Text del 2002
Per als xilens Espanya és l’entrada a la Unió Europea, i als espanyols també Xile els obre les portes d’Amèrica Llatina.
Ángel de la Rubia és president de la Cámara Oficial de Comercio de Chile des del 1996 en representació de Miguel Torres SA, i és per aquesta raó un espectador privilegiat de les relacions entre Espanya i aquest meravellós país que és Xile. Curiosament, encara que sigui una cambra oficial, la seu és a Barcelona, una ciutat on el món associatiu, com a tot Catalunya, és importantíssim: “A través de la Cambra ens relacionem amb moltes d’altres ciutats espanyoles i el cert és que ens adonem que allà l’associacionisme no està tan desenvolupat.”
Sigui com sigui, van ser un grup d’empresaris catalans i alguns de xilens els qui van fundar aquesta Cambra l’any 1930: “Aleshores els presidents d’honor eren S.M. el Rei Alfons XIII i el president xilè d’aquells moments Excm. Sr. Don Carlos Ibáñez del Campo, i des de llavors ha seguit una trajectòria basada especialment a fomentar les relacions xilenoespanyoles.”
Amb setanta-tres anys, doncs, la cambra ha tingut els seus alts i baixos, però ha continuat treballant pels seus objectius: “Durant la Guerra Civil espanyola va quedar pràcticament inactiva, però després es van reprendre les relacions i la cambra va continuar el seu camí. Actualment, pensem que estem en una línia que serà molt interessant per continuar el desenvolupament d’aquesta institució.”
Associades a la Cambra hi ha unes cinquanta empreses, entre les quals s’hi compten el Banco Santander Central Hispano, Aigües de Barcelona, Endesa, Telefónica o Miguel Torres, i també d’altres de més petites, però no per això menys importants: “De fet, tots els socis estan involucrats en les inversions espanyoles a Xile i estem també aconseguint fer el camí a la inversa.”
No s’ha de confondre, però, la Cámara Oficial de Comercio de Chile amb una oficina comercial: “Les oficines comercials sempre depenen de les ambaixades o dels consolats, de manera que Xile en té dues a Espanya, una a Madrid i l’altra a Barcelona, que depenen directament del Ministeri d’Assumptes Exteriors. Nosaltres, en canvi, no depenem directament del govern xilè, no en rebem cap ajuda, i per això ara estem intentant arribar a un acord amb el Ministeri per poder tirar endavant alguns projectes.”
La funció d’una cambra com aquesta és sobretot la d’organitzar missions comercials: “Fem missions amb empresaris espanyols que volen instal·lar-se a Xile i també expliquem als xilens les possibilitats que tenen d’implantar-se a Espanya. També dirigim seminaris, tant aquí com allà, per explicar quin tipus de relacions es poden establir.”
A més de fer aquests seminaris a Barcelona, se n’han fet a moltes d’altres ciutats espanyoles. “En aquests moments estem explicant l’acord d’associació que la Unió Europea ha signat amb Xile i que farà que el 85% dels productes xilens que entrin a Europa ho facin amb un aranzel zero, i es calcula que en un parell d’anys més ja seran tots els productes els que podran entrar sense aranzels de cap mena.”
Això, doncs, cal explicar-ho als empresaris d’una i altra banda de l’oceà, perquè a tots els pot interessar: “La nostra feina és presentar-los l’acord, fer-los entendre cada un dels capítols, perquè pensem que els xilens han d’entendre que per a ells Espanya és l’entrada a Europa, i els espanyols també han de tenir en compte que l’arribada a Xile els obre les portes a tot Amèrica Llatina.”
De fet, en els viatges que fan Ángel de la Rubia i els seus companys a Xile han vist que el govern xilè s’implica cada vegada més en aquestes ambaixades comercials: “En l’últim viatge vam parlar amb el Ministre d’Economia i ens va proposar sis projectes que la cambra podia treballar per incrementar aquestes bones relacions entre Xile i Espanya. I també hi ha interès d’una altra institució, Eurochile, una entitat subvencionada pel govern que es dedica a les exportacions a Europa.”
En aquests moments, Xile exporta aproximadament un 33% als Estats Units, un 33% a l’Àsia i un 33% a Europa i sembla que les portes no paren d’obrir-se-li: “El cert és que ha estat convidat a entrar a formar part de l’associació comercial que tenen els Estats Units, Canadà i Mèxic, de la mateixa manera que també manté relació, encara que des del marge, amb Mercosur. Tot això passa perquè és un país que ha demostrat seriositat en les seves actituds comercials i que està al capdavant sense parar. De totes maneres, hi ha un progrés molt significatiu en la negociació d’un acord de lliure comerç entre Xile i Estats Units que podria estar terminat dintre d’aquest any. No crec que l’acord sigui la panacea per a Xile, però sembla que pot ser un element important per donar major fluïdesa a les relacions comercials amb els Estats Units.”
La cambra, d’altra banda, també està a punt de posar en marxa un nou pla que havia sorgit de la iniciativa de l’antic ambaixador a Espanya, l’Excm. Sr. Marias Fernández: “Volia que es fes una mena de grup d’empresaris amb interessos a Xile que poguessin ajudar les petites empreses, tant espanyoles com xilenes, a sortir fora i posar-se a treballar, una cosa que soles segurament no podrien fer.”
La idea sembla que es tirarà endavant amb l’arribada del nou ambaixador l’Excm. Sr. Enrique Krauss. La cambra, a més, ajuda qualsevol empresa, gran o petita, interessada en Xile: “Tenim una línia que s’anomena plataforma comercial i que ens permet tenir informació i oferir-la a tots aquells qui ens la demanin sobre el sector empresarial que sigui. És a dir, nosaltres podem dir a un petit empresari si té possibilitats d’entrar en aquell o aquell altre sector de l’economia xilena. A més, podem preparar-li una agenda de visites si li interessa parlar amb empresaris d’allà.” La cambra, tanmateix, no es relaciona només empresarialment amb Xile, també ho fa culturalment, amb l’organització d’exposicions patrocinades pels seus associats.
Enamorat de Xile des de fa molts anys, d’aquest meravellós país amb cinc mil quilòmetres de costa des dels Andes fins a la magnífica i sorprenent Patagònia, Ángel de la Rubia creu que és un dels països emergents que farà un gran pas cap al futur en aquest procés de globalització que estem vivint: “El nivell de pobresa, per exemple, ja està a menys de la meitat que fa deu o dotze anys i el pinotxetisme comença a estar oblidat. A Xile, tothom aposta per un futur plenament democràtic i les coses no fan sinó anar endavant.”
