Text del 2002
El servei al client és la base principal del nostre negoci i això és el que marca la diferència entre uns i altres.
Malgrat la importància que en general tothom dóna a l’associacionisme, encara es fa difícil convèncer petits empresaris de sectors determinats perquè treballin junts amb uns objectius comuns que els ajudin a tirar endavant els seus negocis. Això és el que va observar un petit grup d’empresaris quan es van plantejar la creació del Gremi de Comerciants de Materials de la Construcció de la província de Tarragona: “Nosaltres teníem molt clar que la unió fa la força i que agremiar-nos podia ser bo per a tots, però ens vam trobar, i encara ens trobem, amb algunes reticències per part d’un segment força important del sector. Sovint tenen por que es sàpiga massa com treballen o com funciona el seu negoci.”
El president del Gremi, Àngel Camas, ens explica també les dificultats amb què s’han trobat des que l’any 1993 van decidir fundar aquesta associació. Francesc Iglesias, secretari, ho corrobora i assegura que “hi ha hagut poca col·laboració per part d’alguns membres del col·lectiu i el cert és que el seu suport és fonamental. A aquest fet també cal afegir la manca d’ajuda per part de les institucions a l’hora de tractar temes que afecten els col·lectius.”
De tota manera, el Gremi està treballant i fent moltes coses que beneficien els seus associats: “Vam néixer per donar resposta a una necessitat molt concreta. Teníem uns problemes puntuals en el cobrament del material que dificultaven la subsistència de les nostres empreses, sobretot de les més petites i amb menys recursos, per fer front als deutes de determinats promotors.”
La idea, doncs, va ser crear un centre que tingués notícia de tots els impagats que hi havia en el sector, per poder després informar els companys sobre aquesta qüestió: “Almenys tots teníem la possibilitat de saber qui pagava i qui no, i després cadascú era lliure de vendre’ls materials o de no vendre’ls-en.”
I la idea va sortir bé, perquè en només dos anys van aconseguir aturar el 40% dels impagats que hi havia: “Per no tenir problemes amb ningú, l’agremiat enviava un comunicat al secretari, que era l’únic que sabia de qui venia aquell impagat. Aleshores es posava la informació en una llista que tothom podia consultar.”
D’aquesta manera, doncs, va iniciar-se una relació entre els diferents comerciants de materials de la construcció de Tarragona que es va anar consolidant amb noves iniciatives: “Quan tires endavant una associació d’aquesta mena, ho fas creient en un projecte i veient-hi un futur. Per aquesta raó, vam anar incorporant nous serveis per als agremiats, i més gent es va anar interessant per la nostra idea.”
Ara ja són cinquanta-cinc els associats que es beneficien de pertànyer al Gremi: “Hem buscat assegurances, subministraments de gasolines, assessorament sobre temes molt diversos, etc.”
Una de les accions importants que du a terme actualment la Junta és la negociació del conveni laboral del sector: “Cadascú aplicava el règim general o allò que el seu gestor li aconsellava; ara ja tenim un conveni que ens marca les pautes. Hem tirat endavant també convenis de finançament amb entitats bancàries i col·laborem amb empreses diverses per obtenir determinats serveis. De tota manera, l’agremiat sempre és lliure d’utilitzar aquell servei o de no fer-ho. No obliguem mai ningú a res.”
Pel que fa a les noves tecnologies, el Gremi també ofereix un servei d’informació molt eficaç: “A part de tota la informació que els podem facilitar, tenim un servidor i oferim als nostres associats comptes de correu electrònic perquè no perdin el tren de la modernitat. La nostra idea és créixer al mateix ritme que ho fa la resta de la societat.”
La funció principal dels comerciants d’aquest sector és vendre tot el material que es pot necessitar per fer una casa sencera, des de baix de tot fins a l’últim acabat, i això vol dir també adaptar-se als nous mètodes de construcció: “Sempre hi ha els qui són més continuistes i aposten pel que ja coneixen de tota la vida, i els qui es llancen a vendre nous materials, que després poden tenir molta sortida al mercat o tenir-ne molt poca.”
Àngel Camas, però, està convençut que el més important és oferir al client un bon servei: “El servei al client és la base principal del nostre negoci i això és el que marca la diferència entre uns i altres. Hem de tenir present, per exemple, que el camió que enviem a un constructor ha d’arribar a l’hora que li hem dit, perquè tenir mà d’obra aturada és molt car i no interessa a ningú.”
No obstant això, també cal dir que el pressupost és encara el que, en últim terme, marca la pauta: “Es podria treballar amb nous materials molt més ecològics, per exemple, o amb unes garanties comprovades en altres països, però no es fa gaire sovint perquè això encareix molt el cost final de l’obra i tothom vol treballar amb preus molt ajustats.”
Això fa que una obra pugui acabar de forma força diferent de com havia començat: “A la resta d’Europa normalment no es comença res si els pressupostos no estan totalment aprovats per tothom, i aleshores ja no es modifica res. Aquí, en canvi, el procés és força diferent i sempre hi ha modificacions d’última hora que ens fan córrer.”
Tot i això, el cert és que la qualitat de vida de Catalunya no ha d’envejar res a la de molts països del vell continent: “Fa trenta anys, quan sorties a l’estranger i tornaves, veies que vivies en un país en què quedaven moltes coses per fer; ara ja no és el mateix, les coses han canviat molt.”
Els materials, doncs, com tots els altres productes, també tenen una evolució i una sortida al mercat que marquen les pautes del sector: “Any rere any els fabricants milloren els productes i, fins i tot, en treuen de nous que puguin resultar més atractius, més segurs o tenir una durabilitat més llarga. En aquest sentit, nosaltres anem una mica a remolc del que ells vagin traient i del que agradi més o menys als constructors.”
I no volem deixar de comentar amb Àngel Camas i Francesc Iglesias la importància que ha tingut el boom de la construcció en aquests darrers anys: “Ara sembla que ens estem estabilitzant i pensem que això serà positiu, perquè fer les coses amb massa presses porta a resultats negatius, i no es tracta que d’aquí a cinc anys comencin a sortir esquerdes perquè les coses s’han fet malament.”
