Text del 2002
La història de la Fundació Gallifa es remunta a l’any 1968, quan la Sra. Dolors Gallifa i Coronas decidí atorgar testament. La seva voluntat era que es creés una fundació privada sense ànim de lucre amb objectius benèfics, docents i culturals que es desenvoluparien a la Plana de Vic, preferentment als municipis de Sant Hipòlit de Voltregà i Masies de Voltregà. Finalment, el 1970 es va constituir la Fundació Gallifa, dotant-la amb tots els béns relictes, “excepte una parcel·la de terreny que l’Institut de Germanes Terciàries Dominiques de l’Anunciata va rebre amb la condició que es destinés a finalitats docents”, explica l’actual president i portaveu, l’advocat Josep Espona i Bayés.
La figura de la fundadora és molt representativa dins i fora de la Fundació: “Membre de la família Gallifa de Masies de Voltregà, va esdevenir hereva substituta a la mort del seu germà gran i de la seva germana. Casada amb l’hereu del cavaller del Vidrà, en enviduar tornà a la casa pairal Mas Gallifa. Era una persona senzilla i profundament creient. D’una manera genèrica, deia que la Fundació Gallifa havia de ‘fer el bé’. Hem intentat ser fidels al seu esperit i a l’acompliment de les finalitats fundacionals basades en els ajuts, les subvencions i les donacions destinades a les persones necessitades. Ha estat el nostre compromís, i sobretot la nostra satisfacció.”
El primer Patronat estava format per Joaquim Puigserinanell i Abadal com a president, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana com a vicepresident i Josep Espona i Bayés com a secretari. Quan morí el president, Marià Vila d’Abadal ocupà el càrrec de president i Joan Riera i Rius fou nomenat vicepresident. La mort de Marià Vila d’Abadal va suposar els nomenaments de Josep Espona com a president i de Joan Riera com a vicepresident i l’entrada d’un nou patró, Josep M. Vila d’Abadal i Serra que prendria la responsabilitat de secretari. A la mort de Joan Riera i Rius es va conformar el Patronat actual amb Josep Espona, com a president, Josep M. Vila d’Abadal com a vicepresident, i Miquel Riera i Pujol com a secretari. La Fundació Gallifa ha anat complint les seves fites mitjançant ajuts i subvencions: “Seguint les indicacions de la fundadora, tant les unes com les altres han estat destinades a les parròquies de Sant Hipòlit de Voltregà, de Masies de Voltregà, de La Gleva, de Vinyoles i d’Orís. També s’han donat subvencions a institucions benèfiques, docents i assistencials (Càritas, Llar Juvenil, Agrupació Prosubnormals, Banc de Sang, Cooperativa Calandra, Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic, Germanetes dels Pobres, Hospital de Sant Jaume, etc.), subvencions amb finalitats culturals i beques per a estudiants universitaris.”
Els béns dotacionals de la fundadora eren principalment finques rústiques. Als anys 70, a través d’uns préstecs, la Fundació va aconseguir que els masovers que havien conreat les terres tota la vida esdevinguessin propietaris; en contrapartida, el capital obtingut va permetre augmentar les subvencions i les ajudes a diverses persones físiques i juridiques. “Per altra banda, els Ajuntaments de Sant Hipòlit i de Masies de Voltregà van rebre terrenys que serien destinats a camps de futbol; també es va efectuar la donació d’uns terrenys que va possibilitar a l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà l’adquisició del pavelló municipal d’esports on ara realitza la seva activitat el Club d’Hoquei sobre Patins Voltregà; l’Ajuntament de Sant Hipòlit va ser el beneficiari d’una altra parcel·la on es construiria la residència d’avis Fundació Gallifa i la llar del jubilat Fundació Gallifa; també una altra parcel·la on s’ha construït el Centre d’Assistència Primària de sant Hipòlit de Voltregà.”
Cal destacar dos convenis: “Un amb la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, per al projecte de remodelació de dues plantes per a la ubicació de la Unitat de Llarga Durada i la Unitat de Convalescència, i un altre de col·laboració entre la Fundació Gallifa i la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic per assolir el bon funcionament de la residència.”
A principis dels anys 80, es va crear la nova Llei de fundacions privades de Catalunya. Josep Espona no dubta en avaluar-la de positiva: “Va permetre canalitzar moltes activitats d’entitats sense ànim de lucre. La seva eficàcia ha estat manifesta en l’activitat econòmica de Catalunya i sobretot ha estat molt constructiva per al futur del país. La nova Llei recentment aprovada que modifica l’anterior és també força significativa.”
Tot i així, creu fermament que caldria rectificar el tractament fiscal que continua sent poc beneficiós per a les fundacions. La Fundació Gallifa ha estat gestionant satisfactòriament el seu patrimoni: “Per evitar l’erosió dels béns, es va posar en marxa el conveni amb la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic. És evident que les fundacions no podem córrer riscos. Un capital dinerari pateix les envestides de la inflació i la seva rendibilitat cada cop és més baixa. En conseqüència, vam decidir solidàriament unir esforços per potenciar les finalitats de la senyora Gallifa de cobrir les necessitats de la gent gran.”
La fundació entesa com a impulsora de l’obra benèfica i social segueix viva en l’actualitat. “La funció de suplència de les fundacions és important. El fet que hi hagi gent com la nostra fundadora que doni part o la totalitat dels seus béns per uns fins determinats sense ànim de lucre és força interessant per a la nostra societat. Les fundacions privades desenvolupen una gran tasca, però, insisteixo, cal millorar el seu tractament fiscal.”
Actualment hi ha creades al voltant de 1.800 fundacions arreu de Catalunya. Per a Josep Espona representa un honor i un orgull haver format part del Patronat de la Fundació Gallifa des dels inicis: “La satisfacció que m’ha donat la vida professional arriba quan es pot fer un bé als altres i quan es pot intervenir en entitats com aquesta.”
