Sr. Santos Mateo i Franco
Sr. Santos Mateo i Franco
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

SANTOS MATEO I FRANCO

GRUPO MARSAN CONSULTORÍA ESTRATÉGICA

Text del 06-09-2013

A força d’acumular experiència en el seu tracte amb empreses de sectors tan rellevants com el mèdic, l’economista que lidera aquesta consultoria estratègica fa palesa una extraordinària capacitat de diagnòstic; per tant, veu els perills del camí que està prenent l’actual situació espanyola, la qual, amb el present excés impositiu que fomenta la deslocalització industrial, pot patir una greu regressió econòmica i veure destruït l’Estat del benestar. 

Consultoria estratègia sobretot vinculada als àmbits de la medicina, el moble i la pell

Des de fa més de 30 anys em dedico a la consultoria estratègica. Abans d’especialitzar-me en aquesta activitat, i un cop llicenciat en Ciències Econòmiques i cursat un màster en Administració d’Empreses, vaig treballar per a diferents companyies de molts diversos àmbits, cosa que em proporcionà una sòlida experiència en l’entorn empresarial. En qualsevol cas, sobretot assessoro entitats dels àmbits de la medicina (i més concretament de l’odontologia), del moble i de la pell. D’altra banda, complemento la meva tasca com a assessor impartint formació a nivell gerencial i directiu, així com també publicant informes econòmics a diferents revistes, especialment pel que fa al sector mèdic.

Estructura flexible que permet adaptar-se a les necessitats dels clients

Juntament amb altres socis, vam fundar Grupo Marsan a principis de la dècada dels 90. La nostra companyia va ser seleccionada per la Cambra de Comerç de Barcelona per formar consultors a l’antiga Unió Soviètica, en una de les primeres tasques que vam assumir. Això ens va demostrar que, amb una estructura fexible, adaptada a les necessitats específiques dels nostres clients, podem atendre clients espanyols, però també d’abast comunitari; sobretot ara que assistim a processos de deslocalització.

El diagnòstic és clau per trobar la solució

El primer que fem és analitzar el problema del client, perquè sovint qui recorre a nosaltres és incapaç de detectar-lo. Només si som capaços de trobar-lo podem buscar-hi remei. I la meva màxima satisfacció personal i professional rau a donar una solució plausible i eficaç a qualsevol problemàtica. Potser per aquesta raó mai no hem tingut equip comercial; és a través de guanyar-nos la confiança dels clients que n’aconseguim de nous, ja que ens recomanen als seus coneguts. A fi d’assolir aquest alt nivell d’excel·lència, parem molta atenció a la contractació de personal, perquè volem seguir tenint un equip molt competent i professional. Sabem que la tasca ben feta és la que ens ha permès estar molt ben referenciats.

Ajustar els pressuposts públics als interessos generals

Les empreses estan tancant sense que hi hagi cap tipus de reacció per part de la classe política. Tot i disposar de bons equips d’economistes, els nostres dirigents no se centren en allò que realment interessa. A Alemanya, i a altres països comunitaris, els mandataris fan esforços per reduir el dèficit públic, un concepte que, si el traslladem a l’entorn empresarial, significaria una pèrdua contínua de capital. I el que no es pot permetre cap empresa són pèrdues. Per tant, el Govern de qualsevol país ha d’ajustar els pressupostos als interessos generals, a l’igual que faria una empresa; i agafar el bisturí per renunciar a tot allò que sigui prescindible.

Fallida tècnica del sistema bancari espanyol

És escandalosa l’actuació que ha tingut la banca i intolerables les indemnitzacions que han percebut alguns dels seus directius. Aquests directius són autèntics clons de la classe política, perquè el seu comportament ha estat negligent i, fins i tot, delictiu. De fet, el sistema bancari espanyol es troba en fallida tècnica. Hem sacrificat 37.000 milions d’euros per rescatar la banca; un capital que pagarem entre tots, incloses les futures generacions. Perquè l’endeutament que tot això representa no ho podran pagar ni els fills, ni els néts, ni els besnéts de les famílies que integren aquesta “empresa” que es diu Estat.

Inadequat moment per al debat independentista

No resulta beneficiós que, en aquest escenari de crisi, es plantegi un projecte independentista. No és el moment adequat per a aquest debat. Una altra cosa és que aquesta qüestió es pugui plantejar d’aquí 10 o 15 anys. Però la prioritat del Govern en aquests moments hauria d’anar orientada a evitar la crispació de les masses, que no és positiva; tots coneixem la història i sabem que cal no repetir-ne determinats capítols. La solució seria que hi hagués un pacte fiscal just, consolidat i una convivència harmònica. Crec que a Catalunya la independència no li convé, perquè provocarà la deslocalització d’empreses; i aquest és un procés molt perniciós al qual ja estem assistint ara. Pensem que aquesta pèrdua de teixit empresarial és tant fruit d’un millor tracte fiscal que les companyies troben a altres comunitats autònomes com de la competència d’altres països europeus.

El mirall basc

Al País Basc, el Govern autonòmic ajuda les seves empreses, la qual cosa permet a aquestes companyies ser clarament competitives a nivell tecnològic davant de grans multinacionals. En canvi, ni l’Executiu espanyol ni el català estan prestant col·laboració a les empreses del país. Caldria que se centressin a millorar l’economia, i seguissin l’exemple del foment que es fa amb la indústria basca.

L’escassa productivitat i competitivitat d’Espanya

Ja l’any 2000 vaig expressar la meva preocupació per la manca de productivitat d’Espanya, que té uns costos laborals excessius. Tinguem en compte que a Àsia o a Àfrica, els costos d’algunes empreses arriben a 40 pessetes l’hora. I estem parlant de tècnics professionals que treballen per a marques reconegudes. Per no esmentar l’Europa de l’Est, on també són molt competitius, gràcies tant a la mà d’obra com a la seva productivitat.

Salvar el nostre talent

Ara és moment d’orientar els esforços a què la joventut trobi feina i evitar que emigrin a Alemanya o a altres països europeus. D’altra banda, cal frenar les deslocalitzacions de les empreses. Si no anem amb compte, perdrem tant el talent intel·lectual com l’empresarial, i la nostra societat quedarà desolada. En els pitjor dels casos, les pensions es reduiran; i no és descartable que un dia puguin desaparèixer. Perquè cada cop hi ha menys cotitzants, l’atur no deixa de créixer i els sous acabaran baixant. Podem arribar a una situació en la qual costi menys contractar un equip de tres o quatre persones que comprar una màquina. Tanmateix, aquesta realitat no hauria d’arribar a produir-se a la indústria catalana o espanyola. Per començar, caldria estimular el sector secundari per evitar-ne la deslocalització. Malauradament, tinc la sensació que ens estem abandonat, que només vivim al dia i guanyem temps. A la llarga, si seguim així, Espanya tornarà a les seves economies més tradicionals: l’agricultura i el turisme.

Un col·lectiu sense reubicació laboral

Potser peco d’apocalíptic, però és difícil ser optimista en els temps que corren. En qualsevol cas, confio que hi haurà persones capaces de fer un cop de timó perquè el panorama econòmic millori. El que més em preocupa és que, de la massa d’atur, la meitat porten més d’un any sense treballar, pertanyen a un col·lectiu d’edat avançada i, molt probablement, no tornaran a trobar mai més feina. I és una llàstima perquè molts compten amb una experiència que no s’arribarà a aprofitar.

Avantatges i desavantatges del retorn a la pesseta

S’ha especulat amb la possibilitat d’abandonar l’euro i tornar a la pesseta, un procés que avui per avui seria molt complicat per raons fiscals, jurídiques i econòmiques. Evidentment, recuperar la pesseta implicaria la devaluació immediata d’aquesta moneda i això comportaria que el deute adquirit amb Alemanya es dispararia de cop. Per contra, seríem molt més competitius.

Si Espanya s’enfonsés, Alemanya seria arrossegada per la caiguda

És una incògnita si aquesta crisi pot desembocar en una Europa a dues velocitats. Ara mateix, però, assistim a una intervenció oculta de l’economia espanyola. I és que a Alemanya no l’interessa que es reprodueixi la situació de Grècia, on ja s’ha procedit a un tercer rescat; perquè el país germà té molt risc a Espanya, atesa la dimensió geogràfica i de població de l’Estat espanyol. Si caigués Espanya, Alemanya es veuria arrossegada.

Gran pressió fiscal que actua en contra de l’activitat empresarial

Hi ha una pressió fiscal terrible, fruit de posar en solfa les instruccions rebudes per part d’Alemanya i d’un objectiu recaptatori que permeti eixugar l’enorme dèficit acumulat. Els impostos s’han incrementat de manera desmesurada i la pressió fiscal actua en contra de les empreses i de la seva competitivitat.

La competència asiàtica

La Xina ara mateix constitueix un perill, perquè el ritme amb el qual està creixent la seva economia de manera continuada no és normal. Què passarà el dia que l’economia xinesa comenci a davallar? Mentrestant, nous mercats asiàtics estan agafant el relleu del creixement econòmic. En aquests països, impedeixin a les empreses estrangeres instal·lar-hi les seves fàbriques i el que fan és llogar-los les seves. És una manera de protegir la seva indústria.

Agraïments professionals

Vull expressar el meu absolut agraïment a tot el meu equip i a tot el meu entorn, ja que sense la seva contribució no hauria pogut assolir alguns objectius professionals que m’havia proposat al principi de la meva carrera. He d’esmentar, de manera especial, el senyor Bennassar, una de les persones que em va iniciar en la activitat de la consultoria, la gran experiència i extraordinària capacitat de lideratge del qual van ser una font d’inspiració per a mi.