Text del 2002
La nostra actuació no és per caritat, és una qüestió de justícia.
.
Il·lusió, voluntarisme i imaginació són els tres ingredients que han estat nodrint des de 1993 la Fundació Humanitària pel 3r i 4t Món Dr. Trueta. Un grup de professionals sobretot de l’àmbit de la sanitat de la comarca d’Osona van decidir agrupar-se per tal de desenvolupar projectes sanitaris i possibilitar l’obtenció de recursos per ajudar el Tercer Món. El doctor Carles Furriols n’és el director. La seva àmplia experiència com a especialista en medicina tropical que li va portar a viatjar per nombrosos països va marcar decididament la seva vida: “En acabar la carrera de medicina, viatjo al Marroc i m’adono que el món era molt més gran d’allò que m’havien pintat. Descobreixo una realitat sanitària, social i econòmica molt diferent a la que m’envoltava a Catalunya. A partir d’aquí començo a treballar amb Metges sense Fronteres-França, m’especialitzo en medicina tropical i, durant quatre anys, em desplaço a diversos països del món, estic en contacte directe amb territoris que pateixen conflictes bèl·lics i en situacions desventurades. Després d’aquesta etapa torno a Vic, exerceixo de metge de capçalera, de forense i treballo en un hospital geriàtric, sempre a la comarca d’Osona. En cap moment m’abandona la dèria que sento pel Tercer Món i, finalment, decideixo, juntament amb altres companys, iniciar un nou episodi humanitari amb la Fundació.”
Actualment, Carles Furriols s’ocupa de les relacions externes i internacionals així com de la recerca de finançament de la Fundació, a la qual es dedica únicament i exclusiva: “Fa dos anys vaig deixar la medicina hospitalària. No podia assumir dues tasques tan intenses alhora. Ara em dedico de ple –i amb molta il·lusió– a muntar projectes, a visitar diferents llocs del món i a fer el seguiment de tots els moviments de la Fundació.”
Ell i un equip de gairebé 50 persones, a més a més d’una xarxa de voluntaris, tiren endavant totes les accions de la Fundació: “Som petits i no tenim gaire ressò mediàtic, perquè les nostres energies no van per aquí i potser el fet d’estar ubicats fora de la gran ciutat influeixi a no tenir una presència més evident. No obstant això, ens coneixen a molts indrets gràcies a la tasca que hi realitzem. El nom del Dr. Josep Trueta i Raspall és conegut a molts països.”
El Dr. Trueta és força conegut al món de la ciència mèdica. Fill de Barcelona i amant de Catalunya, durant tota la Guerra Civil espanyola va exercir la traumatologia i l’ortopèdia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la ciutat comtal, on va aplicar procediments innovadors en el tractament de ferides obertes que van salvar moltes vides. Des del seu exili a Anglaterra, on va treballar 30 anys ocupant diverses càtedres, per exemple a la Universitat d’Oxford, va escriure nombrosos estudis científics, molts d’ells sobre el creixement dels ossos així com també creà un institut d’ortopèdia de fama mundial, i fou president d’un congrés de la Societat Internacional de Traumatologia i Ortopèdia. En tornar a Catalunya ja corria l’any 1965. Les seves filles, Amèlia, Montserrat i Júlia van fer honor al seu il·lustre pare –metge excepcional i català universal– quan van convenir que la Fundació en conservés el nom: “És un orgull per a tots nosaltres que el porti. Va ser un home que va deixar unes empremtes científiques i que estimava Catalunya profundament, malgrat els esdeveniments històrics tràgics que el van portar a exercir fora de la seva terra.”
La Fundació Humanitària pel 3r i 4t Món Dr. Trueta, que és una organització no lucrativa, obté els seus recursos de les administracions arreu de Catalunya: “En el moment de néixer, buscàrem socis, persones físiques que ens ajudessin i, a partir d’aquí, vam començar a muntar estratègies per rebre ajudes de les diferents administracions de Catalunya. Actualment, tenim establerts convenis de col·laboració amb diversos departaments de la Generalitat, amb la Diputació de Barcelona, amb el Fons Català de Cooperació i amb nombrosos ajuntaments. Presentem projectes a entitats bancàries i també a moltes institucions. La tasca de cercar recolzament requereix, com tot, esforç, però de mica en mica fem conèixer la nostra labor i els resultats tan positius que obtenim, amb els quals contribuïm a minvar la manca de recursos sanitaris al Tercer Món.”
L’estratègia sanitària pionera que més caracteritza la Fundació és la recollida de fàrmacs i diversos materials sanitaris, òptics, didàctics i pedagògics per enviar-los i reutilitzar-los als països necessitats: “Com a metge de capçalera, vaig observar que es produïa una acumulació de fàrmacs als domicilis familiars, medicaments que anaven a parar a les escombraries o simplement s’emmagatzemaven fins que caducaven. La gran desigualtat originada entre la deixalla que es produïa a les cases del nostre voltant i les enormes carències a molts països pobres, ens va impulsar a presentar al 1993 una iniciativa a la Junta de Residus, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat, al conseller Vilalta –home d’una sensibilitat social extraordinària– que proposava situar contenidors de recollida selectiva de fàrmacs i d’altres materials als Centres d’Atenció Primària per evitar que el ciutadà els aboqués a les escombraries un cop deixava de consumir-los. De llavors ençà, la fórmula ha estat tot un èxit. Unes dades significatives són les referents a l’any 2001: vam enviar 7.500.000 dosis. I cada dia surten dels nostres locals de Vic i del Berguedà materials valorats en 12.000 euros si els haguéssim de comprar. També recollim material ortopèdic, òptic i bibliografia mèdica. Per exemple, la Fundació Dr. Trueta va obrir a la ciutat de La Habana Vieja, a Cuba, una biblioteca on tots els llibres han estat enviats des de la Fundació. S’ha aconseguit, d’una banda, cobrir uns dèficits brutals de països del Tercer Món als quals enviem regularment medecines i materials sanitaris, inexistents i indispensables en aquests territoris; de l’altra, posar en marxa una acció ecològica, evitant sobretot que tones de fàrmacs no anessin a parar als abocadors amb la matèria orgànica, i iniciar una tasca de reciclatge.”
La idea de la Fundació de recollir els excedents de la indústria i de la gent en el món occidental anhela fonamentalment “fer entendre a la gent que només el 20% de la població mundial consumim el 80% de l’energia, i que el 80% de la població restant subsisteix miserablement amb el 20% de l’energia que queda. Des de Vic i des de la Fundació, desitgem transferir béns a aquests pobles que tant ho necessiten. El més curiós és que aquests béns surtin de residus rebutjats per nosaltres. La nostra actuació no és per caritat, és una qüestió de justícia. Creiem fermament que els països rics han de fer un esforç solidari per reequilibrar totes aquestes distorsions.”
L’any 1995, tota l’acció ecològica els va portar a iniciar una labor també molt significativa de caire social. Van començar llavors a fer teràpia ocupacional, reinserció laboral adreçada als col·lectius amb disminució derivada de malaltia mental, a fi de reintegrar-los laboralment: “El fet de donar feina a malalts mentals és molt gratificant. La patologia mental ha augmentat en les societats riques. Hi ha una tendència significativa envers els problemes de depressió i de crisis que alteren els comportaments humans i desemboquen en malalties mentals. Posar en marxa aquesta acció social suposa haver aconseguit mobilitzar un grup de gent exclosa del món laboral, i això socialment és interessant.”
Actualment, hi ha dues entrades de materials a la Fundació: d’una banda, els 800 contenidors escampats arreu de Catalunya i, de l’altra, la recollida directa de fàrmacs i materials de la indústria farmacèutica: “Aplicant una normativa de l’Organització Mundial de la Salut de l’any 1999, de tot el fàrmac recollit separem cartró, paper, vidre, plàstic i metall. Només resta el blister que és l’alumini protector de la pastilla. Treballem amb tres conceptes: principi actiu, presentació i dosi. Cada caixa conté un número de codi, i cada entrada i cada sortida de material i de fàrmacs estan meticulosament controlades. Tenim molta cura en la presentació del material. Sentim un respecte profund per la gent que ha de rebre els enviaments. Si mai tinguéssim necessitats a Occident, ens agradaria que sentissin cap a nosaltres el mateix respecte en el fet de presentar els materials. Per això, les mercaderies no han d’estar caducades, han d’anar ben classificades, i assegurar que arriben en perfecte estat a l’usuari final. L’any 1999, la Generalitat ens va reconèixer com a gestors de residus. Aquest reconeixement ens permet de recollir dels laboratoris farmacèutics aquells fàrmacs útils per prendre, però que a causa dels defectes de forma de l’envàs no són aptes per a la venda al públic.”
Les destinacions són bàsicament Cuba, al Carib; Hondures, El Salvador, Guatemala i Nicaragua, a Centreamèrica; Bolívia, Perú i Brasil, a l’Amèrica del Sud; i al continent africà, Ghana, Togo, Gàmbia, Camerun, Senegal, Guinea Equatorial, Burkina Faso, Angola i Congo, entre d’altres: “De manera permanent, l’entitat detecta i estudia les mancances sanitàries d’aquests països. A l’any 1997, la Fundació va començar a establir contactes amb diferents casals catalans d’arreu del món. Durant l’any 2001, la Fundació Dr. Trueta va recollir 127 tones de fàrmacs i de material sanitari que s’han subministrat de manera regular a tots aquests indrets desproveïts de mitjans econòmics. S’han fet 854 trameses (47.519 quilos), valorades en 3.357.304 euros”
La Fundació neix per donar suport a la sanitat, però aquesta és un camp molt ampli: “Ens hem especialitzat en unes patologies concretes. Al Tercer Món treballem amb malalts mentals, igual com també hi treballem a Catalunya; amb nens amb paràlisi cerebral infantil, amb malalts de sida i als hospitals maternoinfantils; amb nens desnodrits.”
La satisfacció més gran de la Fundació és que de tota la feina desplegada des de la comarca d’Osona fins a tants països indigents és pugui establir uns lligams amb persones involucrades directament amb altres accions humanitàries arreu del món: “Ens reconforta veure tanta gent beneficiada pels fàrmacs que enviem; fem grans coneixences de gent que està molt agraïda, molts de contactes, moltes potencialitats que desenvolupem, innumerables intercanvis d’experiències; tot això és molt enriquidor i inoblidable.”
Des de la Fundació és imprescindible muntar sistemes de control que garanteixin l’arribada correcta de les mercaderies: “Per supervisar és bàsic no perdre el contacte amb els nostres amics. Tractem amb persones concretes, amb els centres hospitalaris, no amb els estats. Una bona eina és el correu electrònic, que possibilita un alt grau de comunicació amb les nostres contraparts. Tot i així, hem d’anar vetllant, ideant mecanismes de control per tal de demostrar científicament als donants i donar-los la confiança que tot ho portem a terme tal com els havíem plantejat.”
El 1996 es va crear la Xarxa 4t Món en col·laboració amb els assistents socials i els metges de capçalera dels centres d’atenció primària. La Xarxa s’ha encarregat de proporcionar fàrmacs a les famílies amb manca de recursos de Catalunya: “Aquesta xarxa representa una altra acció social derivada de la nostra activitat humanitària i sanitària. Naixem per ajudar el Tercer Món, però aquí a Catalunya, a casa nostra, hi ha moltes necessitats i també cal donar resposta a aquestes mancances. Ajudem famílies desestructurades per culpa de diverses patologies. Malauradament, aquesta ajuda al 4t Món continuarà essent indispensable. A les societats industrials, a les societats riques, hi ha una tendència al creixement d’unes bosses de població pobra. L’any 2001, vam subministrar fàrmacs i material sanitari a 600 famílies catalanes.”
Segons el doctor Carles Furriols, la reflexió més important que els homes actuals hem de fer és “adonar-nos de la nostra gran responsabilitat envers el Tercer Món i tota la gent marginada del planeta. És una qüestió de justícia i és urgent buscar un reequilibri. La globalització està desenvolupant unes dinàmiques força negatives, però sóc un home que miro el futur amb esperança i amb il·lusió, sempre endavant.”
