Text del 2002
No es tracta de pagar pel risc, sinó de posar mesures per prevenir-lo.
.
“Tres persones moren diàriament per accident de treball a Espanya en aquests moments.” Sens dubte, un enunciat colpidor amb una xifra alarmant que invita a reflexionar. La Fundación Privada para la Seguridad y la Salud Laboral es va constituir l’any 1984 amb l’objecte de treballar per a la seguretat i la salut laboral: “Al principi, la constituïen persones vinculades a Mutual Cíclops, però amb el temps aquest lligam s’ha anat perdent. Ara és una fundació amb un Patronat integrat per quinze persones físiques sensibilitzades amb aquest tema. Mutual Cíclops, però, segueix existint, i seguim col·laborant estretament amb ella i amb altres mútues”, resumeix Antoni Llorens Tubau, l’actual president.
Durant divuit anys, aquesta entitat privada ha pogut analitzar de prop una situació que és menys preocupant que fa un temps, gràcies a les noves normatives i a l’evolució de la societat en general, però continua sent un dels cavalls de batalla: “La gran assignatura pendent avui no és tant legislar o auditar perquè la normativa es compleixi, sinó sensibilitzar la població. Afortunadament, els plus que es pagaven en concepte de perillositat estan desfasats. Tant des del punt de vista patronal com des del sindical, és un assumpte ja superat. Sempre hi haurà activitats que presentin més riscos que d’altres, el que és necessari és intentar disminuir-los. No es tracta de pagar pel risc, sinó de posar mesures per prevenir-lo.”
En la prevenció rau una de les solucions. Des de la Fundació s’està intentant posar en marxa projectes juntament amb el Departament d’Ensenyament i el de Treball de la Generalitat de Catalunya que pretenen incloure en les escoles programes que tractin explícitament la seguretat i la salut laboral, per tal de pal·liar a mig i llarg termini una mancança generalitzada de cultura i de sensibilitat al respecte en el nostre país: “Per despertar aquesta sensibilització és necessari que el currículum de l’alumne reflecteixi també haver adquirit uns coneixements bàsics en aquestes qüestions. Aquest és el camí vertader. Treballar amb el Departament d’Ensenyament per ajudar-lo a dissenyar els aspectes que s’hi hauran d’implantar i a abordar-los suposa un projecte clar en el qual estem posant tot el nostre esforç.”
Un altre camp d’acció el protagonitza l’organització de cursos ocupacionals, de formació mitja o de màsters: “És un àmbit relativament nou. Comptem amb un equip propi de formadors i també contractem professionals externs de diferents sectors. S’atorguen beques a alguns alumnes en situacions especials i s’organitzen jornades obertes de caire més divulgatiu a les quals assisteixen ponents de primer ordre, tècnics específics. L’assistència és francament elevada; hi participen empreses petites, mitjanes i grans.”
D’altra banda, un àmbit d’actuació també força important és l’ajut que la Fundació adreça a les famílies dels treballadors que han estat víctimes d’accidents laborals. Malgrat els esforços provinents de les classes dirigents i dels diferents agents socials en els últims anys, Espanya, que forma part del grup de països nomenat curiosament PIGS, integrat també per Portugal, Itàlia i Grècia, encara es troba molt endarrerida en cultura preventiva: “A Espanya patim un retard considerable, hi ha una gran diferència quant a la sensibilització. És una realitat que no podem eludir.”
No obstant això, també s’observa la pressió favorable que les forces sindicals i socials exerceixen i la conscienciació adquirida en el món empresarial: “En general, hem fet un canvi considerable, perquè conflueixen tots els interessos. L’Administració, amb la posada en marxa de més i millors inspeccions i sancions imposades allà on calgui. Les forces sindicals i socials estan apressant totes les organitzacions col·lectives perquè aquest sigui un afer rellevant; els sindicats són de les institucions que s’han conscienciat millor, la seva postura és proactiva i actua en positiu. La patronal ha mostrat una mentalització exemplar; ja forma part del passat aquella actitud de l’empresari d’escatimar esforços i pressupostos.” Antoni Llorens insisteix en el paper de sensibilització que es desenvolupa des de la Fundació. El compliment de les normatives no depèn només de l’Administració ni de l’empresari, també cal una conscienciació generalitzada que intenten projectar des de l’entitat.
La no prevenció del risc en l’entorn de treball comporta un perill imminent que pot ocasionar un dany irreversible a curt o llarg termini. Aquest és un postulat que des d’organitzacions com la OIT (Organització Internacional del Treball) es promulga des de fa temps amb l’objecte d’informar i de formar sobre tots aquells elements que incideixen en la seguretat i la salut laboral. Agents químics, físics, biològics o psicològics són els detonants d’accidents de treball, malalties professionals i afeccions diverses que no sempre corresponen a activitats laborals d’alt risc, com ara la manipulació d’equipaments industrials o com la construcció: “Hi ha qüestions no tan espectaculars ni familiarment tan traumàtiques, però no deixen de ser influents. El soroll, la temperatura, la il·luminació o l’ergonomia –el condicionament dels elements de treball a les característiques de l’home o de la dona– alteren la salut. Treballar en un entorn incorrecte pot arribar a tenir un cost força elevat tant per a la persona com per a la societat.”
La Fundació pronostica canvis positius en un futur immediat. Gràcies a nous mecanismes, a una formació adequada, a nous serveis aliens de prevenció i a empreses auditores de riscos laborals com Full Audit, en la qual la Fundació participa en l’actualitat, l’àmbit de la seguretat i la salut laboral ha de fer un gir enorme, però “el més important és que les generacions venidores tindran assumida –des de la base– una sensibilització. Aquest és el camí pel qual avancem ineluctablement. Encara avui funcionem amb l’efecte més immediat de la sanció. Al final, la vida és un equilibri entre el fet de mentalitzar, alliçonar i preveure, i el fet de penar. Les reticències davant les normatives noves acaben desapareixent quan el ciutadà entén que s’ha de fer així.”
“El fet de formar part i de treballar en la societat és una manera de contribuir a millorar-la; la nostra labor fundacional ens fa sentir a tots els patrons més satisfets. Cal involucrar-se, prendre compromissos reals que donin resultats reals.” Antoni Llorens Tubau porta tota una vida professional vinculat al món de la seguretat i la salut del treball. La seva experiència inestimable com a conseller delegat a La Farga Casanovas el va fer adquirir una mentalitat avançada respecte d’uns temes que llavors no havien calat profund en la societat catalana. En l’actualitat, segueix transmetent seguretat i assumint fortes responsabilitats. Al marge de la seva tasca fundacional, dirigeix des de 1991 Serunion, empresa de restauració col·lectiva esdevinguda avui l’empresa de capital nacional més gran del sector. Un cop més, els riscos l’acompanyen i la prevenció es fa imprescindible. Val més que en el futur hàgim après la lliçó ‘és millor prevenir que guarir’.
