Text del 15-11-2010
L’estreta relació que estableixen ment i cos demostra que, en definitiva, són una sola entitat, ja que el que anomenem ment o pensament surt del cervell, que també és cos sensu stricto.
L’etimologia del mot endorfina prové d’endògen, que significa ‘produït pel mateix cos’, i de morfina, un opiaci que actua sobre els receptors d’algunes neurones. Les endorfines, generades pel nostre organisme amb la pràctica regular d’exercici, tenen, doncs, efectes similars a la morfina.
Sovint el gimnàs esdevé una vàlvula de fugida de la feina, les relacions familiars o els problemes econòmics.
És molt important treballar els dos vessants de l’exercici, l’aeròbic i l’anaeròbic, des de la personalització, perquè no hem d’oblidar que anar al gimnàs és fer salut i la salut és una experiència individual.
Si no tenim la ment preparada, el nostre cos no rutlla. L’estreta relació que estableixen ment i cos demostra que, en definitiva, són una sola entitat, ja que el que anomenem ment o pensament surt del cervell, que també és cos sensu stricto.
Per a Marc Casas i Piella, campió de culturisme i entrenador personal al seu gimnàs d’Olot, amb 20 anys d’experiència en l’àmbit de l’esport, “la motivació, la mateixa ment, és l’eina principal de qualsevol pràctica esportiva. La voluntat de fer exercici, una vegada se supera un primer moment de manca de ganes, es veu recompensada per l’autosatisfacció, per la gratificació física i mental.”
L’equilibri emocional proporcionat per la pràctica es troba en part vinculat a la benèfica influència de les endorfines. “L’etimologia d’aquesta paraula és composta: prové d’endògen, que significa ‘produït pel mateix cos’, i de morfina, un opiaci que actua sobre els receptors d’algunes neurones. Les endorfines, doncs, unes hormones que genera el nostre organisme amb la pràctica regular d’exercici físic, posseeixen efectes similars a la morfina. Una altra de les conseqüències positives de l’exercici físic també és un increment de l’autoestima i de la confiança en un mateix, posant de relleu aquell antic aforisme llatí de Mens sana in corpore sano. Fins i tot hi ha estudis que han observat que els nivells baixos d’endorfines es corresponen amb estats de depressió i pessimisme, mentre que els nivells alts estan associats a l’optimisme. A més, la pràctica regular d’esport afavoreix la producció d’altres substàncies com l’adrenalina, la serotonina i la dopamina, responsables també de la sensació d’eufòria.”
Però. per arribar a aquest nivell de sensacions. cal establir una pauta regular d’exercici físic tres o quatre cops a la setmana i un mínim de 45 minuts cada vegada. “Jo, com a monitor, quan una persona arriba al meu gimnàs el puc motivar perquè faci esport, però necessito que ell mateix es motivi quan marxi. Poc a poc, quan aquest client entri en la dinàmica de l’exercici regular s’establirà una relació de fer esport amb la posterior recompensa físicoemocional produïda per les hormones, cosa que farà que la meva motivació no sigui tan necessària.”
També hi ha altres motivacions no tan relacionades amb les ‘hormones de felicitat’. “Moltes persones s’apunten a un gimnàs o fan esport a l’aire lliure a la recerca de l’equilibri emocional que els proporciona una estètica corporal més harmònica. L’objectiu bàsic de fer esport és fer salut. I dins aquesta finalitat l’aprimament és una de les causes perquè s’apunti més gent a un gimnàs, no només pel fet que estèticament estem en una societat que penalitza o estigmatitza l’obesitat –i penso en les campanyes publicitàries amb models anorèxics–, sinó pel fet que l’obesitat comporta molts riscos de salut. A aquestes persones, com a qualsevol esportista d’elit, els cal tenir fortalesa mental per aconseguir els seus objectius a llarg termini, sense caure en l’excés, així com per observar, a curt termini, els beneficis que poc a poc, pas a pas, experimenta el seu cos després de l’exercici físic.”
A més, el gimnàs acaba sent també una espècie de club social on va la gent, no només motivada per objectius saludables, sinó per relacionar-se. “Hi col·labora el fet que nosaltres, a Olot, tenim un tracte molt personal, a diferència del que es pugui donar en una gran ciutat com Barcelona. Contemplem la pràctica esportiva des d’un punt de vista holístic: tot el que es pugui fer dins el gimnàs, entra en la quota. I, naturalment, també inclou una dieta personalitzada amb seguiment o assessorament d’alimentació sana i adient per a cada esport. Això fa sentir ben tractats i cuidats els clients, perquè les màquines no donen motivació ni ànims. La gent se sent tan a gust que fan servir el gimnàs, a vegades, com a una vàlvula de fugida de la feina, les relacions familiars o els problemes econòmics.”
Després de tanta mala praxis que els traumatòlegs observen en persones lesionades per un ús inadequat de les màquines de fitness d’alguns centres esportius que no tenen assessorament individualitzat, Marc Casas valora com una exigència indefugible la seva màxima de personalitzar el tracte. “Quan arriba una nova persona al gimnàs, ens entrevistem amb ella per saber si té cap patologia i, segons el que tingui, fins i tot demanem un informe mèdic. Després, es fa un programa d’iniciació personal que s’anirà revisant i modificant. No hi ha una rutina comuna per a tothom. Per exemple, a una persona amb sobrepès no se li pot recomanar córrer perquè es carregaria les articulacions, els genolls o les vèrtebres.”
Darrerament, el senyor Casas ha observat molts canvis positius, no només en l’esport en si, sinó també en la medicina esportiva. “Quan vaig començar a fer musculació amb peses, tothom estava en contra de la nostra alimentació específica i, fins i tot, del mateix fet de muscular. En canvi, ara, els metges també recomanen repartir el menjar en més àpats al llarg del dia i en unes quantitats més idònies. Fins i tot, un traumatòleg avui dia no operarà del genoll si abans no s’ha enfortit la musculatura de la cama i, després de l’operació, tornarà a exigir que se segueixi musculant.”
No és agosarat deduir que, d’alguna manera, la tasca d’un entrenador personal o d’un monitor col·labora a fer medicina preventiva. “Motivem la gent per a la pràctica de l’esport i els assessorem amb els nostres coneixements. Som un exemple per a la joventut a causa de la nostra disciplina amb el menjar, d’una vida ordenada sense excessos nocturns ni consum de drogues, a més de tenir objectius que ens marquem nosaltres mateixos amb la intenció de superar-los cada dia, tot sabent que, si psicològicament un no està fort, no es pot assolir cap repte.”
Sens dubte, de superació en sap molt Marc Casas, perquè, des que l’esport el va atraure quan encara no tenia 18 anys, i fins ara, les fites que s’ha anat marcant no només han comprés haver anat més enllà de la seva marca personal, sinó haver creat una empresa dedicada a l’esport, que ben aviat creixerà, quan ampliï el seu gimnàs d’Olot. “El nou centre que muntarem ara a Olot tindrà 700 m2. I hi oferirem diferents serveis complementaris a l’esport, com tractaments d’estètica (depilacions, solarium, cremes específiques…), massatges, quiropràctica, osteopatia i treball de musculació, en un concepte més ampli que una simple sala de fitness, perquè no només estarà dedicat al culturisme, sinó que estarà dirigit a tots els esports, incloent-hi el manteniment, la rehabilitació, etc. També hi haurà les activitats dirigides com Pilates, aeròbic, spinning o cycling (bici amb música) i treball aeròbic amb màquines el·líptiques. Creiem que és molt important donar varietat a la gent, però sempre treballant els dos vessants, l’aeròbic i l’anaeròbic. I, evidentment, amb un servei de qualitat marcat pel control i la personalització, perquè no hem d’oblidar que anar al gimnàs és fer salut i la salut és una experiència individual.”
