Text del 2002
Dos moments significatius marquen la trajectòria històrica de la Fundació Cultura Religiosa. L’any 1909, Mossèn Eudald Serra i Buixó destinà el seu patrimoni personal per fundar Foment de Pietat Catalana. Trenta anys més tard, aquesta institució canònica catalana es va haver d’extingir legalment a causa d’una postguerra civil repressiva. A desgrat de molts, però, ressorgiren dues fundacions hereves –Balmesiana i Cultura Religiosa– que han aconseguit mantenir intacte, fins a l’actualitat, l’esperit inicial amb què es va emprendre a principis del segle XX una obra exhaustiva i consagrada, d’una banda, a l’estudi i a la divulgació de la ciència eclesiàstica d’alt nivell i, de l’altra, al foment del culte, de l’espiritualitat i de la pietat. Mossèn Àngel Fàbrega i Grau, doctor en Història eclesiàstica, dirigeix Cultura Religiosa des del 1962: “L’objectiu fundacional ha estat sempre promoure i elevar el nivell cultural, religiós i moral del poble cristià en totes les seves dimensions, social, familiar i individual, a casa nostra; ajudar a organitzar actes litúrgics i a divulgar material de caràcter piadós entre els creients; propiciar la predicació i la catequesi; facilitar a les esglésies el material litúrgic convenient per al culte i la pietat; preparar, organitzar i difondre al poble obres de caràcter religiós, necessàries per a la consecució d’aquest fi apostòlic.”
Entre els treballs de més difusió que Cultura Religiosa heretà de Foment de Pietat destaquen el Missal Romà (1926), “el primer missal complet en llatí i en català en quatre volums que es va difondre a Catalunya”, que és la primera versió íntegra d’una trentena d’edicions successives; l’entranyable Guia del cristià (1923), amb més d’un milió d’exemplars; el Primer llibre del noi/noia cristià/ana (1913), amb més de 300.000 exemplars; el Devocionari parroquial (1927) i d’altres. “En aquells temps, i en el camp de la difusió de la pietat entre els fidels cristians, només hi havia allò que es realitzava des de Foment de Pietat. Foment comptava llavors amb un grup de jesuïtes que practicaven missions pels pobles petits de la muntanya a Girona, a Urgell i a Lleida; ensenyaven als fidels a pregar i els repartien gratuïtament els nostres llibres. Així doncs, els pobles muntanyencs van ser els més afavorits, perquè a més de la predicació oral que rebien, gaudien d’una difusió literària per mitjà d’aquells llibrets.”
El catàleg del Foment oferia un ventall de més de mil títols d’obres pròpies en català i més tard el mateix nombre en castellà. Aconseguí donar llum a més de cent vint milions d’unitats bibliogràfiques de pietat i d’espiritualitat. “De moltes ens en vam haver de desprendre, perquè van quedar obsoletes després del Concili Vaticà II. No obstant això, n’hem mantingudes vives unes 500, en català i en castellà. Avui dia, en el món cristià català tothom prega amb les fórmules que va estendre el Foment de Pietat Catalana des de l’any 1909. Continuen existint, però no amb la mateixa força que abans. Tot i així, molta gent segueix adquirint llibres, encara hi ha una inquietud.”
Sota la direcció del Dr. Àngel Fàbrega i Grau i amb l’aprovació i el seguiment del Patronat format per: Emm. i Rvm. Sr. Arquebisbe de Barcelona, president nat d’honor; Sr. Albert Pallàs i Villaronga, president titular; Sr. Oleguer Soldevila, vicepresident I; Dr. Joan Bassegoda i Nonell, secretari; Sr. Ramon Pascual i Janer, tresorer i administrador, i cinc vocals, s’han anat adaptant totes les obres als temps moderns: “Els llibres que no van quedar desuets els hem seguit editant. Guardem exemplars d’obres antigues perquè sempre hi ha algú que les demana. Hem anat corregint i adaptant fórmules ja existents, recollides d’aquí i d’allà.”
La seva Editorial Balmes, per mitjà de la llibreria-distribuïdora Balmes de caire religiós, ha publicat milers d’unitats bibliogràfiques que han difós la pietat, el culte i l’espiritualitat. Des del 1964, l’editorial esdevingué, amb la col·laboració de l’Abadia de Montserrat, editora oficial de l’episcopat català de tots els textos litúrgics en versió catalana. A més a més d’una extensa oferta d’obres de litúrgia, es divulguen devocionaris, llibres d’espiritualitat, Sagrada Escriptura i Predicació, de Magisteri eclesiàstic, d’Història i Literatura, Missions i Catequesi, fins i tot estampes, làmines, targes postals, música religiosa gregoriana i popular i d’altres. “Per exemple, hem comptat quants Sants Evangelis hem publicat i estès per tot Catalunya fins a l’actualitat. doncs, 80 milions; i de títols bibliogràfics ja en portem 120 milions.”
Xifres que el director de la Institució comenta amb orgull i estima, resultants de llargs anys de treball vocacional, de plena dedicació a la comesa de la Fundació. És lamentable, però, ser testimonis ara d’una desconeixença generalitzada “sobre els elements bàsics de la nostra cultura religiosa. A diferència d’altres països europeus, el sistema universitari espanyol va deixar de contemplar la Teologia com una de les seves carreres al segle XIX, i la religió cristiana només l’ensenyaven monges i capellans. Avui ni la teologia ni les ciències eclesiàstiques en general no figuren com a assignatures troncals en els centres civils d’ensenyament. És ben curiós que un país produeixi excel·lents literats i artistes, però desvalguts dels coneixements fonamentals de la nostra cultura religiosa.”
El Dr. Àngel Fàbrega, al marge del seu vincle amb la Institució, també desenvolupa una intensa labor científica, per la qual sent una especial afecció. Exerceix de Canonge Arxiver de la Catedral de Barcelona des de 1965: “Vam ordenar i classificar 40.000 pergamins i uns 15.000 volums des del segle IX, desapareguts des del 1936. Un cop inaugurat, l’any 1969 el nou arxiu, hi han arribat estudiosos d’arreu del món.”
És responsable del Secretariat d’Arxivers eclesiàstics de Catalunya des del 1975 i rector de la Casa Sacerdotal de Barcelona, entre d’altres càrrecs. La Fundació Cultura Religiosa compta amb un home inesgotable i docte, impertorbable davant del pas del temps: “Estem a punt d’editar Roses i Roselles, un llibre de 365 poesies de Verdaguer que inclou les reflexions del Pare Sorja, un dominic de Sant Marc de Florència descendent de catalans.”
