Text del 05-02-2014

Amb valentia, visió empresarial i vocació de servei, tres socis van rescatar de les cendres aquesta indústria de productes d’estanqueïtat. Malgrat l’entorn de crisi, l’han fet créixer any rere any tot aprofitant l’experiència acumulada pel seu director general en l’àmbit de l’enginyeria hidràulica; un professional que no amaga la seva preocupació pel futur de les noves generacions, per la falta de crèdit i per la mala imatge internacional que avui dóna Espanya. 

Bolcat en el món de l’enginyeria hidràulica

La meva vida professional ha estat plenament vinculada al món l’enginyeria hidràulica. Ja a final dels 70, compatibilitzava els estudis superiors amb el muntatge de cilindres hidràulics, en condició d’aprenent, a una empresa que es dedicava a fabricar premses plegadores. Amb 20 anys em vaig incorporar a una altra companyia que es dedicava a la hidràulica i estanqueïtat, i vaig seguir treballant com a assalariat fins que, l’any 2006, juntament amb els meus socis, Jaume Ortiz i Jordi Azual, vam comprar Seals Automoción, una petita companyia que havia entrat en fallida tècnica i de la qual avui sóc el gerent i administrador. Aquesta experiència ha significat el meu bateig com a empresari. Orientada a la fabricació i a la comercialització de juntes d’estanqueïtat, l’empresa ha tingut creixements continuats des de la seva refundació, malgrat que la nostra trajectòria ha coincidit amb la crisi.

Creixement constant

Vam començar d’una manera molt modesta, però amb molta empenta, i ara podem dir que estem plenament consolidats en un sector, el de l’enginyeria hidràulica, força reduït. Hem aconseguit un volum de facturació que creix regularment i ampliem periòdicament el nostre equip, que avui configura una quinzena de professionals. El 25% dels nostres productes és de fabricació pròpia, mentre que el 75% restant correspon a la comercialització de fins a onze marques que representem al mercat espanyol; com a dada, assenyalar que alguna d’elles ja fa més de trenta anys que les represento a través de diferents empreses.

Gran evolució de l’enginyeria hidràulica

L’enginyeria hidràulica ha experimentat un gran desenvolupament en el darrer quart de segle. Abans es treballava amb cuiro o cautxú i ara amb termoplàstics, aliatges sintetitzats, amb Teflon i amb materials tècnics fins fa poc impensables. A dia d’avui, gaudim de capacitats de càrrega i de pressió molt més altes i de millors coeficients de fregament. Anys enrere, l’enginyeria hidràulica requeria d’aparells enormes amb uns cilindres i premses immensos, perquè es treballava a baixa pressió. Ara fem el mateix esforç però amb mecanismes molt més petits. Es tendeix a la reducció de costos i de recursos, com passa a qualsevol altra indústria. A aquesta reducció també hi ha contribuït molt el manteniment preventiu.

Seauto, producte propi d’estanqueïtat

Una de les claus del nostre èxit és la línia de fabricació pròpia, que comercialitzem sota el nom de Seauto. Són articles industrials d’estanqueïtat, un producte bastant tècnic, ja que és un subsector especialitzat dins de l’enginyeria hidràulica, i per tant amb competència reduïda La destinació final del nostre producte és la indústria en general, des dels fabricants de maquinària per a fusta, fins als productors de làmpades, rellotges, taps d’ampolles de cava, etc. Aquesta diversitat ens permet que una hipotètica davallada en un sector es vegi compensada per l’embranzida d’un altre.

Clients arreu del món

El nostre client tipus és la petita i mitjana empresa, que a Catalunya arriben al miler; de grans en tenim una dotzena. D’altra banda, l’exportació suposa un 22% de la nostra facturació. Tenim clients a l’Amèrica del Sud, al Nord d’Àfrica, a Àsia… i a la majoria dels principals països europeus: Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya, Anglaterra, etc.

Oferim solucions a mida

Aportem solucions a problemes particulars del client, amb un servei molt a mida; sovint de manera immediata, perquè la indústria no pot aturar-se. Actuem a partir de les seves premisses: desenvolupem peces especials, canviem materials i en dissenyem el perfil, fabriquem, etc. La nostra experiència ens permet assessorar el client, brindar-li una solució en forma de peça singular o adaptar-n’hi una de format estàndard. També donem sortida a una problemàtica molt comuna consistent en la manca de prevenció, de manteniment dels equips i de recanvis: una situació estesa i agreujada per la crisi.

Donar un servei eficaç

El pulmó de l’empresa és el nostre magatzem. Disposem de més de setanta mil referències estàndard en estoc i molta matèria primera. Tot això, unit amb la nostra tecnologia, ens ofereix la capacitat de fer qualsevol peça a mida en temps rècord. Si volem mantenir-nos en aquest sector, cal donar un bon servei i tenir capacitat per respondre de manera immediata. Això requereix una gran inversió –que sempre ha partit dels recursos propis– i molta previsió, ja que ens obliga a disposar d’un elevat volum d’estoc.

Comercialment proactius

L’acció comercial es basa en una actitud proactiva per part del nostre equip. Crec firmament en el tracte directe amb el client, perquè d’aquesta manera és percep si hi ha sinergies i es prenen les decisions correctes. Malgrat que això comporta un cost important afegit, perquè cal sufragar viatges, dietes, etc., estic convençut que el contacte diari personal és avui la millor eina per difondre i fer créixer el nostre negoci; més encara que les noves tecnologies.

Com ha desaparegut la indústria a Catalunya

En aquest país, el sector industrial és limitat, tret de la indústria turística. Tenim gran capacitat per fabricar cotxes, sí… de firmes estrangeres: una activitat que justifica les xifres de l’exportació. De teixit empresarial important a Catalunya en queda ben poc. Han anat desapareixent una sèrie de sectors i quedem empreses petites de produccions específiques i especials, així com de manteniment; però no companyies dedicades a grans produccions. La base empresarial del país, doncs, és molt feble. Entre altres coses perquè alguns dels nostres empresaris, en èpoques de bonança, no reinvertien els beneficis ni es preocupaven per innovar ni millorar els processos industrials. No produïen res i només invertien en maons. Es va caure en la trampa del diner fàcil i ara estem patint-ne les conseqüències.

Cal que la banca torni a facilitar liquiditat a les empreses

La manca de liquiditat està afectant molt negativament l’empresariat, perquè la legislació comercial és molt laxa i provoca que els terminis de pagament no es respectin. El circulant que necessita l’empresa per finançar els quatre mesos que per terme mitjà es triga a cobrar no existeix, perquè el banc no està complint la funció que li pertoca. Si l’empresa no gaudeix de descompte bancari, pòlisses de crèdit o accés als préstecs, està condemnada a morir. La majoria d’empresaris s’han vist obligats a hipotecar les seves propietats i avalar operacions. Però arriba un moment en què l’empresari ja no pot aportar res més. Si el banc ofereix suport a les empreses mitjanament sanejades, l’activitat es reprendrà, es generarà ocupació i es reactivaran el consum i l’economia.

No hauríem de perdre les noves generacions

Si hi hagués incentius laborals a les empreses hi hauria la possibilitat de generar més llocs de treball. Avui en dia, la joventut està millor formada que mai, al corrent de les darreres tecnologies, amb informació en temps real, connectada amb gent d’arreu del món; però no troben sortides professionals. Se’ls nega la possibilitat d’adquirir experiència professional i se’ls empeny a buscar oportunitats laborals a l’estranger. Si aquesta generació se’n va, qui tirarà endavant les empreses del nostre país?

Estimular l’emprenedoria i la figura de l’aprenent

Caldria que facilitessin a les empreses la incorporació de joves llicenciats als seus equips professionals. En el nostre cas, hem intentat reclutar personal que surti de l’escola o estigui estudiant, per donar-los formació i incorporar-los a l’empresa. Però ens costa trobar personal adequat; i la figura de l’aprenent ha desaparegut, perquè no hi ha ajudes en aquest sentit malgrat que és molt més car mantenir els joves ociosos o cursant màsters que difícilment podran arribar a aplicar. D’altra banda, si un jove vol crear una empresa també es troba amb tota mena d’obstacles: impostos, permisos, taxes, burocràcia…

Improvisació, falta de rigor i pèrdua de la credibilitat

La imatge que Espanya dóna a l’exterior és molt pobra; no es percep que pugui superar la situació de crisi, perquè aquí s’actua sense cap mena de criteri. El capítol de l’aturada del projecte d’ampliació del canal de Panamà, per culpa d’haver-se passat del pressupost l’empresa espanyola que el portava, ha contribuït a malmetre encara més el prestigi del país: és una il·lustració del seu funcionament, de la seva manca de rigor en les actuacions, i genera una total pèrdua de credibilitat. Si a això hi afegim que, fins fa poc, se situava Espanya com a referent en el món de la construcció o les energies renovables, el ridícul és molt notable.

Raons econòmiques de l’esclat sobiranista

En la meva opinió, la majoria dels catalans són partidaris d’un pacte fiscal amb Espanya, per tal de poder gestionar econòmicament les nostres competències; perquè l’essència del conflicte és econòmica. Si no hi hagués crisi, aquesta qüestió no s’hauria plantejat. També caldrà constatar després com es gestionarà el dèficit si finalment s’assoleix un pacte fiscal més equitatiu. D’altra banda, és evident que, si el Govern central no canvia la seva postura, potser sí serà necessari optar per la independència.