Texto del 2002
Intentem inserir laboralment els col·lectius més desfavorits perquè esdevinguin ciutadans més plens.
“La logística és una ciència horitzontal que inclou diverses branques i que, bàsicament, es pot definir com la disciplina que transforma d’una manera espacial mercaderies i/o persones eficientment i eficaçment a un cost raonable i en el mínim temps possible.” En la logística tenen un pes transcendental els ports, que històricament han estat considerats com “espais tancats en si mateixos i sense projecció en la societat. El port de Barcelona, que ocupa el primer lloc d’importància dins de l’Estat espanyol i el cinquè en tota la Unió Europea i que és el port més important de la Mediterrània, ha intentat trencar amb aquesta imatge a través de dues iniciatives. La primera ha estat obrir aquest espai, quan ha estat possible, a la ciutadania de Barcelona i del món, tal com ha succeït en el cas del Port Vell. La segona, atorgar una dimensió social a la tasca quotidiana de la comunitat logística portuària, formada per les 600 empreses que hi desenvolupen activitats.”
Aquesta dimensió social s’ha vista materialitzada mitjançant la Fundació Cares, que respon clarament al tarannà compromès del Port de Barcelona: “Les empreses d’una determinada grandària han de complir el requisit legal de contractar un 2% com a mínim de la seva plantilla amb una discapacitat. El Port de Barcelona és una de les entitats que supera amb escreix aquest percentatge i això no és pas casual, sinó que respon a la nostra filosofia.”
La creació de la Fundació, doncs, va ser la conseqüència d’una inquietud i una sensibilitat social especials: “La Fundació és una entitat sense ànim de lucre que intenta inserir laboralment els col·lectius més desfavorits, és a dir, les persones que presenten una discapacitat psíquica, física o sensorial. Així, aconseguim incorporar-los a la societat i que esdevinguin ciutadans més plens. Paral·lelament, també alleugerim el pes de les famílies, que moltes vegades no saben molt bé què fer-ne.” Al mateix temps, però, els responsables de la iniciativa es van adonar de les necessitats existents en l’àmbit de la logística per part de l’empresariat i van aprofitar-les per incorporar al mercat laboral uns sectors poc reconeguts i valorats socialment, justament per crear l’efecte contrari.
Els patrons fundacionals d’aquesta iniciativa nascuda el 1998 van ser “entitats pertanyents al sector públic, empresarial i social. CILSA, l’entitat pública, va aportar el seu coneixement del mercat i l’ús de les seves instal·lacions. CTC Servicios Integrales, S.A. va incorporar al projecte la infraestructura de gerència econòmica i operativa necessària, així com el saber fer de producte servei. Finalment, La Asociación para el Desarrollo de la Economia Social, ADES, va integrar el desenvolupament de la infraestructura social i l’experiència en serveis socials.” Aquesta trajectòria en atencions socials fa referència als coneixements en teràpia ocupacional, serveis d’orientació i formació, centres ocupacionals, centres especials d’ocupació, empreses d’inserció i llars-residència. Posteriorment s’han incorporat al projecte patrons del sector privat com l’empresa de seguretat Grupo Prosegur i empreses col·laboradores com les fàbriques de begudes Damm o de motocicletes Yamaha.
La Fundació Cares disposa de tres tipus de servei: un situat a una àmplia nau multiclient a les mateixes instal·lacions del Port de Barcelona; un altre relacionat amb el suport de l’emmagatzematge, on es duen a terme les tasques administratives i les relacionades amb dipòsits i comandes; i uns altres ubicats a les mateixes empreses clients, on es tracten els seus residus o es fan tasques de packaging i expedició. Les activitats que els treballadors de la Fundació Cares porten a terme són molt diverses, però giren entorn de dos eixos vertebradors: els serveis de suport logístic i els de manipulats. Dins d’aquestes tasques, a més del tractament de residus, els operaris s’encarreguen de feines específiques molt diverses, entre les quals destaquen les següents: muntatge, emblistat, envasat, retractilat, manipulació de devolucions, línies de producció, picking, emmagatzematge de productes que s’han de manipular, expedicions, empaquetat, etc. Per poder desenvolupar totes aquestes tasques, els treballadors disposen “de programes de formació continuada, de monitors que coordinen i els animen i els fan sentir-se integrats i feliços en la seva activitat diària, de tota una sèrie d’activitats d’esbarjo que intenten inserir-los socialment perquè esdevinguin autònoms en la mesura de les seves possibilitats. Per altra banda, una part reduïda del nostre personal està formada per psicòlegs, orientadors, etc., que ajuden a reforçar la missió social que pretén assolir la Fundació Cares a través dels Serveis Complementaris d’Ajustament Personal i Social (SCAPS).”
L’activitat que està duent a terme la Fundació Cares, a més de ser un acte “de justícia social, és un projecte totalment sostenible i rendible econòmicament. Per a les nostres empreses clients, contractar els nostres serveis no és un acte de beneficiència, sinó una opció –un servei–, l’anomenat outsourcing, que els surt més rendible perquè els permet concentrar-se en allò que té mes valor. Utilitzant els nostres serveis, que inclouen el suport social de la Fundació Cares al personal, es garanteix una atenció eficient i acurada, tal com hem demostrat durant la nostra curta història. Som un projecte jove, l’evolució i el creixement del qual s’ajustarà a les necessitats del mercat, però sempre partint del fet que la importància dels serveis logístics en els propers anys farà que la nostra extensió sigui exponencial. Creiem que en dos o tres anys podrem arribar a tenir contractades unes 300 persones amb discapacitats.”
La trajectòria ascendent i molt optimista del projecte ha conduït els seus responsables a plantejar-se nous reptes: “Estem a punt d’obrir una delegació a Madrid i una altra a Múrcia i estem estudiant un avantprojecte per a la construcció d’habitatges especialment pensats per a aquest jovent.”
Si, des de la perspectiva laboral, les més difícils d’integrar són les persones amb discapacitat psíquica, a l’hora de superar els obstacles que les ciutats i edificis moderns presenten, els discapacitats físics han de superar una dura prova cada dia: “Volem promoure habitatges amb una arquitectura adequada per a aquestes persones.”
I totes les seves iniciatives seran possibles gràcies a que “tots els excedents que la Fundació Cares produeix s’inverteixen íntegrament a millorar i expandir la promoció del treball i els nostres serveis i atencions socials.” D’aquesta manera contribueixen a integrar aquestes persones perquè tinguin una vida semblant a la nostra de manera que esdevinguin vertaders ciutadans els que fins no fa gaire s’havien de quedar a casa a cura d’unes mares que ara ja no els poden atendre perquè s’han incorporat al mercat laboral.
