Text del 2002
Hem de regularitzar els recursos marítims i retornar a la mar l’equilibri que necessita per continuar viva i oferint-nos productes.
El sector pesquer difícilment funcionaria sense l’existència de les associacions i les confraries.
El sector pesquer català i espanyol està passant en els darrers anys per una important reconversió que modifica el panorama tradicional de molts pobles del litoral dedicats bàsicament a la pesca. Cambrils és una localitat de la costa tarragonina que durant molts anys va tenir com a principal font de riquesa la mar. Tot això fa anys que va començar a canviar, i avui aquesta població té un caràcter eminentment turístic amb una reconeguda tradició gastronòmica marinera. Però el sector pesquer ha aconseguit sobreviure i conviure amb altres sectors econòmics. La Confraria de Pescadors de Cambrils ha estat un suport bàsic per fer possible la continuïtat dels professionals de la pesca. La Confraria està presidida pel patró major, el senyor Pijoan, un pescador de tota la vida que, igual que tots els altres associats de l’entitat, comparteix l’amor i la passió per la mar. Xavier Domènech és el secretari de la Confraria i fill de pescadors. Coneix a bastament un sector que lluita per mantenir-se viu i poder abastar de peix fresc les cuines catalanes i espanyoles: “El sector pesquer difícilment funcionaria sense l’existència de les associacions i les confraries. Els pescadors necessiten associar-se per comercialitzar els seus productes. Enmig del procés de canvi que s’està vivint, cal una associació que assessori el pescador i l’ajudi a superar els entrebancs que vagin sortint pel camí.”
La Confraria de Pescadors de Cambrils representa mariners i patrons de vaixell. Històricament, les confraries han tingut un paper molt important en les localitats marineres assumint funcions socials i assistencials: “Les confraries creaven escoles a les quals assistien els fills dels pescadors. També oferien als associats servei mèdic i un sistema de mútues, entre altres prestacions. Durant una època la Confraria de Pescadors de Cambrils va construir cases que es denominaven ‘cases barates’ per acollir els pescadors i que es finançaven conjuntament amb l’Institut Social de la Marina. Avui les funcions són diferents, adaptades al moment actual. De totes maneres, la nostra Confraria encara té una cura especial dels pescadors jubilats encara que ja no estiguin associats.”
Es parla sovint de la decadència del sector pesquer. L’afirmació no és gaire encertada. El sector està patint una reconversió molt important, però que no té perquè comportar la seva desaparició: “La situació que hem de resoldre és la sobreexplotació de la mar. La solució que s’ha trobat és facilitar el desballestament d’embarcacions per reduir-ne el nombre d’unitats i incentivar els pescadors. Aquesta mesura pot ajudar a regularitzar els recursos marítims i retornar a la mar l’equilibri que necessita per continuar viva i oferint-nos productes. El plantejament de la Unió Europea és equiparar els recursos a la pesca. Els pescadors més joves són els que s’han adaptat a les noves exigències, però, en canvi, els més vells han decidit retirar-se, sobretot si no han tingut relleu generacional. La nova generació de pescadors està guanyant qualitat de vida i ha de treballar menys hores.”
El sector està content del canvi i aquest fet també ha animat a modernitzar les embarcacions. Abans la feina del pescador era molt pesada, mentre que ara, amb les noves tecnologies, les coses són més fàcils. “De totes maneres, hi ha poques persones que vulguin accedir a aquest mercat laboral. És un sector complicat on tradicionalment la professió ha passat de pares a fills. Avui no és fàcil ser professional de la pesca, perquè s’exigeix titulacions i formació.”
Sens dubte, el mariner sent la mar a la sang: “És una professió vocacional. Al pescador li ha d’agradar sortir a pescar, perquè aquesta feina és molt sacrificada.”
La Confraria de Pescadors de Cambrils també s’ha reconvertit. Avui actua de forma molt professional, la qual cosa l’ha portat a posar en marxa un sistema de comercialització del peix que està donant molt bons resultats: “Hem canviat el sistema tradicional de venda del peix a llotja a través de la subhasta per la venta directa des de la nostra entitat. Segurament som l’única confraria del litoral mediterrani que ha adoptat aquest sistema. Vam introduir-lo el 1999. Tot el peix que arriba a port es descarrega al moll de Cambrils i es ven des de la Confraria. S’ha convertit en l’activitat més important de la nostra entitat. El peix entra a llotja cap a les quatre de la tarda, s’etiqueta segons la normativa, es col·loca en caixes d’un sol ús i se’n fa una relació detallada. A partir d’aquí entra en joc la tasca del comercial. Hi ha compradors que vénen directament a buscar el peix, però una bona part d’aquest es distribueix per les peixateries de la mateixa Confraria, que estan repartides per la població. Aquest sistema està beneficiant molt el pescador. També fem venda per telèfon a clients de diferents punts del territori espanyol. Aquesta fórmula és menys arriscada que la venda per subhasta.”
A més de la tasca comercial, la Confraria du a terme altres accions com el control de la seguretat social de totes les embarcacions: “És un sector amb moltes especificitats, i això vol dir que hem d’estar molt ben informats sobre tot allò que fa referència a l’àmbit pesquer. Hi ha dos mesos a l’any que no es pesca a causa de la veda, cosa que obliga a fer uns contractes adaptats a la situació. Això significa que assessorem i ajudem els associats en temes de contractació. També portem expedients diversos i demanem ajudes amb la tutela del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Fem formació segons les mancances que detectem en el sector: cursos per a patrons, per a mecànics, de supervivència, de lluita contra incendis, etc. Els cursos es fan en horari nocturn, perquè durant el dia els pescadors treballen. També tramitem titulacions o convalidacions. El pescador actual no sols ha de saber pescar sinó que també cal que tingui coneixements de cartografia, de normatives o d’idiomes.” Però el pescador que viu del mar i el sent amb profunditat porta dintre seu un saber i uns coneixements que només s’aprenen amb els anys i amb una dedicació compromesa amb la natura que l’envolta.
