Sr. Antoni Llorens
Sr. Antoni Llorens
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. ANTONI LLORENS TUBAU

F. PRIVADA PARA LA SEGURIDAD Y LA SALUD LABORAL

Text del 2002

No es tracta de  pagar pel risc,  sinó de posar mesures per prevenir-lo. 

.

“Tres persones moren diàriament per accident de treball a Espanya en aquests moments.” Sens dubte, un enunciat colpidor amb una xifra alar­­mant que invita a reflexionar. La Fundación Privada para la Seguridad y la Salud Laboral es va constituir l’any 1984 amb l’objecte de treballar per a la seguretat i la salut laboral: “Al principi, la constituïen persones vin­cu­­lades a Mutual Cíclops, però amb el temps aquest lligam s’ha anat per­dent. Ara és una fundació amb un Patronat integrat per quinze per­­sones físiques sensibilitzades amb aquest tema. Mutual Cíclops, pe­­rò, segueix existint, i seguim col·laborant estretament amb ella i amb altres mútues”, resumeix Antoni Llorens Tubau, l’actual president.

Du­rant divuit anys, aquesta entitat privada ha pogut analitzar de prop una si­­­tuació que és menys preocupant que fa un temps, gràcies a les noves nor­­matives i a l’evolució de la societat en general, però continua sent un dels cavalls de batalla: “La gran assignatura pendent avui no és tant le­­gis­lar o auditar perquè la normativa es compleixi, sinó sensibilitzar la po­blació. Afortunadament, els plus que es pagaven en concepte de pe­rillositat estan desfasats. Tant des del punt de vista patronal com des del sindical, és un assumpte ja superat. Sempre hi haurà acti­vi­tats que presentin més riscos que d’altres, el que és necessari és in­ten­tar disminuir-los. No es tracta de pagar pel risc, sinó de posar me­sures per prevenir-lo.”

En la prevenció rau una de les solucions. Des de la Fundació s’està intentant posar en marxa projectes juntament amb el De­­partament d’Ensenyament i el de Treball de la Generalitat de Cata­lunya que pretenen incloure en les escoles programes que tractin explí­ci­ta­ment la seguretat i la salut laboral, per tal de pal·liar a mig i llarg termini una man­­cança generalitzada de cultura i de sensibilitat al respecte en el nos­tre país: “Per despertar aquesta sensibilització és necessari que el currí­culum de l’alumne reflecteixi també haver adquirit uns conei­xe­ments bàsics en aquestes qüestions. Aquest és el camí vertader. Tre­ballar amb el Departament d’Ensenyament per ajudar-lo a dis­senyar els aspectes que s’hi hauran d’implantar i a abordar-los suposa un pro­jecte clar en el qual estem posant tot el nostre esforç.”

Un altre camp d’acció el protagonitza l’organització de cursos ocupacionals, de for­mació mitja o de màsters: “És un àmbit relativament nou. Comptem amb un equip propi de formadors i també contractem professionals ex­terns de diferents sectors. S’atorguen beques a alguns alumnes en si­tuacions especials i s’organitzen jornades obertes de caire més di­vul­gatiu a les quals assisteixen ponents de primer ordre, tècnics es­pe­cífics. L’assistència és francament elevada; hi participen em­pre­ses petites, mitjanes i grans.”

D’altra banda, un àmbit d’actuació també força important és l’ajut que la Fun­dació adreça a les famílies dels treballadors que han estat víctimes d’acci­dents laborals. Malgrat els esforços provinents de les classes diri­gents i dels diferents agents socials en els últims anys, Espanya, que for­ma part del grup de països nomenat curiosament PIGS, integrat també per Por­tu­gal, Itàlia i Grècia, encara es troba molt endarrerida en cultura preven­ti­va: “A Espanya patim un retard considerable, hi ha una gran diferència quant a la sensibilització. És una realitat que no podem eludir.”

No obs­tant això, també s’observa la pressió favorable que les forces sindicals i socials exerceixen i la conscienciació adquirida en el món empresarial: “En general, hem fet un canvi considerable, perquè conflueixen tots els in­­­te­ressos. L’Administració, amb la posada en marxa de més i mi­llors inspeccions i sancions imposades allà on calgui. Les forces sin­di­cals i socials estan apressant totes les organitzacions col·lectives per­què aquest sigui un afer rellevant; els sindicats són de les ins­ti­tucions que s’han conscienciat millor, la seva postura és proactiva i actua en positiu. La patronal ha mostrat una mentalització exem­plar; ja forma part del passat aquella actitud de l’empresari d’esca­ti­mar esforços i pressupostos.” Antoni Llorens insisteix en el paper de sen­­si­bi­lit­zació que es desenvolupa des de la Fundació. El compliment de les nor­ma­tives no depèn només de l’Administració ni de l’empresari, tam­bé cal una conscienciació generalitzada que intenten projectar des de l’entitat.

La no prevenció del risc en l’entorn de treball comporta un perill imminent que pot ocasionar un dany irreversible a curt o llarg termini. Aquest és un pos­­tulat que des d’organitzacions com la OIT (Organització Internacional del Treball) es promulga des de fa temps amb l’objecte d’informar i de for­mar sobre tots aquells elements que incideixen en la seguretat i la salut la­bo­ral. Agents químics, físics, biològics o psicològics són els detonants d’acci­­dents de treball, malalties professionals i afeccions diverses que no sem­pre corres­ponen a activitats laborals d’alt risc, com ara la manipulació d’e­qui­pa­ments in­dustrials o com la construcció: “Hi ha qüestions no tan es­pec­­ta­culars ni familiarment tan traumàtiques, però no deixen de ser in­flu­ents. El so­roll, la temperatura, la il·luminació o l’ergonomia –el con­­di­ci­onament dels elements de treball a les característiques de l’ho­me o de la do­na– alteren la salut. Treballar en un entorn incorrecte pot arri­bar a tenir un cost força elevat tant per a la persona com per a la societat.”

La Fundació pronostica canvis positius en un futur immediat. Gràcies a nous mecanismes, a una formació adequada, a nous serveis aliens de pre­venció i a empreses auditores de riscos laborals com Full Audit, en la qual la Fundació participa en l’actualitat, l’àmbit de la seguretat i la salut la­boral ha de fer un gir enorme, però “el més important és que les ge­ne­racions venidores tindran assumida –des de la base– una sen­si­bi­lit­zació. Aquest és el camí pel qual avancem ineluctablement. En­ca­ra avui fun­cionem amb l’efecte més immediat de la sanció. Al final, la vida és un equilibri entre el fet de mentalitzar, alliçonar i preveure, i el fet de penar. Les reticències davant les normatives noves acaben de­sa­pa­reixent quan el ciutadà entén que s’ha de fer així.”

“El fet de formar part i de treballar en la societat és una manera de contribuir a millorar-la; la nostra labor fundacional ens fa sentir a tots els patrons més satisfets. Cal involucrar-se, prendre compromissos reals que donin resultats reals.” Antoni Llorens Tubau porta tota una vi­da professional vinculat al món de la seguretat i la salut del treball. La seva ex­periència inestimable com a conseller delegat a La Farga Casanovas el va fer adquirir una mentalitat avançada respecte d’uns temes que llavors no havien calat profund en la societat catalana. En l’actualitat, segueix trans­me­tent seguretat i assumint fortes responsabilitats. Al marge de la seva tas­ca fundacional, dirigeix des de 1991 Serunion, empresa de restauració col·lec­ti­va esdevinguda avui l’empresa de capital nacional més gran del sector. Un cop més, els riscos l’acompanyen i la prevenció es fa imprescindible. Val més que en el futur hàgim après la lliçó ‘és millor prevenir que guarir’.