Text del 2002
L’associacionisme té molt de pes i tradició a Catalunya en el cas de les carreres d’enginyeria.
Catalunya té el seu propi Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms, encapçalat per Alexandre Garcia Homs. Aquesta entitat està a disposició tant dels membres del col·lectiu com de la resta de la societat. Estem parlant d’un col·lectiu amb llarga tradició: “La majoria d’enginyeries existeixen des de fa més de 150 anys”, ens comenta Alexandre Garcia.
Concretament, l’activitat d’enginyer agrònom com a tal va néixer l’any 1855, en virtut d’un decret d’Isabel II. Subratlla el fet que “l’associacionisme té molt de pes i tradició en el cas de les carreres d’enginyeria.”
Perquè ens en fem una idea, “des de l’any 1879 hi ha una associació nacional d’enginyers agrònoms. Aquesta i altres entitats, gairebé totes nascudes en aquesta època, formen l’Institut d’Enginyeria d’Espanya.”
Comparats amb aquestes institucions, els col·legis professionals d’enginyeria, que ja tenen mig segle, “són de creació relativament recent. De fet, encara hi ha enginyeries que tenen un únic col·legi per a tot Espanya.”
Com definiríem un enginyer agrònom? És un professional que, “com tots els enginyers, ha rebut una formació intensa en matèries bàsiques com les matemàtiques, la física, la química i el dibuix.”
En aquesta professió, l’atur no és un problema. Alguns enginyers agrònoms es dediquen a l’exercici lliure de l’activitat en petits equips, mitjançant l’elaboració de “projectes de granges, de regadius, de transformacions de finques, d’indústries derivades, de preservació del medi ambient, etc.”
Una altra alternativa és incorporar-se a l’Administració, a la qual “no és fàcil accedir, tot i que curiosament els nostres estudis es van crear, originalment, per cobrir places de funcionari.”
També hi ha enginyers agrònoms que opten per dedicar-se a l’ensenyament. Les indústries privades, les grans finques ramaderes i agrícoles, les cooperatives i les associacions agràries són probablement les principals receptores d’enginyers agrònoms. El representant del col·lectiu ens explica que molts dels seus companys treballen per a “empreses constructores i indústries del fred.” I afegeix: “Recordem que és una de les carreres amb una gran diversitat d’actuacions. D’una banda, hi ha la producció vegetal (fitotècnia), que implica treballar amb la terra, el clima, l’aigua, les plantes. En segon lloc, hi ha la producció animal (zootècnia), la ramaderia. També hem de parlar de les indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, una branca molt important, ja que la indústria agroalimentària és un dels sectors econòmics principals de Catalunya.”
Lògicament, totes aquestes activitats generen uns residus que cal tractar. D’aquí que la missió dels enginyers agrònoms estigui estretament vinculada a “l’ecologia i el medi ambient. Molts titulats joves hi treballen”, afirma. Ja fa molt temps que el reciclatge ha arribat al món ramader. És el cas de la transformació dels excrements en adobs. Per al degà del Col·legi, “no hem de considerar l’agricultura com una font de pol·lu-ció, sinó com el gran pulmó que purifica l’atmosfera, gràcies a la funció fotosintètica de les plantes.”
Un altre exemple és “el reaprofitament de l’aigua, un cop depurada, per als regadius.”
Cal buscar alternatives, no en va aquesta font de vida és un bé escàs al nostre país. En aquest sentit, Alexandre Garcia ens revela que “el 80% de l’aigua que consumim es destina a l’agricultura. Hem de mirar de gastar-ne menys mitjançant l’aplicació de noves tecnologies, com ara el reg gota a gota, que és molt més econòmic que el reg clàssic. Hem de ser capaços d’assolir l’equilibri entre l’activitat humana i els recursos naturals. Per aconseguir-ho caldria començar arribant a una bona entesa entre els diferents organismes que els gestionen.”
El Col·legi també treballa amb un altre líquid molt preat a la nostra terra, el vi. Ho demostra el fet que l’enologia i la viticultura siguin assignatures pròpies dels estudis d’enginyeria agrònoma. La recerca és una altra de les alternatives laborals per a un enginyer. Catalunya disposa de l’IRTA, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, que desenvolupa una gran labor. La investigació obre cada dia noves portes als enginyers agrònoms. És el cas de les plantes transgèniques, que tenen moltes aplicacions, no únicament per a l’alimentació, sinó també per a altres usos, com per exemple els combustibles, cada vegada més necessaris. En aquest punt, és inevitable parlar de la nova tecnologia aplicada al tractament dels purins, “uns residus molt contaminants, produïts en grans quantitats. Una opció són les estacions transformadores, que els converteixen en adobs i fins i tot en energia. Els organismes oficials han donat mostres clares de la seva inquietud per aquest problema, com ara la presentació per part de les conselleries d’agricultura i medi ambient d’un llibre sobre l’aprofitament i la reutilització dels purins”, assevera Alexandre Garcia.
Ara bé, no ens hem de quedar exclusivament en la ciència i les xifres. Per al responsable del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el que ara cal és “traslladar aquest estudi a la realitat catalana. És necessari portar a terme un treball que tingui en compte la producció de purins i els recursos de què disposem al nostre país per aprofitar-los.”
Aquest treball, el Col·legi es compromet a desenvolupar-lo, i és que “abans de tancar granges o reduir el nombre d’animals hem de tenir molt en compte que la indústria alimentària més important a Catalunya és la càrnia, especialment la derivada del porc.”
Al nostre país es poden cursar estudis d’enginyeria agrònoma des de fa tres dècades a la Universitat de Lleida. Ara bé, la formació d’un enginyer no s’acaba a l’Escola. Segons el degà del Col·legi, “l’àmbit de treball de les carreres tècniques és cada cop més complex i exigeix més responsabilitat.”
No resulta gaire coherent, doncs, que els estudis siguin cada cop més breus. Aquests s’ajustarien més a les exigències del mercat si l’Administració consultés més sovint els col·legis professionals. Com passa en molts altres sectors, és obligatori estar col·legiat per exercir la professió. De tota manera, per al degà del col·legi que ens ocupa, el concepte d’exercici de la professió és una mica ambigu: “Evidentment, per signar documents, normalment projectes, com a enginyer agrònom cal estar inscrit al Col·legi. Però també cal dir que a Catalunya hi ha molts professionals que no visen treballs i estan col·legiats, perquè es troben a gust al Col·legi.”
I és que l’entitat, amb un total de 800 associats, ofereix als seus membres serveis interessants, com ara “jornades i cursets, sovint en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura o altres institucions”, que gaudeixen de molt d’èxit entre els col·legiats.
Vet aquí una institució dinàmica hereva d’una tradició centenària.