Text del 2002
Un dels nostres objectius és estudiar a fons els mecanismes de resistència
.
La investigació és fonamental en el camp mèdic. Els avenços científics i mèdics repercuteixen en la millora de la qualitat de vida de la societat. La Fundació Máximo Soriano Jiménez va crear-se el 1987 per ajudar al desenvolupament de la investigació, de l’ensenyament, del tractament i guariment, en tot l’àmbit de les malalties infeccioses, així com de la prevenció d’aquestes i de l’educació sanitària de la població en aquesta matèria. La gran contribució d’aquesta fundació ha estat en el camp d’una malaltia infecciosa que ha provocat la mort de moltes persones arreu del món, la sida, i per a la qual encara no s’ha trobat una vacuna definitiva. El director de la Fundació i un dels seus fundadors és Eladio Soriano Marín, especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona. “La Fundació rep el nom del meu pare, Máximo Soriano Jiménez, que va ser degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona durant el període 1945-1954. La seva va ser una trajectòria brillant, va dedicar la vida a l’estudi de la medicina clínica, incloses les malalties infeccioses. Per a nosaltres és un referent.”
A finals de la dècada de 1980 no es destinaven massa recursos per a investigació en malalties infeccioses. Un grup de metges especialistes en aquesta mena de malalties de l’Hospital Clínic era conscient de la manca de projectes d’investigació en aquest camp per la qual cosa en va endegar el seu. “El 1984 va néixer el servei de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic, sota la meva direcció. L’equip que l’integràvem ens vam adonar que necessitàvem mitjans per investigar. Els metges hem d’assistir el pacient i fer que es recuperi totalment, però, a més, tenim l’obligació d’investigar tots els resultats que s’obtenen dels malalts. Així, vam decidir buscar recursos per posar en marxa les nostres iniciatives d’investigació. En aquell moment, la sida estava en el seu punt àlgid, tots els afectats morien sense que els metges poguéssim fer res per evitar-ho. Per a nosaltres aquest fet era desesperant i desconcertant. Estàvem acostumats a unes malalties infeccioses que es guarien relativament bé. No sabíem com enfocar la situació. A tot el món passava el mateix. Els inicis de la fundació van estar focalitzats a la investigació sobre la sida; volíem contribuir a la resolució del problema.”
De mica en mica es va anar construint una organització complexa que ha donat importants resultats. “Hem establert un sistema d’ajudes a la investigació: s’han dut a terme més de 50 projectes sobre la sida i malalties infeccioses, que s’han desenvolupat a Espanya i en diversos països europeus i africans. En el món occidental s’ha aconseguit que la sida comencés a estabilitzar-se gràcies a fàrmacs moderns que han sortit de laboratoris mèdics. Els malalts de sida que han tingut accés a aquests medicaments han millorat notablement la seva qualitat de vida. I la nostra Fundació ha posat el seu gra de sorra col·laborant en estudis d’investigació d’àmbit internacional sobre les noves drogues. El problema està ara més ben controlat.”
En l’actualitat, la Fundació treballa sobre aspectes immunològics per tractar d’atacar directament el virus, de destruir-lo i aconseguir el guariment definitiu del malalt. “Tractem d’alentir el desenvolupament del virus. Fem estudis de bioquímica i, al mateix temps, estem en contacte amb els laboratoris farmacèutics que disposen dels nous fàrmacs per analitzar-los. Fem estudis per comprovar que són realment eficaços; però encara queda molta feina per fer. Mentre el virus s’ha estabilitzat al món occidental, a l’anomenat Tercer Món la situació és crítica. A Àfrica es calcula que perdran una generació de persones afectades pel virus. La incidència de la sida al món comença a ser terrorífica. Els països pobres no tenen mitjans econòmics per comprar la medicació, que és caríssima. De fet, els diners no els arriben ni per guarir la tuberculosi. A Espanya, com a molts altres països desenvolupats, els medicaments són gratuïts, tot i que per aconseguir-ho s’ha hagut de lluitar molt. Les associacions han tingut un paper important en aquesta lluita.”
Mentre que als països rics la tuberculosi es troba gairebé controlada, a l’Àfrica la seva incidència és molt alta i se suma a l’aparició de la sida. “Aquests dos gèrmens estan fent molt de mal. El pronòstic és molt pessimista. S’han fet reunions per intentar que les indústries farmacèutiques abarateixin els preus o regalin els medicaments. És un problema que condiciona el món sencer. Per altra banda, es desconeix l’avanç d’aquest virus al continent asiàtic, sobretot a la Xina, però de ben segur que la situació és greu. L’Organització Mundial de la Salut no disposa de dades en alguns d’aquests països. De tota manera, és possible que disposin de mitjans limitats per tractar el virus.”
Però el camp de les malalties infeccioses va més enllà de la sida o de la tuberculosi. Actualment, els especialistes del sector s’enfronten a la resistència dels gèrmens. “És un problema important. A Europa preocupa menys la tuberculosi i més la resistència dels gèrmens. Algun tipus de germen, com el pneumococ, s’està fent resistent als medicaments habituals i se n’han de buscar de nous. Que un germen es torni resistent implica que ha estat en contacte amb l’antibiòtic. I és que la població fa un mal ús dels antibiòtics: per un refredat la gent es pren un antibiòtic. El refredat és un virus i l’antibiòtic mata bacteris. Estem llençant l’antibiòtic i al mateix temps fem els bacteris més resistents. Un dels nostres objectius és estudiar a fons els mecanismes de resistència.”
Però des de la Fundació s’han dut a terme més accions. S’han establert ajudes per a publicacions que han generat 33 publicacions internacionals i 14 de nacionals. “A més, s’han atorgat ajudes per a la publicació de llibres de medicina i ajudes per a la formació de postgrau en medicina. Des de l’any 1991 es realitza el Màster de Sida (sis edicions) i es va convocar l’any 2001 l’International Symposium on Modern Concepts in Endocarditis and Cardiovascular Infections. A més, des de la Fundació ja s’han atorgat 11 beques per a llicenciats en medicina amb el títol de MIR. Les beques són d’un any prorrogable per un altre si el Patronat ho considera oportú; consisteixen en una ampliació de coneixements en Patologia Mèdica Infecciosa, així com en la realització d’un treball d’investigació. Ens agradaria disposar de més beques per poder realitzar més treballs d’investigació i amb aquest repte pretenem continuar lluitant per millorar la salut i la qualitat de vida de la nostra societat.” Eladio Soriano ha heretat la passió per la medicina del seu pare, a qui recorda amb nostàlgia i agraeix la seva inspiració per assolir tots aquests projectes.
