Text del 2002
Duem a terme una obra cultural, social i científica en l’àmbit occitanocatalà.
.
Els antecedents de la Fundació Occitano-Catalana arrenquen “de l’any 1978 en què es va crear el Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, orientat cap a la difusió cultural d’aquestes àrees lingüístiques.”
Anys més tard es va decidir “constituir una fundació que complementés les activitats del Cercle i que, al mateix temps, assolís una perspectiva científica i social.” Aquest projecte es va materialitzar l’any 1990 en què es constituí oficialment la Fundació, els objectius de la qual són “dur a terme una obra cultural, social i científica en l’àmbit occitanocatalà.”
Aquesta obra es concreta “en l’aspecte social, en ajuts a entitats culturals que treballen en àrees marginals. En la branca cultural i científica, s’han celebrat col·loquis i simposis a diferents ciutats, com Llemotges, Marsella, Nimes, Lleida, etc.”
“Aquests actes van ser una primera passa per a l’organització de l’Eurocongrés 2000, un congrés de congressos per repensar el futur, que s’ha pogut materialitzar gràcies a la col·laboració de més de 800 entitats culturals, com la Federacion Occitano-Catalana/EUROCCAT i l’Associacion Espaci Occitan; administracions de països, regions, ajuntaments, etc.; associacions, entitats i empreses de tota mena.” L’acte inaugural va tenir lloc el 21 de maig del 2001, i es clourà l’any 2004, després d’haver desenvolupat activitats amb dues grans finalitats: “Ajudar a la creació d’una Unió Europea on hi hagi un grau de cohesió més gran entre els estats i contribuir a l’afermament de l’Euroespai Llatí Central en tots els aspectes (lingüístics, culturals, socials, econòmics i tecnològics). L’Euroespai Llatí Central comprèn, principalment, els països o regions on les llengües catalana i occitana són parlades encara que només sigui en una part del seu territori: Andorra, Aragó, Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, Delfinat, Llenguadoc, Alvèrnia, Aquitània, Llemosí, Provença, Piemont, Sardenya, i també Còrsega i Vall d’Aosta. Tots aquests països i regions ocupen una posició central a l’Europa Llatina i aquesta percepció pot ajudar-los a esbandir els tradicionals complexos d’àrees perifèriques respecte dels estats als quals pertanyen. És a partir d’aquesta presa de consciència de la seva ubicació central en els marcs llatí i europeu que cal construir, amb l’ajuda de les institucions oficials, culturals, econòmiques i socials, un euroespai basat en una ordenació reticular, policèntrica i oberta que s’allunyi de l’actual disposició radial i tancada dels estats. Volem que esdevingui una xarxa oberta on tothom pugui brillar amb llum pròpia i que serveixi de vincle de relació entre persones, entitats, empreses i altres elements de la societat civil.”
L’organització de l’Eurocongrés ha comptat amb “el suport unànime del Parlament de Catalunya i amb el patronatge de la Unió Europea.”
Per altra banda, aquest congrés de congressos permet un intercanvi i un aprofundiment en les idees i reflexions dels diferents membres de les comunitats lingüístiques catalana i occitana, ja que són dues llengües “bessones i de fàcil intercomprensió.” Aquestes connexions són fruit d’una història i d’una tradició cultural comuna, tal i com ho demostra el fet que no fos fins a la figura del valencià Ausiàs March que es creés i s’utilitzés el català com a llengua poètica, i que fins aleshores s’emprés l’occità. Actualment, però, aquesta llengua es troba “en una difícil situació per a la seva subsistència.” Situació que caldrà resoldre, ja que el fet de pertànyer a la Unió Europea, que “destaca per ser una gran potència cultural basada en la pluralitat”, i l’obvietat que “el món avança gràcies a les aportacions de les persones i dels pobles, per la qual cosa és necessari valorar i que se sentin valorats tots els membres de cadascun dels pobles per tal que aportin quelcom de si mateixos als altres”, obligarà que “la Unió Europea s’adoni que la seva gran assignatura pendent és l’encaix entre els espais polítics i els culturals. Les regions que es corresponen amb pobles sense estat hauran d’assolir un estatus molt diferent del que gaudeixen actualment.”
En aquest context és un fet que “l’àrea geogràfica que comprenen els països de parla catalana i els de parla occitana té grans perspectives i un paper rellevant en la construcció de l’Europa del futur, perquè és la porta sud del continent. La Mediterrània, després de gairebé cinc segles de decadència, torna a ésser un mar emergent a causa del tràfic creixent entre Europa i Àsia i, cada vegada més, entre Europa i Àfrica i també entre Europa i Amèrica Llatina. Aquest potencial ens ha d’animar a treballar per fomentar l’Euroespai Llatí Central a fi que es converteixi en una àrea de progrés per a totes les regions que l’integren i, a la vegada, serveixi d’exemple per crear altres euroespais de cohesió arreu de la Unió Europea. Per tractar tots els camps d’actuació humana, l’Eurocongrés 2000 s’estructura en nou àmbits: Llengua i Societat; Ensenyament, Educació i Sociologia; Història i Projecció de Futur; Desenvolupament Econòmic i Social, Recerca, Innovació i Cultura Empresarial; Mitjans de Comunicació; Ordenació del Territori, Infraestructures, Medi Ambient i Sostenibilitat; Creació, Disseny, Arquitectura i Indústries Culturals; Fet Socioreligiós, Formes de Vida i Lleure; Institucions i Dret. Totes les institucions i entitats que estiguin d’acord amb els objectius de l’Eurocongrés 2000 poden dur a terme activitats dins del seu marc.”
Totes les reflexions relacionades amb aquestes activitats són debatudes i analitzades des de l’Eurocongrés per tal d’arribar a fórmules de síntesi integradores i enriquidores per a tothom que després –en forma de conclusions– seran presentades a les més altes instàncies europees, estatals, regionals i locals afectades. “És molt gratificant observar com cada dia se sumen més i més institucions en un projecte de diàleg i aprenentatge en comú.”
Però, no obstant la importància de l’Eurocongrés, no és pas l’única actuació de la Fundació: “Des dels inicis que col·laborem amb Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana en l’organització de la campanya ‘el país a l’escola’, amb diverses activitats, d’entre les quals, unes jornades d’intercanvi per a estudiants de parla catalana i occitana. També s’atorga el premi Rei en Pere cada dos anys, per a obres literàries o científiques en llengua catalana i occitana.”
La Fundació Occitano-Catalana seguirà treballant per tal de consolidar l’Euroespai Llatí Central en tots els aspectes i per aconseguir el ple reconeixement oficial de les llengües catalana i occitana en tots els territoris on són parlades i al màxim nivell dels organismes europeus i més tenint en compte que, quan la Unió Europea s’ampliï fins a 30 estats, el català ocuparà el novè lloc del conjunt de llengües que hi són parlades. El Comitè Executiu del Patronat de la Fundació el constitueixen: Joan Amorós, Teresa Daví, Francesc Martín, Francesc Molinas, Josep M. Roca i Francesc Vilamala.
