Texto del 19-11-2013
Economistes de vocació, els responsables d’aquesta consultoria integral amb més de dues dècades assessorant pimes i autònoms creuen que la sortida a la crisi passa per la professionalitat i la capacitat de reinventar-se. Caldria, per tant, que des d’instàncies polítiques s’apostés pel sector productiu i per una educació de qualitat molt vinculada a les necessitats empresarials, per minvar notablement l’alt nivell d’atur; un canvi que seria més fàcil des d’un Estat propi.
Més de vint anys oferint un servei integral a les pimes
Som llicenciats en Econòmiques i compartim la gerència de Raipe Consultors des del 1994. En aquests moments, comptem amb més de 200 clients entre autònoms i petites i mitjanes empreses; des que inicien la seva trajectòria professional, ens dediquem a assessorar-los per tal que els seus negocis acabin essent rendibles i satisfactoris. Ens agrada la feina que fem i, justament, sabem que tant la professionalitat com la capacitat de gaudir del que hom fa són dos elements essencials a l’hora d’aconseguir que un negoci acabi funcionant bé i tingui futur. Acompanyem els nostres clients en tot moment per aconsellar-los i conduir-los cap als seus objectius: vivim la seva empresa, i hi incidim en tots els àmbits: productiu, tècnic, financer…
Recuperar empreses en concurs de creditors
Ajudem i assessorem empreses que travessen processos concursals, tot i que creiem que, en aquest aspecte, és l’Administració pública la que podria fer molt més per ajudar els negocis immersos en aquesta situació. La nova normativa aprovada sobre el tema no està pensada realment perquè una empresa pugui analitzar quina és la seva situació i comprovar si finalment és viable, sinó que acaba essent l’instrument menys dolorós per tancar-la. En la nostra opinió, aquesta és l’opció més fàcil, quan allò que caldria és apostar per salvar les companyies que realment tinguessin possibilitats de recuperació.
Per iniciar una aventura emprenedora, cal disposar d’un capital mínim
L’emprenedor té un paper molt important en la societat; per això ha de ser constant, marcar-se objectius i reinventar-se a fi que el seu negoci sigui productiu. Però, per iniciar qualsevol aventura empresarial amb possibilitats d’èxit, hom ha de ser conscient que és necessari disposar d’un capital mínim. Només així l’emprenedor podrà superar els moments difícils sense posar en perill el seu patrimoni personal. Tenir un coixí li permetrà, a més, evitar que els ajustaments repercuteixin directament en els seus treballadors. Si la plantilla s’adona dels esforços que l’empresari fa per reduir al màxim les rebaixes salarials, assumirà un compromís molt més ferm cap a la companyia i això revertirà en benefici de la productivitat.
Molta prudència a l’hora d’exportar
També pensem que s’ha de ser molt prudent a l’hora de decidir si hom vol dirigir els seus esforços cap a l’exportació. És ben cert que Catalunya té molta més capacitat exportadora que la resta d’Espanya, però cal tenir en compte que bona part del volum d’exportacions que s’hi realitzen es troba en mans de molt poques empreses. I és que exportar suposa uns costos, que hom ha d’analitzar si podrà assumir sense posar en perill l’empresa. Abans de prendre qualsevol decisió, l’empresari s’ha de preguntar per què vol emprendre aquesta aventura. Si la resposta és perquè els seus productes no són competitius en el mercat local, potser abans hauria de buscar els motius pels quals aquests productes no tenen sortida al seu país i intentar esmenar-ho.
Les causes de la crisi
La crisi que estem patint no ens ha agafat desprevinguts, perquè no és més que la conseqüència d’un procés que es va iniciar anys enrere. És evident que vivim en un sistema capitalista i que, a banda que no podem fer marxa enrere, probablement és el millor sistema que podríem tenir. Tot i així, ens hem deixat portar per l’economia financera, de la qual hem perdut el control. L’especulació ha prevalgut per sobre de l’economia productiva i ara en sofrim les conseqüències. Si volem tirar endavant, haurem de recórrer a la recepta de sempre: treballar per créixer, invertir en recursos humans i, com ja hem dit, reinventar-se.
Una relació més estreta entre l’àmbit educatiu i l’empresarial
Tenim un teixit empresarial ric i potent. Al nostre país, les pimes sempre han estat les empreses que generen més ocupació. Perquè segueixi sent així, se’ls ha de donar confiança i possibilitats per créixer, a banda d’eines per fer-ho realitat. En aquest sentit, la relació entre l’àmbit educatiu i l’empresarial ha de ser més estreta, i que s’han de buscar els recursos per propiciar aquest apropament. Els nostres estudiants poden tenir una àmplia formació acadèmica, però, per adquirir experiència en el seu ram, necessiten estar en contacte amb l’entorn laboral. És per això que cal reivindicar el foment de convenis que permetin que els nostres joves tinguin l’oportunitat de treballar alhora que estudien. Ambdues parts se’n veuran beneficiades.
Inadequada orientació formativa i acadèmica dels nostres joves
Això enllaça amb l’evidència que la gestió de la formació i l’educació no s’ha dut a terme amb èxit en el nostre país. Si volem crear llocs de treball, s’han de potenciar els sectors professionals que ara mateix siguin més dinàmics, com, per exemple, les noves tecnologies o les enginyeries. Potser no podrem competir amb aquells països que ofereixen una mà d’obra barata i poc qualificada, però sí que podríem arribar a ser capdavanters en la formació de treballadors especialitzats en les tasques de les quals hi hagi més demanda. Tenim escoles i un capital humà amb moltes potencialitats. Als nostres joves, però, no se’ls orienta adequadament, ni des del punt de vista formatiu ni des de l’acadèmic, per tal que puguin trobar feina quan acabin els estudis.
Generar confiança
Una altra de les vies que s’han d’encetar si volem sortir de la crisi és generar confiança. Només així aconseguirem que les empreses tornin a invertir i créixer i que el consum intern es recuperi. L’economia és una ciència molt complexa i poc exacta. Qualsevol fet que s’esdevingui en qualsevol país del món pot canviar les previsions actuals. Per tant, més que especular sobre com ens aniran les coses, ara el que cal fer és buscar maneres de donar ànims i tranquil·litat als empresaris i a la societat en conjunt.
No s’ha donat resposta al problema de l’atur amb la reforma laboral
La darrera reforma laboral és poc ambiciosa i que no dóna solució al gran problema que té avui el país: l’alta taxa d’atur. S’ha optat per tapar forats, a corre-cuita, però no per fer canvis en profunditat que generin ocupació. Avui hi ha dues bosses de capital humà en atur: els joves i les persones de més de 50 anys, als quals hem de donar resposta. En el primer cas, com ja hem dit, la solució passa per oferir-los la possibilitat d’inserir-los al mercat laboral des de l’escola mateix, promocionant convenis entre el món acadèmic i l’empresa. En el segon cas, si no volem que aquest col·lectiu –majoritàriament mà d’obra poc qualificada provinent del sector de la construcció– resti definitivament en la precarietat, hauríem de facilitar-li camins per tal que es pugui desenvolupar a partir de jornades laborals parcials o perquè puguin esdevenir professionals autònoms, donant-los facilitats fiscals i econòmiques per fer-ho. En inserir-los de nou a la normalitat laboral, a més, aconseguiríem que un gran nombre de persones deixessin de ser subvencionades a través d’ajuts i de subsidis d’atur que, a banda del cost que suposen per a l’Estat, només els permet malviure.
Espanya i Europa
Estem pagant la nostra inexperiència a Europa. No hem d’oblidar que no fa gaire que ens hem endinsat en l’aventura europea, i que ens falta molt per aprendre. D’altra banda, en moments de crisi, la llei del més fort es fa més evident que mai, i en aquests moments, els que tenen el poder són els països del nord, i no volen renunciar-hi. S’ha de dir, però, que té certa lògica: Espanya no ha donat cap senyal de confiança. Ha rebut ajuts per part d’Europa i ha estat reiterativa a l’hora d’invertir-los en projectes i infraestructures sense demanda. A més, a partir d’ara, haurem de renunciar a aquests recursos, perquè, amb l’entrada a la Unió Europea de nous Estats, es destinaran bàsicament als nouvinguts, encara més pobres que nosaltres.
El futur de la UE
Malgrat tot, ens declarem europeistes i creiem en el projecte de la UE, l’únic marc per competir en un món globalitzat. Tanmateix, difícilment funcionarà bé tal com es troba planteja en l’actualitat; el futur passa perquè Europa funcioni com un Estat federal, encara que aquesta és una fita molt difícil d’assolir, perquè cap dels Estats membres sembla disposat a deixar enrere els seus propis interessos.
Per què ha esclatat ara el sentiment independentista
En general, tant entre els nostres clients com a la resta de la societat, aquell que més conservador es mostra en aquesta qüestió sol ser qui més té. Pel que fa a la nostra perspectiva personal, hem de dir que ja tocava que s’iniciés aquest procés. Això no significa que no ens adonem que, si s’ha començat justament ara, és en part perquè es volen disfressar o silenciar decisions equivocades que han pres els polítics catalans. També és cert que l’elevada implicació de la societat en aquest tema respon a l’actitud intransigent del Govern central i a la sensació que hem estat nosaltres els que hem pagat massa car les decisions externes i errònies de la resta de l’Estat. Davant el nostre tarannà treballador i estalviador, la resposta ha estat el famós, i també il·lògic i injust, café para todos.