Text del 09-02-2011
“La nutrició és determinant per a la qualitat i l’esperança de vida. És una llàstima que la nostra longevitat potencial es malaguanyi per culpa d’una alimentació deficient i del sedentarisme”
“Un problema personal important altera l’alimentació (pèrdua o excés de gana). I a l’inrevés: seguir una dieta desequilibrada ens afecta psicoemocionalment”
“Circulen entre la gent molts falsos mites alimentaris, un fet del qual tenen part de culpa les revistes d’entreteniment, que sovint parlen de nutrició sense assessorament professional”
“Un bon dietista-nutricionista sempre ha de fer una dieta personalitzada, tenint en compte els gustos personals del pacient. Perquè, altrament, s’afegirà a la càrrega de la constància el rebuig instintiu, i això farà fracassar el tractament”
Una adequada alimentació és essencial per assolir un bon equilibri físic i anímic, una certesa indiscutible per a Sandra Sumalla Cano, diplomada en Nutrició Humana i Dietètica i llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments. En exercici des del 2002, actualment passa consulta al Centre Mèdic CTG i fa docència en temes d’alimentació i trastorns alimentaris a altres professionals sanitaris; a més, és vocal de l’Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes. “També col·laboro a la Televisió de l’Hospitalet. Em sento molt satisfeta d’haver pogut diversificar la praxi de la meva vocació.”
La nutrició i l’alimentació han estat fins fa molt poc arraconades al camp de la salut, molt per darrere de la medicina i la farmàcia. “Prova d’això és que la carrera de Nutrició i Dietètica és molt nova, no té ni 20 anys. Tot just ara s’està dimensionant com cal i es comença a veure’n la importància en relació amb la salut mental, cardiovascular, etc. Tot i així, encara se segueixen protocols sanitaris equivocats. Per exemple, si una analítica rebel·la que un pacient té el colesterol alt, en molts casos se li recepten pastilles, en lloc de fer-lo anar al dietista-nutricionista. I això és erroni, perquè una pastilla sempre té efectes secundaris, mentre que l’educació nutricional només en té de positius. De fet, fins a l’any passat, als hospitals catalans no hi havia especialistes en matèria de nutrició contractats com a tals. I val a dir que encara avui, als centres d’atenció primària no hi ha dietistes-nutricionistes. És cert que infermeres o metges exerceixen sovint com a tals, però no cal dir que no és el mateix.”
En un món on cada dia es tendeix més cap a la medicina preventiva, la nutrició és un dels seus millors actius. “La nutrició és un element determinant de la qualitat i l’esperança de vida. És una llàstima que la longevitat potencial que podríem tenir es malaguanyi per culpa d’una alimentació deficient i del sedentarisme. Alguns estudis fan palès que els nens d’ara viuran menys que les generacions ja adultes, per culpa de la mala alimentació. Ja és un fet que estan augmentant en edat infantil els casos de colesterolèmia, hipertensió, obesitat, problemes cardiovasculars, diabetis tipus dos, etc. Totes aquestes malalties ens les podríem estalviar amb una nutrició correcta.”
L’ésser humà “té una dimensió energètica que el defineix globalment; per això, tot allò que li passa l’afecta en conjunt, físicament i emocionalment. L’alimentació és un dels factors que incideix més en l’estat anímic. Un problema personal important altera l’alimentació: es pot perdre la gana o tenir-ne de manera descontrolada. I a l’inrevés: seguir una dieta desequilibrada afecta negativament l’estat anímic. Una dieta molt baixa en hidrats de carboni, posem per cas, sol comportar decaïment o abatiment. I cal dir que evitar els hidrats de carboni en cap cas significa aprimar-se.”
Tot i les excel·lències de la dieta mediterrània tradicional, la realitat és que al nostre país cada cop hi ha més gent que no sap menjar bé. “Hi ha pacients que no vénen ni per aprimar-se ni per cap malaltia. Només volen menjar correctament, però no saben com fer-ho. Malauradament, circulen entre la gent molts mites alimentaris. Atribuir a alguns aliments qualitats aprimadores o engreixadores, o més concentració de ferro o de vitamines són alguns d’aquests mites. D’això en tenen part de culpa les revistes d’entreteniment, que sovint parlen de nutrició sense coneixements científics.”
Estadísticament, la majoria dels pacients visiten els nutricionistes per perdre pes per raons estètiques. “Ens costa molt fer-los entendre que allò que es perd ràpidament, es recupera de la mateixa manera. Les coses que costen un esforç, en canvi, es mantenen. Però per esforç impliquem més constància que no pas sacrifici. Un bon dietista-nutricionista sempre ha de fer un tractament personalitzat, tenint en compte els gustos personals del pacient. Perquè, altrament, s’afegirà a la càrrega de l’autodisciplina el rebuig instintiu, i això farà fracassar el tractament; per exemple, si a una persona no li agrada el peix, no se li pot prescriure ingerir-ne cada dia, perquè deixarà la dieta per no haver-ne de menjar. Ens ha d’agradar allò que mengem.”
Una bona dieta d’aprimament és molt més que verdura amb patata i peix a la planxa. “Es poden menjar plats fets al forn, i no s’han de suprimir dràsticament ni el pa ni l’arròs ni la pasta, com se sol pensar. Tot i que difícil pel ritme de vida actual, és recomanable fer cinc àpats al dia. Així no es deixen passar moltes hores entre ingestes i no es crea tanta sensació de gana, que és el que fa que en molts casos mengem en grans quantitats.”
Una altra idea equivocada i bastant estesa és creure que podem aprimar-nos només a base de prendre’ns pastilles. “Aquest mite ha arrelat amb força perquè la gent avui no està acostumada a esforçar-se. I aquesta desídia es veu també a l’hora de cuinar, un altre aspecte cabdal per tal d’aprimar-se. En aquest sentit, les anomenades dietes miracle poden arribar a ser fins i tot perilloses. Està demostrat que les persones que se sotmeten sovint a aquest tipus de protocols tenen una esperança de vida menor. Res agressiu pot ser bo per al cos; és tan lògic que només la inconsciència pot explicar l’èxit d’aquests règims.”
L’últim pas per a un aprimament saludable i durador és practicar algun tipus d’esport. “Tanmateix, quan prescric la necessitat de fer exercici, alguns pacients es tanquen en banda. Els hàbits sedentaris estan tan arrelats en algunes persones que desconeixen el benestar que una pràctica esportiva moderada reporta, i no només físicament, sinó també emocionalment i psicològicament.”
La senyora Sumalla no descarta per sistema la reducció d’estómac, un dels mètodes més dràstics d’aprimament. “Si a una persona li sobren 100 quilos, és improbable que només amb una dieta pugui aprimar-se. En aquests casos, la cirurgia pot ser l’única solució. Però tampoc és cap panacea. Per això, una reducció d’estómac s’hauria d’acompanyar sempre d’un tractament psicològic i d’una educació nutricional perquè el pacient sàpiga com menjar després de l’operació per no recuperar el pes perdut. El sobrepès sol comportar una pèrdua d’autoestima i això no fa sinó agreujar el problema.”
Bona part de la feina del dietista-nutricionista necessita de coneixements de psicologia. “A la carrera fem psicologia com a assignatura, així com algunes pràctiques de consulta, però caldria potenciar més aquest vessant perquè són coneixements imprescindibles per a l’èxit del teu exercici.”
Interactuar amb els pacients, veure’n l’evolució, és la satisfacció més gran que experimenta un dietista-nutricionista vocacional com la senyora Sumalla. “Quan li dius a algú que no torni fins d’aquí un any, i només per fer-se un control rutinari, has triomfat. Veus el pacient exultant, feliç. L’has acompanyat molt temps, cada setmana o cada 15 dies, hi has establer llaços i t’hi sents implicat. La seva victòria esdevé, doncs, la teva.”
