Text del 2002
Afortunadament, Europa encara creu que la cultura forma part de l’estat del benestar, i el cinema és cultura.
Encara que les realitats polítiques de l’àrea mediterrània són diverses, compartim un imaginari comú.
L’any 1997 es va fundar a Montpeller l’Associació Internacional de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED), una iniciativa d’un grup de productors de cinema dels països del Magrib, França i Itàlia. El seu objectiu era fer sentir la veu dels productors audiovisuals d’ambdues ribes de la Mediterrània per contribuir a l’afirmació de les cultures que comparteixen aquesta zona des de la diversitat i la tolerància en l’àmbit audiovisual. Es tractava d’organitzar-se amb la finalitat d’incentivar els intercanvis entre productors i la coproducció de pel·lícules i documentals de tots els gèneres.
L’APIMED és una associació internacional gestionada per una Junta escollida democràticament. És un òrgan important de consulta per a les institucions nacionals i europees que elaboren les polítiques audiovisuals, tal com explica l’actual gerent de l’Associació, Sergi Doladé: “L’APIMED, des dels seus inicis, forma part de la Junta Directiva de la COPAM (Conferència Permanent de l’Audiovisual Mediterrani), una institució que reuneix les televisions públiques i privades dels països de la Mediterrània. En la reunió anual de l’any 1999, en què també participava l’Associació de Productors Audiovisuals de Catalunya, aleshores presidida per Isona Passola, es va creure que era interessant integrar-se en l’APIMED per acostar els productors catalans a un marc més obert, més plural i d’àmbit internacional.”
En aquell moment, l’APIMED reunia al voltant de trenta associats, i amb l’entrada de Catalunya se n’hi adheriren gairebé seixanta: “Per recomanació de la PAC, des de les institucions catalanes, sobretot des de l’Institut Català de la Mediterrània, es comença a treballar per portar la seu de l’Associació a Barcelona, la qual cosa es va fer efectiva el mes de setembre de 1999.”
Des de llavors ençà, l’APIMED ha centrat les seves activitats a donar-se a conèixer, celebrar el seu segon congrés i incrementar considerablement el nombre d’associats: “Hem aconseguit que moltes associacions de productors seguissin el camí que va iniciar la PAC, que vol dir fer-se socis i formar part d’aquest lobby de l’audiovisual mediterrani. Entre els nostres 500 associats hi ha productors del Marroc, Tunísia, Algèria, Turquia, Grècia, Itàlia, França, València, Andalusia i també d’Egipte, Síria, Líban, Jordània, Israel i Palestina.”
A banda d’augmentar el nombre de socis, “ja fa tres anys que organitzem el MEDIMED, el Mercat de l’Audiovisual Mediterrani, que rep el suport de la Unió Europea i les institucions locals, i que permet que els productors independents es trobin amb les televisions per vendre els seus projectes i productes audiovisuals.”
No obstant això, ens preguntem per què va sorgir la necessitat que els productors mediterranis s’unissin, i Sergi Doladé respon plenament convençut: “Encara que les realitats polítiques de l’àrea mediterrània són diverses, compartim un imaginari comú, i es tracta que a través de l’audiovisual la ciutadania s’hi identifiqui i se’l faci seu. És per això que l’APIMED impulsa la cooperació, per tal d’afermar la producció pròpia, reforçar les estructures de producció, facilitar l’accés al mercat i consolidar-lo.”
Isona Passola, productora i una de les primeres persones vinculades a l’APIMED, afegeix: “Les formes de relació interpersonal en el Mediterrani, per exemple, són molt diferents de les anglosaxones. I tenim altres punts en comú com són la proximitat geogràfica, el clima, la capacitat de fabulació, l’extraversió, etc. Tot això facilita que puguem treballar amb temes semblants.”
Un dels aspectes que més poden interessar un productor és la facilitat que dóna l’APIMED per conèixer el qui-és-qui del sector audiovisual a la Mediterrània, la qual cosa, per exemple, li facilitarà la possibilitat de coproduir amb un altre país de l’àrea: “Si un productor francès vol explicar la història d’un immigrant algerià, haurà d’anar a Algèria a buscar les seves arrels, i li serà molt més fàcil si es posa en contacte amb un productor d’allà que coneix com funcionen les coses, en quins exteriors pot filmar i quins són els actors més adequats.” Per això també es necessita l’ajut de les televisions, que són les que en definitiva acabaran comprant aquest material.
“Un productor” ens diu Sergi Doladé “és com un director d’orquestra. És qui decideix quina partitura es tocarà, quins músics la tocaran, amb quins instruments i on. És, de fet, l’artífex de tot el que el públic veurà com a resultat al final.”
Isona Passola, gran coneixedora de la producció audiovisual, es mostra d’acord amb la definició de Sergi Doladé i afegeix: “El productor pot ser, de fet, moltes coses: pot ser la persona a qui porten un projecte i que s’encarrega de buscar el finançament, o pot ser aquell que crea el projecte, és a dir, que dissenya l’equip tècnic i artístic idoni perquè el projecte prengui forma. Hi ha molts tipus de productor, i el productor independent és aquell que busca el projecte, el persegueix, el dissenya, el difon i el ven, fa que s’estreni en els cinemes i crea una línia de producció a la seva manera.”
El director, evidentment, també hi té molt a dir: “En el sentit artístic, és qui mana, però ha de seguir les línies que li marca el productor, perquè aquest és qui sap què es podrà vendre i què no.”
Cal tenir en compte i no oblidar que la producció té una part empresarial importantíssima: “És molt fàcil somniar i deixar-se endur per un projecte, però aquesta és una activitat artística molt cara i si deixes una pel·lícula a mitges difícilment en podràs fer una altra. Es tracta de tenir una idea molt universal, però alhora molt arrelada en un lloc.”
Aquesta feina, però, no deixa de ser una cursa d’obstacles: “Els nord-americans estan jugant brut amb la producció. Fan tots els possibles per no deixar entrar cinema de fora al seu país; per això Europa ha de prendre mesures proteccionistes. Afortunadament, Europa encara creu que la cultura forma part de l’estat del benestar, i el cinema és cultura.”
Isona Passola ens defineix quina és la finalitat última de l’Associació: “Volem que les dues ribes de la Mediterrània es coneguin, dialoguin, es perdin la por i que creïn conjuntament espais per a la ficció. En el moment sociopolític que estem vivint, hi pot haver alguna cosa més important?” Iniciatives com aquesta hi ajuden realment.
