Text del 06-04-2010
Estudiar medicina clàssica em fou molt útil, ja que em reportà una base sòlida per desenvolupar-me com a osteòpata.
Malauradament, avui la medicina alternativa es veu molt afectada per presumptes professionals amb insuficients coneixements de l’anatomia i la fisiologia humanes.
Podem definir l’osteopatia, en tant que medicina holística, com una teràpia que pretén equilibrar el cos i, de retruc, la ment de l’individu. Perquè, allò que determina l’estat de salut d’una persona és precisament l’equilibri entre els elements que composen l’estructura i les funcions del seu ser.
Treballem la part física sabent que, en finalitzar el tractament, haurem solucionat les dolences corporals del pacient i també li haurem aportat una sèrie d’eines per fer front als seus problemes emocionals.
Yves Castaing Haëring és doctor en Osteopatia per la Universitat de Medicina de Montreal i la Universitat de Medicina de Lió. Inquiet i lúcid, el seu interès per l’equilibri del cos humà l’ha dut, al llarg de la seva trajectòria professional, a investigar i desenvolupar aquesta branca de la medicina fins arribar a especialitzar-se en osteopatia cranial infantil, on destaca per ser l’autor d’un llibre divulgatiu dirigit a pares i mares titulat Osteopatía craneal. Usted y su bebé. Actualment, el doctor Castaing és membre del Col·legi d’Osteòpates de França i també col·labora en diversos centres de maternitat espanyols i francesos. Malgrat la seva plena immersió en aquesta teràpia holística, l’inici professional d’Yves Castaing va lligat a la medicina clàssica. “A la dècada dels 80 vaig llicenciar-me en medicina i vaig començar a exercir de metge. Aviat, però, vaig adonar-me que una mateixa medicació no era igual d’efectiva per a tots els pacients que presentaven símptomes similars. Llavors, a la meva consulta acudí un pacient amb dolences al nervi ciàtic que no va respondre positivament a cap tipus de tractament; un temps després, però, vaig assabentar-me que l’única teràpia que havia aconseguit curar-lo havia estat l’osteopatia. Aquell fet fou significatiu per a mi i es convertí en el punt de partida del meu interès creixent vers aquesta especialitat, que ha esdevingut la meva autèntica vocació. Haver estudiat medicina clàssica em va ser del tot útil, ja que em va reportar una base molt sòlida per poder-me desenvolupar en l’àmbit de l’osteopatia amb coneixement de causa. Malauradament, actualment la medicina alternativa es veu força afectada per presumptes professionals que, amb insuficients coneixements de l’anatomia i la fisiologia humanes, s’aprofiten d’un corrent en voga. Aquesta circumstància és llastimosa perquè desautoritza un seguit de disciplines que per si mateixes són molt vàlides.”
L’osteopatia sosté que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, que estan relacionats entre si. Consegüentment, els trastorns que pateix un sistema determinat poden afectar el funcionament dels altres. “Certament és així. Quan una persona sent una dolença en una part concreta del seu cos, les regions adjacents a aquesta zona també se’n veuen afectades. El que els especialistes aconseguim amb la teràpia és reajustar l’organisme i, lògicament, el dolor desapareix.”
L’osteopatia és una ciència relativament jove que va néixer a finals del segle xix. “Fou Andrew Taylor Still, un metge nord-americà, qui plantejà un nou concepte de la salut i la malaltia incidint, principalment, sobre el sistema osteomuscular, però també atorgant una gran importància a la irrigació sanguínia, al concepte d’immunitat natural i a la capacitat intrínseca d’autoregulació que té l’organisme. Convençut que la manipulació manual era efectiva per actuar sobre les disfuncions anatòmiques, Andrew Taylor Still desenvolupà un seguit de tècniques per a la manipulació articular, fundamentalment vertebral, amb la intenció de tractar patologies de medicina interna. Amb el transcurs del temps, la recerca realitzada pels especialistes d’aquesta branca mèdica ha permès que l’osteopatia hagi evolucionat i, avui dia, podem afirmar que la finalitat de l’especialització consisteix a reestructurar la mobilitat dels teixits i l’equilibri funcional de l’individu. La tècnica que emprem s’efectua manualment amb l’objectiu d’estimular i enfortir les funcions autocuratives naturals del cos humà. Malgrat això, però, cal fer saber que aquesta disciplina pot complementar-se perfectament amb la medicina clàssica. L’osteòpata basa el seu diagnòstic i el seu tractament en l’observació, la interacció mitjançant el diàleg i, finalment, en el contacte directe amb l’anatomia del pacient. L’osteopatia homologada, que és racional i pragmàtica, es treballa mitjançant una manipulació molt poc agressiva, clarament diferenciada de la que s’exerceix en altres tècniques com, per exemple, la quiropràxia. A més, l’osteopatia tracta la causa en detriment del símptoma. Els especialistes que ens hi dediquem centrem els nostres esforços en el malalt, no pas en la malaltia, i personalitzem el tractament de cada pacient perquè considerem que la causa, el motiu pel qual es produeix un problema concret de salut, és diferent en cada persona. Bàsicament, podem definir l’osteopatia com una teràpia que pretén equilibrar el cos i, de retruc, la ment de l’individu. Perquè, allò que determina l’estat de salut d’una persona és precisament l’equilibri entre els elements que composen l’estructura i les funcions del seu ser.”
Per ser s’entén el resultat de la fusió entre el cos i la ment. “La medicina holística considera l’ésser humà una unitat conformada pel cos, la ment i les emocions. Avui dia existeixen estudis que exposen i certifiquen la clara relació entre aquests tres components. Quan l’osteòpata manipula alguna part de l’anatomia d’un pacient, s’esdevé un canvi físic però també es produeix una transformació emocional. Perquè l’ésser humà no és només un conjunt de músculs, ossos, teixits o vísceres, sinó que sabem que darrere de tot això existeix una part anímica que pot determinar el seu funcionament. Nosaltres no som psicòlegs i no pretenem que el pacient ens expliqui els seus problemes personals; senzillament, treballem la part física sabent que, en finalitzar el tractament, haurem solucionat les seves dolences corporals, però també li haurem aportat una sèrie d’eines per tal que pugui fer front als seus problemes emocionals.”
Per tant, sovint el cos actua com un reflex de la ment. “Arran d’anar conversant amb els meus pacients, he arribat a adonar-me que la nostra part cerebral és capaç de mentir, però, per contra, el cos no pot ocultar-se rere enganys. A vegades, quant procedeixo a la manipulació física d’un pacient, detecto problemes que, voluntària o involuntàriament, ell no ha anomenat anteriorment.”
Com l’osteopatia té una clara influència en l’equilibri emocional de l’ésser humà i també ajuda a assolir el benestar corporal, es tracta d’una tècnica, doncs, que pot anar dirigida a un ampli ventall de persones. “Es una teràpia útil per a tot tipus de persones confinades a qualsevol franja d’edat. A tall d’exemple: a la meva consulta acudeixen des de cantants d’òpera fins a esportistes professionals; els uns per millorar les condicions de les seves cordes vocals, els altres per superar dolences físiques pròpies de la seva professió. En qualsevol cas, la nostra funció és proporcionar al pacient una harmonia completa per tal que pugui rendir al 100% en els diferents àmbits de la seva vida.”
La salut també està lligada a la bellesa i l’estètica corporal. “L’estètica i la forma del cos és un factor important per a l’individu, en el sentit que la forma del cos és el pas de la matèria a la forma, de l’entitat a la identitat i d’allò possible a allò real. Per això les tècniques de l’osteopatia també permeten millorar i potenciar l’estètica i la forma corporals.”
