29-11-2013
L’European University (EU) és una escola de negocis fundada per Dirk Craen l’any 1973. La seva intenció era crear centres acadèmics superiors de prestigi i esperit europeista arreu del continent. Després d’inaugurar la seu a Bèlgica, dos anys més tard s’inicià l’expansió cap a Suïssa. I fou el 1989 quan es creà la seu de la Ciutat Comtal. Posteriorment, vam anar expandint-nos i, en l’actualitat, disposem de campus també a Alemanya, Regne Unitat i Àsia.
La nostra proposta formativa, amb senyes d’identitat pròpies, es basa en una reinterpretació del model nord-americà al context europeu, però adaptant-se al pla Bolonya, i s’encamina a donar una formació acadèmica de prestigi, pragmàtica, individualitzada –les classes s’imparteixen en grups reduïts–, focalitzada cap a les necessitats del mercat laboral i en què la llengua vehicular és l’anglès. De fet, les destreses lingüístiques són la pedra angular del nostre projecte: els alumnes treballen i practiquen constantment les seves habilitats comunicatives i són avaluats setmanalment per garantir la seva competència comunicativa. A més, des de la perspectiva d’un ensenyament global, també treballen l’autoestima i seguretat dels alumnes, fonamentals perquè la seva capacitat de comunicació sigui òptima. Els nostres criteris de selecció dels estudiants no es basen en les proves d’accés a la universitat espanyoles perquè en un percentatge molt significatiu es tracta d’alumnes que han cursat un Batxillerat Internacional. Disposem, però, de sistemes d’avaluació i criteris de selecció propis, que garanteixen els estàndards de qualitat que ens han situat entre les 35 millors escoles de negocis europees.
La universitat i la societat catalanes s’enfronten en aquest moment crític a reptes cabdals per al seu futur. Un dels més preocupants és el dèficit formatiu propiciat per la crisi. Les universitats del país estem patint una davallada significativa del nombre d’estudiants, però en especial dels de postgrau, la qual cosa és força contraproduent. Els directius empresarials, i la població en general, haurien d’aprofitar les recessions per actualitzar o diversificar la seva formació: i és que caminem cap a una societat del coneixement, en què aquest valor afegit determinarà la nostra posició en el mercat laboral.
D’altra banda, la crisi ha incrementat exponencialment l’atur a l’Estat espanyol, sobretot el juvenil. Els nostres estudiants busquen estratègies i destins per defugir aquesta realitat. Per això, alguns opten per les nostres dobles titulacions i aspiren a exercir a l’exterior, sobretot a Estats de referència econòmica com Alemanya. Però val a dir que, per motius culturals, el nombre d’alumnes espanyols que vol viure a fora és menor que el d’altres països. Alhora, la competitivitat i qualificació dels treballadors d’aquí estan convertint el país en un destí atractiu per a l’establiment d’empreses internacionals, especialment nòrdiques. Tanmateix, la reducció de l’atur en un món globalitzat només farà efectiva estimulant l’emprenedoria del nostre jovent.
Per acabar, vull subratllar que obres com aquesta permeten els emprenedors i gestors empresarials del país manifestar la seva realitat i les seves inquietuds, de manera que conformen un ampli mosaic que donarà fe en el futur de la riquesa i heterogeneïtat de l’empresariat català, així com de la seva diversitat ideològica i organitzativa.
