Text del 2002
La nostra és una professió que s’està implantant, amb tots els problemes que implica el fet d’anar ocupant el seu espai.
En plena etapa de canvi protagonitzada per una revolució tecnològica que transforma la societat a un ritme vertiginós neix, l’any 2001, el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, com a resposta a la necessitat d’un collectiu que ja portava 25 anys lluitant a redós d’una associació professional: “Ara que el Col·legi ja és una realitat, ha valgut la pena. S’experimenta una evolució notable pel que fa referència al reconeixement oficial i a la consideració rebuts per la professió; era un aspecte necessari per assolir una imatge de certificació”, afirma Eduard Elias, degà de la jove corporació que en aquests moments es troba integrada per 500 col·legiats amb delegacions a Girona, Tarragona, Lleida, Vic i les terres de l’Ebre. “És una professió que s’està implantant amb tots els problemes que implica el fet d’anar ocupant el seu espai.”
El Col·legi ha de respondre a dues motivacions, per una banda, a la necessitat que els seus col·legiats senten de fer pinya i defensar la professió, de pertànyer a un col·lectiu amb garanties, i, per l’altra, a la funció d’oferir-los uns serveis assistencials adients. Concentra la seva activitat en les comissions de treball: peritatge judicial, auditoria, formació, foment de les iniciatives empresarials, borsa de treball, serveis dirigits tant al col·legiat com al ciutadà, i està endegant la redacció d’una eina fonamental: “La nostra principal raó de ser com a Col·legi Oficial és l’establiment, control i seguiment d’un codi deontològic, d’ètica professional. Més que controlar, es tracta de guiar-se o conscienciar-se per mitjà de l’autoexigència, de l’autoregulació voluntària de l’exercici professional, que utilitzarà aquest codi com a eina.”
La ignorància sobre una ciència que desborda la societat és un dels temes que més preocupa l’entitat: “Una de les diferències del nostre col·legi respecte d’altres col·lectius és que hi ha una desconeixença dels procediments correctes de funcionament de la nostra professió. Un dels primers serveis que vam crear és el peritatge, que consisteix a assistir tècnicament la Justícia en els casos de perjudici que suporta una persona o una empresa per culpa de l’ús incorrecte de les tècniques de la professió. Per tant, la nostra funció ha de ser divulgativa, per tal de dissipar els nombrosos dubtes sobre la professió que l’usuari encara té. Un cop finalitzat el codi deontològic, caldrà redactar un manual de drets de l’usuari de la informàtica i divulgar-lo”, afirma Eduard Elias.
L’exercici deslleial de la professió que es deriva de l’aparició de noves ciències com la informàtica provoca un desordre que inquieta alhora que motiva els col·lectius professionals a cercar solucions adequades, tot mostrant una postura ètica i ponderada, com la que pretén afermar el Col·legi: “És molt freqüent que hi hagi gent treballant en el sector sense la titulació oficial, però això no és tan perjudicial com sembla, fins i tot és bo a la llarga. El problema no és que hi hagi gent sense titulació, ens preocupa més que aquesta gent s’atreveixi a assumir projectes d’una envergadura i responsabilitat per a la qual no està formada ni preparada. Amb això el Col·legi, amb molt de respecte vers tothom i sense pretendre ser coercitiu, haurà de donar a conèixer els drets i les obligacions, els patrons de comportament i de funcionament que la professió ha de seguir per a qualsevol projecte informàtic d’un determinat calibre, perquè l’usuari pugui exigir i sàpiga a quins drets pot acollir-se. El terme clau no és obligar, sinó autoregular i conscienciar. Volem jugar la carta del segell de qualitat, no la d’una llei punitiva inspirada per unes organitzacions socials d’abans. Si s’ofereix garantia, la gent s’hi acollirà sense dubtar.”
L’obligatorietat no forma part de la postura actual d’aquesta institució. L’afiliació obligada va lligada a les atribucions exclusives que el Col·legi no té conferides. “Tanmateix, hi ha una clàusula transitòria per adequar i reconèixer la situació que existia fins ara de persones fins i tot amb altres titulacions que ara puguin acreditar uns anys d’experiència i de formació equivalent a l’Enginyeria en Informàtica. Al Parlament de Catalunya existeix aquesta tradició d’acceptar en els Col·legis Oficials la situació present dels que estan exercint i d’alguna forma s’hi han de poder incorporar.”
En el cas de la nostra professió, les titulacions universitàries esdevenen més i més especialitzades. Això condueix a una fragmentació de les tasques. “L’obligatorietat comportaria l’aparcel·lament dels àmbits de professionalització de la gent. No és positiu encasellar-la, i menys en un entorn com el de les noves tecnologies que evoluciona a un ritme frenètic. Seria un precedent innovador el concepte d’atribució compartida, no necessàriament exclusiva. El mercat tria prou bé, no cal que la llei obligui a escollir el professional.”
L’exercici de l’enginyer en informàtica també depèn del seu grau de compromís amb un procés de formació continuada: “La nostra és una professió força canviant, fins al punt que, si bé els coneixements més teòrics solen tenir una vida una mica més llarga, els més específics queden obsolets només uns tres anys després de finalitzar els estudis universitaris. El professional s’ha de sotmetre a la necessitat vital d’actualitzar-se, d’autoexigir-se una formació permanent de manera interna, si no no té cap sentit cercar la qualitat ni la garantia dels seus serveis. Considerarem exercents els qui compleixin amb aquest procés de formació constant, i no exercents la resta.”
Aquestes consideracions són les que precisament fan evolucionar un país: “La població reclama que un organisme oficial de dret públic els estampi el segell de la garantia, que és l’únic camí que porta a la professionalitat qualitativa. Amb tota la consideració, i sense voler trencar plats, forçarem que tot aquell que encara no ho fa s’afanyi a fer-ho, per mitjà de facilitats, no de traves.”
Catalunya gaudeix d’un nou i dinàmic Col·legi que ja està demostrant tenir uns criteris clars i rigorosos; que mostra un savoir faire fonamentat en el respecte i l’esparpillament; que s’ha erigit amb una voluntat ferma de posar en marxa serveis i propostes que travaran els llaços entre la societat civil i la professional.
