Text del 5-06-13
Malgrat la comprensible desafecció general vers la política, aquesta assessora i gestora de comunitats de propietaris incideix en la necessitat de construir una veritable identitat europea i de fer de la possible secessió d’Espanya una eina per canviar negatives pràctiques de poder; una actitud incisiva que reflecteix un esperit emprenedor cada cop més present a la societat i que li fa defensar un món on la feina no impliqui descuidar la família .
Emprenedoria d’origen familiar
La meva família és propietària d’un negoci immobiliari a Sabadell, però inicialment era una activitat no m’atreia, fet pel qual primer vaig treballar en la gestió d’entitats bancàries i immobiliàries. Durant aquests anys, vaig adquirir coneixements i experiència en la venda d’immobles de primera i segona mà, en la gestió hipotecària i en el manteniment de les comunitats. De mica en mica, aquest món em fou interessant i vaig decidir dedicar-me a l’administració i gestió de comunitats de veïns. Fa una dècada em vaig integrar a l’empresa familiar; com que donàvem servei a ciutadans de tot Catalunya, la nostra cartera de clients no deixà d’augmentar progressivament. Fa cinc anys, però, per raons personals vaig mudar-me a Manlleu, on vaig establir-me pel meu compte com a assessora de comunitats de propietaris. Els inicis del projecte foren molt humils, ja que exercia des de casa. No obstant això, gràcies al boca-orella, el nombre de clients s’incrementà i fa dos anys i mig es va materialitzar Poles Comunicats.
Optimitzar la gestió de les comunitats de propietaris
La finalitat de la nostra entitat és aconseguir una optimització –econòmica i operativa– de la gestió de les comunitats de propietaris; per això, la nostra tasca té un elevat valor afegit respecte als despatxos convencionals d’administració de finques. De fet, som una entitat assessora que cerca, recopila i ofereix diverses opcions als propietaris perquè puguin decantar-se per la que considerin més eficient, econòmica i idònia per al seu edifici.
Un servei personalitzat i especialitzat
L’oferta d’un servei personalitzat, molt professionalitzat i especialitzat que podem oferir a preus competitius gràcies a la nostra ubicació a Manlleu explica el continu increment del nombre de clients. A més, comptem amb el valor afegit de col·laborar amb el despatx del meu germà, que opera des de la capital.
Equip de col·laboradors externs estable i eficient
En la gestió de comunitats de propietaris és imprescindible encarregar a altres professionals els serveis relacionats amb les reparacions i el manteniment dels edificis (electricitat, pintura, etc.), de manera que necessitem comptar amb un equip de col·laboradors estable, competent i de tracte agradable en cadascuna de les poblacions on oferim servei.
Família, empresa i formació
La creació de Poles Comunicats coincidí amb el naixement del meu fill, i des d’aleshores intento compatibilitzar la vida familiar amb la laboral i acadèmica, ja que m’estic preparant per a graduar-me en Estudis Immobiliaris per la Universitat de València. Aquesta és la raó per la qual he optat per treballar en solitari i distribuir la meva jornada laboral entre la feina personal als matins –que dedico a analitzar, planificar i buscar solucions comercials i burocràtiques més eficients– i l’atenció al públic a les tardes. I és que, si bé el meu treball m’agrada i em realitza, tinc molt clar que treballo per a viure i que no vull viure per a treballar. Atenent-me a aquest principi vital, desitjo expandir el negoci progressivament però sempre dins d’uns marges que em permetin compatibilitzar de forma equilibrada despatx i família.
Com gestionar la morositat a les comunitats de propietaris
Ens encarreguem de l’assessorament en tot tipus de comunitats de veïns, i això ens permet observar a diari la incidència de la crisi en les famílies, algunes de les quals en els moments crítics es decanten per no fer front a les seves obligacions econòmiques com a propietaris, ja que saben que les conseqüències jurídiques són menors que en altres impagaments. En aquests casos, el millor és dialogar i arribar a acords individuals perquè facin front als seus deutes en la mesura de les seves possibilitats.
Tenir cura dels interessos aliens anteposant-los als propis
Els assessors i administradors de finques gestionem i operem amb els diners dels propietaris, de manera que la nostra màxima responsabilitat és administrar de la forma més eficient possible aquest patrimoni i no fer-lo servir mai en benefici propi. La base de la nostra activitat rau en la confiança que han dipositat els clients en nosaltres i mai la podem trair anteposant els nostres interessos als seus.
Solucions individuals que permetin superar la crisi
La conjuntura actual ha propiciat l’increment del nombre d’emprenedors, malgrat la manca d’ajuts oficials a les petites i mitjanes empreses, perquè la població cada cop és més conscient de la necessitat de buscar solucions individuals de futur per a sobreposar-se a l’actual recessió.
Una classe política mancada d’exemplaritat
Les dràstiques retallades en serveis socials essencials per al benestar i el futur de la població, com la sanitat, l’educació o les pensions (subvencionats a través de la suma de les aportacions individuals dels ciutadans a la Hisenda pública i a la Seguretat Social) han provocat la desafecció cap a la classe política dels ciutadans perquè ni se senten defensats ni identificats amb un col·lectiu que, desgraciadament, sovint no predica amb l’exemple en les seves actuacions privades.
Cal transformar el sistema de pensions
El sistema de pensions públic s’hauria de basar en les aportacions individuals voluntàries a partir de les quals calcular la retribució mensual final. D’aquesta manera, els treballadors en actiu podrien triar entre cotitzar en un sistema privat, fer-lo en una modalitat dual o decantar-se pel sistema públic.
Responsabilitat i insolidaritat d’algunes entitats bancàries
Algunes entitats bancàries han actuat de manera deshonesta i deslleial amb la societat. Durant l’època de la bombolla van concedir crèdits hipotecaris excessius a persones amb dubtosa solvència a llarg termini; i ara, quan aquests particulars endeutats irreflexivament –i a consell dels suposats experts– no poden fer front als deutes, els desdonen, es queden amb els immobles i els reclamen el deute pendent, sense assumir la culpa que tenen en aquests drames individuals.
Creació d’una identitat continental sòlida per fer de la UE un veritable Estat d’Estats europeu
La creació del Mercat Comú responia a raons econòmiques i polítiques, la concreció pràctica de les quals encara no s’ha portat a terme. Hem establert un marc teòric d’intercanvi, cooperació i creació d’un Estat supranacional europeu, però no l’hem aplicat. Si desitgem caminar cap a la creació dels Estats Units d’Europa, cal treballar en la creació d’una identitat continental sòlida, on els interessos generals s’anteposin als particulars dels països membres.
L’emancipació d’Espanya no tindrà sentit si seguim mantenim les mateixes pràctiques des del poder
El procés sobiranista català ha provocat dues reaccions antagòniques entre la població: d’una banda, la il·lusió davant la possibilitat de poder decidir el nostre futur i, de l’altra, l’escepticisme cap a la utilitat real de la consulta. Els catalans hem de disposar del dret a decidir sobre la nostra identitat nacional a través d’una consulta popular, però també hem de ser conseqüents amb la decisió adoptada. Som un gran país, on el treball, l’esforç i el tarannà emprenedor són valors culturals imperants. Tanmateix, compartim amb Espanya uns polítics que no responen a les expectatives de la població ni a la seva capacitat de sacrifici i treball i que actuen seguint i defensant sovint només interessos propis i endogàmics. Per això, la independència hauria d’esdevenir molt més que l’emancipació d’Espanya si desitgem que ens permeti progressar com a nació; caldria que anés acompanyada d’una profunda reforma de les estructures i mètodes de poder i evitar la repetició de les mateixes actituds i pràctiques que ens acompanyen des de fa segles.
Aprendre de la història i del llegat humà dels que la van viure
El meu marit va néixer a Rupit i durant la seva infantesa visqué a una casa típica de la vila del segle XVI amb els seus pares i avis. Aquesta relació tan propera amb els avis li va ensenyar la importància de conviure amb les generacions més grans, l’experiència de les quals tant ens pot enriquir, professionalment i humanament. En aquest sentit, conèixer les circumstàncies familiars precedents permet relativitzar el dramatisme de la situació present. Per posar un exemple il·lustrador: Durant els primers anys de la postguerra, l’accés a la cultura per a la immensa majoria de la població era molt difícil, atesa l’escassesa econòmica. En aquell context, l’entrada al seminari era l’única via d’adquirir una base cultural. Per això, el meu sogre ingressà al Seminari de Vic. Posteriorment, conegué la meva sogra i abandonà la formació religiosa, emportant-se tots els coneixements adquirits.
Agraïment pel suport de la familia
M’agradaria dedicar unes línies a agrair l’estimació i el suport que he rebut dels meus pares, Salvador i Pepita; d’en Marc, el meu marit; d’en Llorenç el meu germà; i de les meves amigues Luz Marina, Lara i Maricarmen. Gràcies a tots ells, i a d’altres que no esmento per no allargar-me, he aconseguit esdevenir el que sóc avui. Finalment, vull dedicar aquest testimoni per a la història al meu fill, Pau, i als meus nebots, Arnau i Leia, perquè els de la seva generació són la nostra esperança d’un futur millor.