre. Alemanya tenia una moneda molt forta i ens ha traslladat la seva deflació, de manera que ara aquí estem patint perquè els alemanys prosperin. Avui dia hi ha dues Europes perquè vam voler adoptar un ritme de vida que no ens corresponia.

Si hi hagués una veritable unitat monetària i fiscal a Europa

Quan es va constituir la Unió Europea, si s’hagués optat per una unitat monetària i fiscal de debò, tots hi hauríem sortit guanyant i l’economia comunitària seria molt més competitiva. Si negociéssim la venda de deute europeu conjuntament, el tipus d’interès seria molt més baix i l’any passat Espanya s’hauria estalviat vuit mil milions d’euros d’interessos.

Crisi saludable

Les crisis són necessàries; i aquesta és saludable, perquè havíem perdut el rumb. Aquesta etapa servirà per incentivar la productivitat, farà una purga d’aquells que són ineficients i beneficiarà els que són competents. Una productivitat en creixement serà un bon trampolí perquè l’economia i les empreses puguin assolir nivells superiors al període previ al següent canvi de cicle. Els empresaris, en general, han sabut adaptar-se a l’entorn i s’han adonat que amb una estructura més reduïda i amb una mica d’esforç es pot assumir el mateix volum de feina.

No es dóna suport ni als emprenedors ni a les pimes

Des d’instàncies oficials, no hi ha ajudes clares i directes per als emprenedors; en especial per al teixit empresarial del nostre país, caracteritzat per pimes que necessiten suport. I per “suport” no em refereixo a subvencions, sinó al fet que establir una empresa no resulti tan complicat, tant per la burocràcia com pels costos econòmics i els terminis que implica. La prioritat del Govern, per tant, hauria de ser promoure la contractació laboral. Avui dia, les càrregues de personal són molt altes, perquè els costos doblen el salari que percep el treballador; i si aquest no funciona i has d’extingir el contracte les despeses són excessives. Tens la sensació que estàs treballant per a l’Administració.

Negociar contrapartides

Em sento molt català, però com a economista necessito avaluar els números d’una hipotètica independència. Si continuem a la Unió Europea, mantenim l’euro i una bona relació amb Espanya, la secessió seria un bon escenari perquè no afectaria ni la meva activitat ni la dels meus clients. A més, una Catalunya deslligada d’Espanya segurament seria més productiva i eficient. En qualsevol cas, si es pogués equilibrar la major aportació que fem els catalans a l’Estat, la separació no seria necessària. En aquest sentit, caldria negociar contrapartides, perquè amb Espanya podem ser un equip, però necessitem incentius.