Sr. Carles Furriols Solà
Sr. Carles Furriols Solà
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. CARLES FURRIOLS SOLÀ

FUNDACIÓ HUMANITÀRIA PEL TERCER I QUART MÓN DR. TRUETA

Text del 2002

La nostra actuació no és per caritat, és una qüestió de justícia.

.

Il·lusió, voluntarisme i imagi­na­ció són els tres ingredients que han estat nodrint des de 1993 la Fundació Humani­tà­ria pel 3r i 4t Món Dr. Trueta. Un grup de professionals so­bre­­tot de l’àm­bit de la sani­tat de la comarca d’Oso­na van decidir agrupar-se per tal de desenvolupar pro­jec­tes sani­taris i possibi­li­tar l’ob­ten­­ció de recursos per ajudar el Tercer Món. El doctor Carles Furriols n’és el direc­tor. La seva àm­plia experièn­cia com a es­pe­­cialista en medici­na tropi­cal que li va por­tar a viatjar per nom­brosos països va mar­car decidida­ment la seva vi­da: “En acabar la carrera de me­dicina, viatjo al Marroc i m’adono que el món era molt més gran d’allò que m’havien pintat. Descobreixo una realitat sanitària, social i econòmica molt diferent a la que m’envoltava a Catalunya. A partir d’aquí comen­ço a treballar amb Metges sense Fronteres-França, m’especialitzo en medicina tro­pi­cal i, durant quatre anys, em desplaço a diversos paï­sos del món, estic en contacte directe amb territoris que pateixen conflictes bèl·lics i en situacions desventurades. Després d’aquesta etapa torno a Vic, exerceixo de metge de capçalera, de forense i treballo en un hospi­tal geriàtric, sempre a la comarca d’Osona. En cap moment m’aban­­do­na la dèria que sento pel Tercer Món i, finalment, decideixo, jun­tament amb altres companys, iniciar un nou episodi humanitari amb la Fun­da­ció.”

Actualment, Carles Furriols s’ocupa de les relacions externes i inter­na­cio­nals així com de la recerca de finançament de la Fundació, a la qual es dedi­ca únicament i exclusiva: “Fa dos anys vaig deixar la medicina hospi­talària. No podia assumir dues tasques tan intenses alhora. Ara em dedico de ple –i amb molta il·lusió– a muntar projectes, a visitar dife­rents llocs del món i a fer el seguiment de tots els moviments de la Fun­dació.”

Ell i un equip de gairebé 50 persones, a més a més d’una xarxa de voluntaris, tiren endavant totes les accions de la Fundació: “Som petits i no tenim gaire ressò mediàtic, perquè les nostres ener­gies no van per aquí i potser el fet d’estar ubicats fora de la gran ciutat influeixi a no tenir una presència més evident. No obstant això, ens conei­xen a molts indrets gràcies a la tasca que hi realitzem. El nom del Dr. Josep Trueta i Raspall és conegut a molts països.”

El Dr. Trueta és força conegut al món de la ciència mèdica. Fill de Barcelona i amant de Catalunya, durant tota la Guerra Civil espanyola va exercir la traumatologia i l’ortopèdia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la ciutat comtal, on va aplicar procediments innovadors en el tractament de ferides obertes que van salvar moltes vides. Des del seu exili a Anglaterra, on va treballar 30 anys ocupant diverses càtedres, per exemple a la Uni­versitat d’Oxford, va escriure nombrosos estudis científics, molts d’ells sobre el creixement dels os­sos així com també creà un ins­titut d’ortopèdia de fama mundial, i fou president d’un congrés de la So­cietat In­ternacional de Traumatologia i Ortopèdia. En tornar a Catalunya ja corria l’any 1965. Les seves filles, Amèlia, Montserrat i Júlia van fer honor al seu il·lustre pare –metge excepcional i català universal– quan van con­ve­nir que la Fun­da­ció en conservés el nom: “És un orgull per a tots nos­altres que el porti. Va ser un home que va deixar unes emprem­tes cien­tífiques i que estimava Catalunya profundament, malgrat els es­de­­ve­­niments histò­rics tràgics que el van portar a exercir fora de la seva terra.”

La Fundació Humanitària pel 3r i 4t Món Dr. Trueta, que és una or­ga­nit­­zació no lucrativa, obté els seus recursos de les administracions arreu de Catalunya: “En el moment de néixer, buscàrem socis, persones fí­si­ques que ens ajudessin i, a partir d’aquí, vam començar a muntar estra­tè­gies per rebre ajudes de les diferents administracions de Cata­lunya. Actu­al­ment, tenim establerts convenis de col·laboració amb di­­­ver­sos depar­ta­ments de la Generalitat, amb la Diputació de Bar­celona, amb el Fons Català de Cooperació i amb nombrosos ajun­taments. Presen­tem pro­jectes a entitats bancàries i també a moltes institucions. La tasca de cer­­­car recolzament requereix, com tot, es­forç, però de mica en mica fem co­nèixer la nostra labor i els resultats tan positius que obtenim, amb els quals contribuïm a minvar la manca de recursos sanitaris al Tercer Món.”

L’estratègia sanitària pionera que més caracteritza la Fundació és la re­co­llida de fàrmacs i diversos materials sanitaris, òptics, didàctics i peda­gò­gics per enviar-los i reutilitzar-los als països necessitats: “Com a metge de capçalera, vaig observar que es produïa una acumulació de fàr­macs als domicilis familiars, medicaments que anaven a parar a les escombraries o simplement s’emmagatzemaven fins que caducaven. La gran desigualtat originada entre la deixalla que es produïa a les ca­ses del nostre voltant i les enormes carències a molts països pobres, ens va impulsar a presentar al 1993 una iniciativa a la Junta de Resi­dus, al Departament de Medi Ambient de la Generalitat, al conseller Vilalta –home d’una sensibilitat social extraordinària– que proposava situar contenidors de recollida selectiva de fàrmacs i d’altres mate­ri­als als Centres d’Atenció Primària per evitar que el ciutadà els aboqués a les escombraries un cop deixava de consumir-los. De llavors ençà, la fórmula ha estat tot un èxit. Unes dades significatives són les refe­rents a l’any 2001: vam enviar 7.500.000 dosis. I cada dia surten dels nostres locals de Vic i del Berguedà materials valorats en 12.000 euros si els haguéssim de comprar. També recollim material ortopèdic, òp­tic i bibliografia mèdica. Per exemple, la Fundació Dr. Trueta va obrir a la ciutat de La Habana Vieja, a Cuba, una bi­­blioteca on tots els llibres han estat enviats des de la Fundació. S’ha aconseguit, d’una banda, cobrir uns dèficits brutals de països del Tercer Món als quals enviem regu­lar­ment medecines i materials sanitaris, inexistents i indispen­sa­bles en aquests territoris; de l’altra, posar en marxa una acció ecològica, evitant sobretot que tones de fàrmacs no anessin a parar als aboca­dors amb la matèria orgànica, i iniciar una tasca de reciclatge.”

La idea de la Fundació de recollir els excedents de la indústria i de la gent en el món occidental anhela fonamentalment “fer entendre a la gent que només el 20% de la població mundial consumim el 80% de l’energia, i que el 80% de la població restant subsisteix miserablement amb el 20%  de l’energia que queda. Des de Vic i des de la Fundació, desitgem transferir béns a aquests pobles que tant ho necessiten. El més curiós és que aquests béns surtin de residus rebutjats per nosaltres. La nos­tra actuació no és per caritat, és una qüestió de justícia. Creiem fer­ma­ment que els països rics han de fer un esforç solidari per ree­qui­li­brar totes aquestes distorsions.”

L’any 1995, tota l’acció ecològica els va portar a iniciar una labor també molt significativa de caire social. Van començar llavors a fer teràpia ocupa­cional, reinserció laboral adreçada als col·lectius amb disminució derivada de ma­lal­tia mental, a fi de reintegrar-los laboralment: “El fet de donar feina a malalts mentals és molt gratificant. La patologia mental ha aug­mentat en les societats riques. Hi ha una tendència significativa en­vers els problemes de depressió i de crisis que alteren els compor­taments humans i desemboquen en malalties mentals. Posar en marxa aques­ta acció social suposa haver aconseguit mobilitzar un grup de gent exclosa del món laboral, i això socialment és interessant.”

Actualment, hi ha dues entrades de materials a la Fundació: d’una banda, els 800 contenidors escampats arreu de Catalunya i, de l’altra, la recollida di­recta de fàrmacs i materials de la indústria farmacèutica: “Aplicant una nor­mativa de l’Organització Mundial de la Salut de l’any 1999, de tot el fàr­mac recollit separem cartró, paper, vidre, plàstic i metall. Només res­ta el blister que és l’alumini protector de la pastilla. Treballem amb tres con­­ceptes: principi actiu, presentació i dosi. Cada caixa conté un nú­me­ro de codi, i cada entrada i cada sortida de material i de fàrmacs estan meticulosament controlades. Tenim molta cura en la presen­ta­ció del material. Sentim un respecte profund per la gent que ha de rebre els enviaments. Si mai tinguéssim necessitats a Occident, ens agrada­ria que sentissin cap a nosaltres el mateix respecte en el fet de presen­tar els materials. Per això, les mercaderies no han d’estar caducades, han d’anar ben classificades, i assegurar que arriben en perfecte estat a l’u­suari final. L’any 1999, la Generalitat ens va reconèixer com a ges­tors de residus. Aquest reconeixement ens permet de recollir dels labo­ra­toris far­macèutics aquells fàrmacs útils per prendre, però que a cau­sa dels de­fectes de forma de l’envàs no són aptes per a la venda al públic.”

Les destinacions són bàsicament Cuba, al Carib; Hondures, El Salvador, Guatemala i Nicaragua, a Centreamèrica; Bolívia, Perú i Brasil, a l’Amèrica del Sud; i al continent africà, Ghana, Togo, Gàmbia, Camerun, Senegal, Gui­ne­a Equatorial, Burkina Faso, Angola i Congo, entre d’altres: “De ma­nera permanent, l’entitat detecta i estudia les mancances sanitàries d’a­quests països. A l’any 1997, la Fundació va començar a establir con­­tac­tes amb diferents casals catalans d’arreu del món. Durant l’any 2001, la Fun­da­ció Dr. Trueta va recollir 127 tones de fàrmacs i de ma­te­rial sa­nitari que s’han subministrat de manera regular a tots aquests indrets desproveïts de mitjans econòmics. S’han fet 854 trameses (47.519 qui­los), valo­rades en 3.357.304 euros”

La Fun­da­ció neix per donar suport a la sanitat, però aquesta és un camp molt ampli: “Ens hem especia­lit­zat en unes patologies con­cretes. Al Tercer Món trebal­­­lem amb malalts mentals, i­gual com també hi trebal­lem a Catalunya; amb nens amb paràlisi cerebral infan­til, amb malalts de sida i als hos­pitals materno­in­fan­­tils; amb nens desnodrits.”

La sa­­­tisfacció més gran de la Fun­dació és que de tota la feina desplegada des de la comar­ca d’Osona fins a tants països indigents és pu­gui es­ta­blir uns lligams amb per­so­nes involu­cra­des direc­ta­ment amb al­tres accions hu­­ma­ni­tà­ries ar­reu del món: “Ens recon­forta veure tanta gent be­ne­ficiada pels fàr­macs que enviem; fem grans coneixences de gent que està molt agraïda, molts de contactes, moltes po­ten­cia­litats que desenvolupem, innumerables intercanvis d’experièn­cies; tot això és molt enriquidor i inoblidable.”

Des de la Fundació és impres­cin­­dible muntar sistemes de control que ga­ran­teixin l’arribada correcta de les mer­caderies: “Per supervisar és bà­sic no perdre el contacte amb els nos­tres amics. Tractem amb perso­nes con­cre­tes, amb els centres hos­pitalaris, no amb els estats. Una bo­na eina és el correu electrònic, que possibilita un alt grau de co­mu­ni­cació amb les nostres con­tra­parts. Tot i així, hem d’anar vetllant, ideant meca­nis­mes de control per tal de demostrar científicament als do­nants i donar-los la confiança que tot ho portem a terme tal com els havíem plante­jat.”

El 1996 es va crear la Xarxa 4t Món en col·laboració amb els assistents socials i els metges de capçalera dels centres d’atenció primària. La Xarxa s’ha encarregat de proporcionar fàrmacs a les famílies amb manca de recur­sos de Catalunya: “Aquesta xarxa representa una altra acció so­ci­al derivada de la nos­tra activitat humanitària i sanitària. Naixem per a­ju­dar el Tercer Món, però aquí a Catalunya, a casa nostra, hi ha mol­tes neces­sitats i també cal donar resposta a aquestes man­can­ces. Aju­dem famílies desestruc­turades per culpa de diverses pato­lo­gies. Ma­lau­ra­da­ment, aquesta aju­da al 4t Món continuarà essent indis­pen­sable. A les societats indus­trials, a les societats riques, hi ha una ten­dència al creixement d’unes bosses de població pobra. L’any 2001, vam sub­ministrar fàrmacs i mate­rial sanitari a 600 famílies catalanes.”

Segons el doctor Carles Furriols, la reflexió més important que els homes actu­als hem de fer és “adonar-nos de la nostra gran responsabilitat en­vers el Tercer Món i tota la gent marginada del planeta. És una qüestió de jus­tícia i és urgent buscar un reequilibri. La globalització es­tà desen­vo­lu­pant unes dinàmiques força negatives, però sóc un home que miro el futur amb esperança i amb il·lusió, sempre endavant.”