Text del 2002
Contribuïm a desenvolupar un ampli ventall d’activitats culturals.
Caixa Laietana té 140 anys i gaudeix d’una salut envejable. És per això que pot permetre’s destinar la quarta part dels seus beneficis a l’obra social, una obra social que es concreta en la Fundació Caixa Laietana, presidida per Antoni Bonamusa Saurí, qui gestiona aquesta entitat financera. Aquest industrial català ens fa saber que “són molts els ciutadans de la nostra zona d’actuació que ens visiten amb demandes molt justes. És una gran satisfacció poder atendre les seves peticions.” Malauradament, la Fundació no pot arribar a tot arreu: “Hem de repartir el pressupost de què disposem equitativament i amb criteri.”
Caixa Laietana manté una estreta vinculació amb el municipi de Mataró, no en va “ha estat testimoni de totes les vicissituds de la ciutat que l’ha vist néixer. Han viscut junts. El fundador d’aquesta entitat va ser un il·lustre mataroní, Josep Garcia Oliver, que la va crear en plena Revolució Industrial, amb la intenció de dotar de recursos els obrers.”
No és estrany, doncs, que l’afany de prestar un servei a la població dugués els seus responsables, l’any 1987, a crear una Fundació, que treballés en els àmbits de “la cultura, la investigació, l’assistència social i sanitària i l’educació. Més endavant, la Fundació va rebre l’encàrrec d’administrar l’obra social de Caixa Laietana. Aquesta és avui, la seva principal missió.”
L’entitat, a més, manté diverses institucions, moltes d’elles a Mataró, com ara “la biblioteca popular, creada l’any 1929, que segueix tan viva com sempre. De fet, tenim previst traslladar-la pròximament a un altre immoble a fi de doblar-ne la capacitat. Caixa Laietana contribueix a desenvolupar un ampli ventall d’activitats culturals.”
La inquietud per l’art i la cultura queda patent en les múltiples actuacions relacionades amb “museus i recuperació de patrimoni” que la Fundació duu a terme regularment. Tenint en compte la zona on està ubicada la institució, no és estrany que concedeixi una atenció especial a la historiografia local i comarcal com el Premi Iluro de Monografia Històrica, instituït l’any 1959. Es concedeix anualment i compta amb més d’una seixantena d’obres editades.
Val a dir que la Fundació beneficia la societat pel simple fet de mantenir l’immoble on hi ha ubicada la seva seu, i és que estem parlant d’una autèntica joia arquitectònica, “un edifici modernista obra de Josep Puig i Cadafalch. Aquesta casa, declarada d’interès nacional, un fabricant de gènere de punt la va encarregar a l’artista. La seva presència es fa patent a tot l’edifici a través de la decoració relacionada amb el món tèxtil. Destaquen la riquesa de la seva façana, els vitralls, les majòliques, la forja i molts altres elements.” Recentment, amb motiu de la celebració de “l’any Puig i Cadafalch, es va inaugurar una nova il·luminació per a l’edifici.”
Caixa Laietana també col·labora des de fa molt de temps amb les institucions que donen l’assistència necessària a persones amb disminucions físiques i psíquiques i molt particularment a “centres de formació, que vetllen per a la incorporació al mercat laboral d’aquest sector de la població.”
La institució que ens ocupa també col·labora amb múltiples “casals d’avis i centres culturals. D’altra banda, estem treballant en la creació d’un nou centre per a persones grans, que inclourà aules, serveis culturals i instal·lacions per a la formació física.”
Les beques, “sobretot en el ram de l’hostaleria i turisme”, també formen part de l’univers de la Fundació Caixa Laietana. Com hem avançat al començament, la Fundació té un interès especial per a l’educació i la recerca, d’aquí que “també convoquem uns premis sobre el sector de la robòtica i uns altres pel món dels multimèdia, als quals aspiren les universitats espanyoles.”
La nineta dels ulls de la Fundació és sens dubte l’Ateneu Caixa Laietana. Aquesta infraestructura té una significació especial per a l’entitat financera que ens ocupa, i és que, de fet, n’és el bressol: “En un principi era un ateneu filantròpic. Posteriorment va donar lloc a un altre ateneu, de caràcter obrer.”
Avui constitueix un valuós espai cultural, “per organitzar exposicions tant artístiques com temàtiques i que compta amb un gran centre multimèdia.” El president de l’entitat destaca l’última exposició celebrada al centre i dedicada al Mecano, “en commemoració del centenari d’aquesta entranyable joguina. Hi van assistir aficionats d’arreu de l’estat. Fins i tot vam gaudir de la presència del cap de govern del Principat d’Andorra, un apassionat d’aquest joc.”
“Totes les biblioteques que gestionem estan completament automatitzades. Els catàlegs es poden consultar des de l’ordinador”, subratlla Antoni Bonamusa. La Fundació és molt conscient de l’avenç de les noves tecnologies, i per això posa a l’abast del públic el centre multimèdia, “un espai de treball i estudi, que disposa, a més, d’una connexió a Internet de gran qualitat. La sala compta amb un total de 56 ordinadors, que permeten als usuaris navegar per la xarxa a gran velocitat, intercanviar correu electrònic, escanejar i imprimir documents en diferents formats i realitzar tota mena de treballs.”
Amb unes prestacions com aquestes, no és estrany que el centre, “una mena de catedral d’Internet, gairebé sempre estigui ple.”
Amb aquesta classe d’activitats, la Fundació Caixa Laietana demostra que és una entitat moderna, que respon a les necessitats actuals dels ciutadans, sense girar-se d’esquena al progrés. I és que sempre ha estat al costat de la societat catalana: “En el passat, Caixa Laietana va crear la Casa de la Infància, una obra social molt antiga, pensada perquè les mares treballadores poguessin deixar les criatures a càrrec d’algú mentre eren a la feina. Més tard per atendre l’immens flux d’immigrants que va arribar a Catalunya al llarg dels anys 60, va donar resposta amb la construcció d’habitatges socials i escoles de gran capacitat.”
Quin futur espera a aquesta entitat financera i a la Fundació que en gestiona l’obra social? “Caixa Laietana segueix una línia d’expansió que ha comportat la duplicació en deu anys del parc d’oficines de què disposa. Volem reforçar la nostra presència al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. D’altra banda, apostem per incrementar la nostra quota de mercat a Madrid. Actualment el nostre equip el constitueixen més de 800 persones, i tenim 200 oficines arreu de l’estat, 46 de les quals a la ciutat de Barcelona. I encara tenim previst inaugurar-ne de noves pròximament.”
Des del punt de vista tecnològic, ja és una realitat “el nou Centre de Serveis de Caixa Laietana, una eina molt potent per a la nostra entitat.” Sens dubte, com ja apuntàvem de bon principi, aquestes no són només bones notícies per a la Fundació, sinó també per a la societat catalana que, de ben segur, seguirà gaudint de les accions encapçalades per aquesta entitat.
