Text del 31-01-11
El 90% de la imatge d’una persona n’és la fesomia, aquella part en què primer ens fixem. Per tant, tot allò que l’acompanya, com unes ulleres, és molt visible i té un efecte molt directe en la nostra presentació.
Les persones necessitem estar sanes per poder desenvolupar una professió, relacionar-nos amb facilitat i tenir una actitud positiva; en definitiva, per ser felices.
El nostre objectiu és la satisfacció del pacient; volem protegir la seva salut visual, però també que se senti còmode amb la imatge que li hem atribuït.
A la nostra societat de la imatge, una persona que es preocupa d’anar actualitzant la seva indumentària transmet la sensació de ser polida, curosa, i això repercuteix positivament en el seu entorn social. El mateix passa amb les ulleres.
Que cos i ment formen una unitat és una certesa que li ha atorgat la quotidianitat de la professió a Maria Josep Enguix i Manclús. Diplomada en Optometria l’any 1982, cursà estudis actualitzats a posteriori sobre patologia ocular, farmacologia i programes informàtics. Responsable i propietària de l’Òptica Alen de Barcelona, comparteix aquest establiment amb tres professionals més. “Les persones necessitem estar sanes per poder desenvolupar una professió, per relacionar-nos amb facilitat i per tenir una actitud positiva en la vida; en definitiva, per sentir-nos felices.”
El rostre és la part més visible de les persones; “per tant, tot allò que l’acompanya, com unes ulleres, és també molt visible i té un efecte molt directe en la nostra presentació. Quan una persona entra a la nostra òptica i ens demana què li podem oferir sempre tenim en compte, apart de les seves necessitats visuals, la seva activitat professional, el seu entorn social, el seu nivell socioeconòmic i, fins i tot, els seus gustos i la seva personalitat. Tenint totes aquestes dades podem decidir unes opcions estètiques o unes altres.”
Per aquesta raó, saber aconsellar és bàsic. “Crear un diàleg amb el client, entendre què vol i expressar-li què li convé, facilita assolir un resultat òptim pel que fa a la salut i també a l’estètica.”
A l’òptica Alen saben que l’usuari d’ulleres només es pot sentir còmode amb un model amb el qual s’identifiqui. “Com a professionals hem de saber transmetre allò de què estem convençuts per poder convèncer el nostre interlocutor. El nostre objectiu és la satisfacció del client; volem protegir la seva salut ocular, però també que se senti còmode amb la imatge que li hem atribuït. I cal dir que la seva satisfacció sempre ens retorna, perquè torna a venir o ens recomana a una altra persona.”
Imatge i salut són indestriables en els establiments òptics. “Quan encertes el tipus d’ulleres que necessita algú, veus com rep una satisfacció, se sent bé i, per descomptat, la seva autoestima augmenta. Aconsellar els clients requereix dots psicològics i paciència. Tothom entén que la imatge parla molt de com som.”
Les ulleres femenines ja han esdevingut “un complement més de la indumentària o de la moda, formen part de la iconografia facial. I tot i que els dissenys òptics masculins encara són més conservadors, han evolucionat molt i ja es permeten certes llicencies coloristes o fantasioses. A una dona li pots dir que està més maca amb un model que no amb un altre, mentre que a un home se li ha de fer altres comentaris; però l’efecte de recompensa anímica és el mateix.”
Les ulleres són tan comunes que determinen l’aparença, i fins i tot la personalitat, de la gent. “Els personatges històrics cèlebres han estat retratats tal com eren, amb les seves ulleres, elements absolutament integrats al seu tarannà i rostre. El 90% de la imatge d’una persona n’és la fesomia, aquella part en què primer ens fixem. Per això cal tenir en compte la muntura de les ulleres. Si a la nostra societat de la imatge una persona es preocupa d’anar actualitzant la seva indumentària, transmet la sensació de persona polida, curosa, que té en compte tota una sèrie de factors i això repercuteix positivament en el seu entorn social. El mateix passa amb les ulleres.”
Tanmateix, encara hi ha gent “que rebutja haver de portar ulleres perquè ho considera una pròtesi; tot i que cada cop són més minoritàries, en elles persisteix el tabú de les ulleres com a objecte ortopèdic. Evidentment, per a aquestes persones hi ha la possibilitat d’usar lents de contacte o bé de sotmetre’s a cirurgia. Però val a dir que ja fa dècades que d’una necessitat n’hem fet un complement. Els que portem ulleres tot el dia tenim una dependència i pensem que, a partir dels 40, gairebé tothom en necessita per poder enfocar bé de prop. Nosaltres intentem que aquesta necessitat tingui un plus estètic, cosa que a més desdramatitza el defecte.” La necessitat fa la funció i, a l’era de la imatge, l’estètica ha esdevingut una necessitat.
Les ulleres serveixen “per neutralitzar un defecte que existeix, no el poden corregir definitivament. Nosaltres parem especial esment i atenció als defectes refractius elevats, amb l’objectiu d’evitar l’aparició dels antiestètics anells miòpics, que distorsionen la imatge, tant visual com estètica, de la persona que els porta. Per aquesta raó escollim les muntures més adequades i també els cristalls més reduïts possibles per tal d’aconseguir la plena satisfacció del client.”
El món de les ulleres és tota una cultura. Per damunt de tot, són abans que res eines de precisió. “Les ulleres s’han de fer amb molta cura. El centratge en els vidres progressius ha de ser l’adequat. Si hi ha una mínima desviació de l’eix visual, del centre del vidre respecte del centre òptic, podem deduir que el confort visual no serà correcte. Els vidres progressius són els més complexes d’ajustar i, a més, al client se li han de donar unes pautes de com utilitzar-los.”
Igualment, les ulleres atorguen un aire característic a qui les porta, són com un senyal identitari més. “Tot i els avenços tecnològics, les ulleres perduren. Per això són objecte d’estudi dels assessors d’imatge de les celebritats, n’analitzen la influència que tenen en allò que els altres poden pensar d’ells. Perquè una ullera quedi elegant i acurada, cal buscar la integració total de les ulleres amb la persona i, per això, sovint les ulleres que els famosos duen són un model de referència i marquen tendències.”
El disseny d’ulleres triat té un abast emocional. “Quan ens mirem al mirall i ens agrada la imatge que hi veiem, estem més relaxats, ens aporta seguretat. I una persona més segura és una persona més feliç.”
Vivim en un país amarat de llum. “Les ulleres de sol són una necessitat, encara més per les persones que tenen graduació. L’espectre solar té una banda d’emissió ultraviolada continua; el cristal·lí assimila aquesta radiació, l’absorbeix i l’acumula. Aquest seria un dels factors més importants en la formació de cataractes entre la població del Mediterrani. És justament per aquest aspecte protector que les ulleres de sol han de reunir unes condicions de qualitat, perquè, si no és així, podem patir l’efecte contrari. La nostra obligació és informar els nostres clients d’aquest risc.” Portar ulleres negres ha estat un recurs clàssic com a mètode de preservació de la privacitat. O, també, simplement una icona de moda.
A Òptica Alen el tracte personalitzat marca la diferència respecte a grans cadenes del sector. “En la fase del lliurament de les ulleres has de fer tota una sèrie de reajustaments fins que tot quedi perfecte. Quan ens arriben les ulleres de fàbrica, les barnilles tenen una llargada estàndard. Nosaltres la modifiquem amb una curvatura que ha de ser exacta, per adaptar-les a la distància que té el client entre el pla frontal i les orelles. Procurem que les nostres ulleres proporcionin el màxim confort.”
