Text del 2002
És responsabilitat nostra elevar l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura i conscienciar la resta de la població que no podem viure d’esquena al territori i la natura.
La tasca impulsora desplegada pels pèrits agrícoles –fundadors del Col·legi– durant més de mig segle, es perllonga amb el paper decisiu dels enginyers tècnics agrícoles. El col·lectiu professional, integrat per 2.500 col·legiats, ha realitzat una labor intensa de creixement tecnològic i rural que els ha fet mereixedors d’un reconeixement generalitzat: “No som res més que el fruit de la saviesa popular dels pagesos d’antany. Amb la seva cultura, van desenvolupar una ciència de la qual ens hem aprofitat tots per crear les carreres actuals. Som aquell esglaó del mig que ens permet disposar de la ciència heretada i transmetre-la als nostres pagesos d’avui perquè puguin revitalitzar l’activitat agrícola. És responsabilitat nostra elevar l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura i conscienciar la resta de la població que no podem viure d’esquena al territori i la natura.”
David Coll, president del Col·legi Oficial d´Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, parla amb l’orgull característic d’un fill de pagès conscient que “s’ha de recuperar la dignitat de la professió. Així serà més senzill transmetre-la a les noves generacions. Enginyers agrícoles i pagesos treballem amb el mateix i pel mateix, ens estimem el territori. Feinejar amb la gent que conrea la terra i aprofita els seus recursos genera unes sinergies i ens contagia la humanitat pròpia d’agricultors i de ramaders, gent molt franca, per a la qual la paraula encara té un valor.”
El món de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura ha experimentat uns canvis profunds que la majoria de la societat ignora: “Hi ha un desconeixement de la realitat. Molts pagesos han volgut que els seus fills fossin enginyers agrícoles o agrònoms. Actualment, a Catalunya, hi ha nombroses finques agrícoles i ramaderes portades per pagesos amb una titulació universitària. Ens acostem als paràmetres d’altres països europeus. Ja tenim gent qualificada desenvolupant aquesta activitat, que és el seu mitjà de vida, la seva empresa agrària.”
Les titulacions agrícoles i agrònomes a Catalunya evolucionen cap a l’harmonització, promoguda des de Bolonya i Praga: “Amb el temps sols hi haurà una única carrera de quatre anys amb una sola titulació; tots tindrem les mateixes competències. L’objectiu: la millora del món rural, el progrés econòmic i social de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura.”
El Col·legi destaca per la diversificació de la feina dels seus enginyers i pèrits agrícoles, presents tant en l’Administració pública, on molts companys fan una tasca important en la promoció agrària, el desenvolupament tecnològic, l’experimentació agrícola i la família rural, com en l’exercici lliure de la professió, encarregant-se de la legalització de granges, peritatges i valoracions, l’ordenació del territori, nous sistemes de reg, la direcció d’explotacions, indústries agroalimentàries i serveis tècnics de les organitzacions professionals agràries i de les cooperatives. Jardineria, parcs, paisatgisme, prevenció de riscos laborals i medi ambient són les noves competències dels col·legiats, els quals reben formació periòdica i continuada, “perquè el nostre col-lectiu continuï aportant a la societat rural tècnics qualificats. Hem creat la Fundació Enginyeria Agrícola Catalana amb l’objectiu de formar i prestar serveis.”
La institució també s’encarrega de les Normes Tècniques de Jardineria i de l’elaboració de llibres i estudis. “Pretén estar a l’alçada de les noves exigències del desenvolupament mundial del sector, la prevenció mediambiental, la globalització, les noves tecnologies i la política agrària comunitària. Tanmateix, hauríem de fer més. El nivell d’incidència global sobre la societat és mínim, i caldria emetre programes televisius sobre cultura rural.”
Amb les cinc demarcacions de Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona i Tortosa s’ha assolit la descentralització d’una manera efectiva. S’ha dut a terme una feina magistral des de les oficines comarcals, les delegacions territorials, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i les conselleries de Medi Ambient i Política Territorial, entre d’altres. La presència de l’enginyer agrícola en els diferents departaments institucionals ha estat decisiva: “No oblidem, però, que el pagès és qui coneix millor l’entorn. Hem de treballar al seu costat i mantenir-hi un diàleg entenedor.”
La modernització i l’automatització han revolucionat el món rural, i els enginyers agrícoles continuen brindant a l’agricultor, el ramader i el silvicultor tots els seus coneixements pel bé del territori: “La visió que sempre s’ha tingut del pagès com una persona esclava de la feina està desapareixent. Gràcies a les noves tecnologies, l’agricultor i el ramader gaudeixen de més temps de descans.”
El sector passa per una forta reconversió, però el terme crisi també significa oportunitat: “Quan hi ha una reestructuració, es generen oportunitats per a gent nova amb ganes de construir noves dinàmiques i assumir nous reptes.”
L’objectiu immediat del Col·legi és “formar tècnics experts que sàpiguen preparar els pagesos per a l’anomenada producció integrada, respectuosa amb el medi ambient. És la millor opció i la garantia per aconseguir productes d’alta qualitat i per a una agricultura, ramaderia i silvicultura rendibles però també sostenibles.”
El col·lectiu, “sensible al creixement del sector i la millora de les seves competències professionals”, està recolzat pels avenços de la ciència i la tecnologia, com ara la implantació dels transgènics, les plaques solars que permeten sistemes de reg avançats, els GPS, els robots munyidors de vaques, la telefonia mòbil a les àrees rurals, etc. Tot plegat suposa uns costos econòmics i energètics elevats als quals s’haurà de fer front amb una planificació acurada, sobretot de l’aigua, un recurs escàs: “Amb una mentalitat d’estalvi i d’eficàcia, segur que Catalunya no hauria de patir restriccions.”
L’acció del Col·legi és bàsica per aconseguir altres reptes com la desconcentració del sector porcí i la millora de les condicions mediambientals i sanitàries de les àrees d’assentament exhaustiu, o a l’hora de traçar noves línies d’actuació contra incendis: “Hem de potenciar la gent autòctona, són els millors vigilants, i hem de fer una distribució adequada de gent experta als ajuntaments, per tal de fer una tasca de prevenció i actuar de manera enèrgica. Voluntaris, policia, bombers de les poblacions i nosaltres hem de treballar plegats i ben coordinats.”
