Text del 25-11-2013

El creador d’aquest hòlding, dedicat als envasos de vidre i als sistemes de tancament, es defineix com un emprenedor nat, amb vocació internacional i esperit dinàmic. Conèixer les pròpies mancances i corregir-les, saber-se envoltar de bones persones i ser prudent són les claus d’un èxit propi que creu extrapolable a la resta de la societat, ara en la difícil tessitura de refer una realitat malmesa a tots els nivells: econòmic, civil, cultural, identitari…

Especialistes en envasos de vidre i en sistemes de tancament

RB Packaging Group és un grup empresarial constituït per cinc companyies, especialitzat en els envasos de vidre i els sistemes de tancament. El nostre hòlding se sosté sobre dues grans columnes: d’una banda, la fabricació, distribució i comercialització de taps de rosca d’alumini destinats tant al sector de la destil·leria com al del vi, i, d’altra banda, el desenvolupament i la distribució d’una àmplia gamma d’envasos, ampolles, terrines i flascons de vidre designats a contenir licors, cerveses, vins, caves, olis, vinagres, aliments, etc. Des de la nostra oficina central, ubicada a Olèrdola, volem esdevenir un col·laborador integral dels nostres clients: per això abastem des de la validació del concepte creatiu o el desenvolupament dels motlles i la seva producció, fins a la decoració i els sistemes de tancament de les ampolles.

Abastem tota la península Ibèrica, Itàlia, Anglaterra, l’Argentina, Sud-àfrica i els Estats Units

L’empresa més antiga del grup (We Pack) vaig crear-la l’any 2006, amb la voluntat de presentar solucions idònies de tancament per als diversos envasos de vidre. Avui estem presents en els principals països productors de vi, oli i destil·lats, i disposem d’estructura pròpia a Espanya, Portugal, Itàlia, Anglaterra, l’Argentina, Sud-àfrica i els Estats Units. Mentre que l’ampolla de vi que es consumeix al nostre país normalment es presenta amb tap de suro, per l’exportació s’utilitza el tap de rosca. Amb Glass Pack, empresa del grup creada l’any 2010, produïm vuit milions de recipients de vidre anuals.

Per la diversificació del negoci

Vaig començar tot sol i, malgrat l’èxit inicial, de seguida em vaig adonar que havia de continuar desenvolupant el negoci, que aviat hauria de fer front a la competència i que, si entrava en una guerra de preus contra les grans multinacionals –que poden abaixar tarifes sense gaires dificultats–, probablement no me’n sortiria. Així, des de bon començament vaig tenir clar que havia de diversificar l’activitat, i que no em convenia dependre d’un sol proveïdor, d’un sol client o d’un únic mercat. Primer fou el tap de rosca, poc després vaig començar a introduir-me en el vidre, i, després d’engegar Glass Pack, vaig pensar en l’oli. Així va néixer Veroil Caps, amb la qual intentem donar solucions a l’envàs de l’oli. Sempre havia percebut que als restaurants hi havia una mancança: quan demana l’oli, el consumidor rep només un setrill, i d’aquesta manera no pot conèixer la qualitat del producte que pren ni tampoc el seu origen. Vaig pensar que amb l’ampolla d’oli s’hauria de fer el mateix que amb la de vi: obrir-la a taula. Ara la llei ha canviat, i des del gener del 2014 tots els olis d’oliva servits a taula a restaurants i bars s’hauran de presentar amb envasos etiquetats, amb un tancament inviolable que impedeixi que es reomplin.

Observació del mercat i innovació

Fa sis mesos que vam començar a treballar en el nou sistema VS.2 i VS.3 (Veroil System Caps), un tap d’oli amb un vessador que ja hem patentat i que ha estat molt ben rebut pels productors d’oli. El vam crear amb l’objectiu que el consumidor pogués dosificar la quantitat d’oli que se serveix sense haver d’embrutar-se o de tacar-se. L’hem presentat als grups més importants d’Itàlia, Espanya, Portugal i Anglaterra i ha estat un èxit. Això ha produït una demanda i, per tant, actualment podem afirmar que Veroil Caps serà el futur del nostre grup. N’estic molt satisfet, perquè estem creant actius i llocs de feina i aportant nous productes al mercat. A més, ja disposem del motlle pilot definitiu amb el qual podrem començar a fabricar de forma industrial. De fet, des que hem presentat el nou sistema Veroil Caps, som la clau pel nostre fabricant. Abans interveníem en la planificació i producció dels cent cinquanta milions de taps comercialitzats, i ara ens hem convertit en una peça molt més important per a la seva producció. En tot aquest procés, el que hem intentat és fixar-nos en les necessitats del consumidor, i mitjançant l’observació hem pogut detectar i cobrir una demanda concreta del mercat.

Més clients de fora que de dins l’Estat

El 1998 vaig començar a treballar per a multinacionals, cosa que em permeté viatjar i viure quatre anys a Itàlia, on hi ha un mercat molt creatiu; tanmateix, fa set anys vaig decidir que preferia recollir jo mateix els fruits del meu treball, i el bagatge que vaig adquirir treballant per a altri l’he aprofitat en el meu propi camí. Tot i que m’he preocupat de fer negoci a casa, sempre he percebut que a fora hi havia un mercat enorme, molt important i interessant, que no podia deixar de banda, i ara mateix el nostre grup també té un gran pes fora de l’Estat.

Prudència arran de la crisi

Aquests anys de crisi ens han tornat més cautes. Les dificultats són tan grans que les equivocacions poden tenir conseqüències molt greus. El sector agroalimentari, el nostre principal client, ha patit una davallada menys acusada que altres àmbits econòmics. Enguany, per exemple, hem tingut una verema fantàstica i també es preveu una excel·lent producció d’oli. Malgrat les bones previsions, continuo sent molt prudent, i procurem créixer amb compte; sens dubte, passar sobtadament d’un a deu pot ser tan perillós com a l’inrevés.

Hem crescut sense el suport de les entitats financeres

Pràcticament, des que vam fundar l’entitat no hem comptat amb cap finançament extern. Vam començar el 2006 amb un capital social de cinquanta mil euros, i avui gairebé hem multiplicat per 20 aquesta inversió. Hem crescut pràcticament autofinançats o amb la mínima presència de les entitats bancàries, i només ara que hem demostrat la nostra capacitat comencen a voler obrir-nos les portes. Tanmateix, hi ha molts emprenedors, amb molta creativitat, que no poden portar a terme els seus projectes perquè ningú no els ofereix finançament, i és una veritable llàstima.

La qualitat humana del personal és el més important

Una de les claus del nostre creixement és que sempre he pensat que la qualitat humana de les persones és més important que llur excel·lència professional. L’esforç que una bona persona inverteix a fer la seva feina té un valor afegit incalculable. Les persones que treballen amb mi no les veig només com els meus treballadors, sinó que les considero, sobretot, els meus col·laboradors; totes assumeixen responsabilitats importants i estan involucrades al màxim amb l’empresa i amb els projectes que engeguem. Tenen molta cura dels detalls, fins i tot més que jo. És un equip de treball molt valuós –on també figura la meva esposa– i que m’ajuda a continuar tenint ganes de fer, de buscar i de crear. I val adir que als clients i als proveïdors també els considero com a col·laboradors.

No hi ha millor punt fort que saber quin és el teu punt dèbil

Considero molt enriquidor que altres persones participin en el nostre projecte, i per això preferim externalitzar una sèrie de tasques. Comptem, per exemple, amb companyies a Itàlia i Anglaterra que s’encarreguen de fabricar-nos els taps i les ampolles de vidre així com el desenvolupament del disseny i la personalització del producte final. Sempre he cregut que no hi ha millor punt fort que saber quin és el teu punt dèbil. Per això cal mantenir una relació fluïda i continua amb tots els teus col·laboradors, ja que, només amb una reunió o una xerrada informal, reps informació d’aspectes que, malgrat tenir-los ben a prop, no havies sabut veure.

Començar de zero és més fàcil que refer-ho tot de nou

Quan comences un projecte de zero, les bases que crees són sòlides. Quan t’adones que t’has equivocat, refer tot això és complicat i costós. Actualment, la crisi ens obliga no només a refer la nostra economia, sinó també a refer-nos com a país, com a societat i com a cultura. I això costarà molt de temps i molt d’esforç.

Per evitar tensions, intel·ligència i seny

L’Estat hauria d’adoptar una visió més àmplia, adequada a les diferències culturals que hi ha al seu interior, i donar suport a aquest motor econòmic, social i cultural que es diu Catalunya. Però no ho està fent; una desatenció que ha generat indignació, rebel·lia i inclinacions sobiranistes. En aquest sentit, crec que ni els uns ni els altres no hem estat prou intel·ligents ni assenyats. Hem deixat que tot arribi a un punt massa tens, i ara, relaxar aquestes tibantors serà difícil, perquè, com ja he dit, costa més refer que no pas fer. Sigui quin sigui el resultat final, serà un procés lent i difícil, i les conseqüències que se’n derivaran afectaran les empreses i les famílies a tots els nivells.

Un català del món

Sóc català i defenso Catalunya i la seva cultura. Tanmateix, també defenso Espanya i Europa. Em considero un català del món. He estat a Andalusia i m’ hi he sentit molt a gust; he passat uns dies a l’Argentina i m’han tractat molt bé; també han estat gentils i hospitalaris a Xile, Israel i a altres països als quals he viatjat. A l’estranger, en general, no acaben d’entendre la situació actual del nostre país. El problema és que molts catalans i espanyols tampoc no l’acabem d’entendre. És ara el millor moment de començar una lluita interna? No seria millor buscar alternatives d’unitat?