Sr. Alomar
Sr. Alomar
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. GASPAR ALOMAR GUINART

FUNDACIÓ PRIVADA IMHOTEP CREU BLANCA

Text del 2002

En medicina, el metge no ha de ser ni savi ni fa­mós, sinó hu­mil i senzill, ha d’escoltar i observar.

Creu Blanca va néixer fa més de cinquanta anys com un con­­cepte innovador que pre­tenia aportar una solució a una necessitat social. Aquell projecte inicial s’ha trans­for­mat amb els anys i s’ha con­vertit en un exemple d’as­sis­tència mèdica de qualitat en l’àmbit de la medicina pri­va­da. Va ser el Dr. Gaspar Alo­mar Guinart acompanyat d’al­­­tres joves metges (Ar­ran­­do, Rebull, Pun­so­da, Pons Clo­­tet i Sabanes) els qui van po­­sar en fun­cio­na­ment el pri­mer ser­vei mè­dic d’urgèn­cia domi­ciliària de l’Estat espa­nyol. “En aquells anys no hi ha­via serveis d’urgèn­cia per telèfon. La gent ha­via d’a­nar als hospitals, als dispensaris municipals o havia d’avisar el met­ge perquè anés a casa seva. Jo havia acabat la carrera de me­di­ci­na i junt amb altres companys de facultat vam examinar les neces­si­tats socials del moment: érem conscients que la societat recla­ma­va un servei d’urgències al qual es pogués trucar per telèfon les 24 ho­res del dia. Així va néixer Creu Blanca, un concepte innovador, que va tenir els seus detractors que deien que podia afectar els prin­ci­pis de la deontologia mèdica, i que gràcies a l’esforç i la il·lusió dels metges que la formaven es va anar consolidant ràpidament. En poc temps, es va donar a conèixer i s’anaven superant les ur­gèn­cies dià­ries i ampliant el cos de professionals.”

Es tractava d’un grup de metges que posava en funcionament un pro­jec­te basat en una associació de metges, Asociación de Médicos de Ur­gen­cias Cruz Blanca, que ha perdurat al llarg dels anys i que continua agru­pant la gran part del col·lectiu mèdic que avui es troba integrat en els di­ferents centres de Creu Blanca. “De fet, vam néixer com a asso­cia­ció de met­ges, ens repartíem les despeses generals i participàvem dels ingressos particulars que fèiem amb les urgències domiciliàries. L’hi­vern del 1950 va tenir lloc a Barcelona una important epidèmia de grip. A la ciutat es necessitava assistència sanitària. Aquest fet va motivar l’ampliació del cos de metges: vam passar de 4 a 20, amb la qual cosa també s’ampliava l’associació. Al cap de poc temps vam haver de comprar un local i ens vam instal·lar al carrer Pelai, 40 de Barcelona. Vam constituir una societat per poder comprar apa­rells i altres elements pel centre, al qual se li va posar el nom de CEM­SA, Centro de Exámenes Médicos, S.A. De forma progressiva, vam anar-hi incorporant met­ges especialistes. Poc temps després es va ha­ver de muntar un la­bo­ratori com a resultat de la necessitat del servei d’ur­gèn­cies de po­der disposar de mitjans per realitzar un diagnòstic adequat. Es van ampliar el centre i les instal·lacions adquirint nous locals. El servei d’urgències s’anava expandint.” També en aques­ta primera etapa es va crear l’Institut de Medicina Preventiva, dedicat als exà­mens mèdics preventius en escoles i empreses.

Fins a la dècada de 1980 es va plantejar la possibilitat de comprar un lo­cal de grans dimensions, un hotel-residència situat al carrer Còrsega, que permetria donar més serveis. “Vam comprar-lo i vam muntar-hi una no­va societat, Diagnosis Médica, S.A. Llavors l’Associació ja comp­ta­va amb més de 70 metges. Avui la plantilla d’associats és molt més gran, supera els 130 professionals i també n’admet de no asso­ciats. Els metges de Creu Blanca paguen una petita quota mensual i han d’a­collir-se a unes normes de conducta, normes deontològiques, que els obliguen a treballar amb certes condicions. La serietat en el tre­ball i la qualitat de servei són indispensables en qualsevol pro­fes­­sio­nal de la medicina. El metge que vol incorporar-se a l’asso­cia­ció ha de superar tres mesos de prova i ha d’estar avalat per tres o qua­tre doc­­­tors de Creu Blanca. Les entitats que l’associació de met­ges ha anat creant al llarg dels seus més de cinquanta anys de vi­da generen uns beneficis que es reinverteixen directament en re­no­va­ció d’equips i millora dels serveis. El nostre objectiu és pres­­tar ser­veis. Quan vam deixar de fer el servei domiciliari d’ur­gèn­cies, l’asso­ci­a­ció va pas­sar a denominar-se, Asociación de Médicos Cruz Blanca.”

Durant aquests anys, Creu Blanca es va especialitzar en el diagnòstic a través de la imatge. “Vam instal·lar el primer equip d’escàner d’alta re­solució d’Espanya que permetia fer TACs en molt poc temps. Tam­bé es va treballar per ampliar les instal·lacions de diagnòstic i es­pe­cia­litats del carrer Pelai. En aquell moment, Creu Blanca va intro­duir el Chequeo Médico i va iniciar una intensa campanya publicitària de divulgació amb l’eslògan Cómo está Ud.? ¡Compruébelo! Va ser un èxit comercial que va comportar la necessitat d’ampliar i millorar les instal·lacions de l’Associació. El centre va fer possible de­sen­vo­lu­par el centre ambulatori de diagnòstic més equipat i modernitzat de l’Es­tat espanyol amb tomografia computeritzada d’alta resolució, hemo­dinàmia, divas, ressonància magnètica, medicina nuclear, den­si­to­me­tria, etc. Per a nosaltres la unitat de diagnòstic era molt im­por­tant. Des del principi vam ser conscients que havíem de disposar dels mi­llors equips per oferir un servei de qualitat.”

Creu Blanca es va introduir més endavant, als anys 90, en el camp del trac­tament, i es va esforçar per dur a terme un servei d’assistència per­ma­nent domiciliària, l’Hospital a casa, “imprescindible pel desen­vo­lu­pament de la cirurgia ambulatòria en un hospital de dia. Es va esta­blir en un local del barri de Gràcia i se li posà el nom d’Institut Clí­nic d’Alta Tecnologia. Vam muntar un laboratori totalment auto­ma­tit­zat. Paral·lelament, vam obrir un local a l’avinguda Josep Tarradellas de­dicat a la dona i a la infància. En aquest període vàrem realitzar un pas important amb la creació del Medical Resonancia Magnética (MRM) en una nau de Sant Joan Despí. Aquesta societat es con­ver­tí en centre de referència Toshiba a Europa. Una de les nostres fites va ser posar a l’abast de la societat uns mitjans que eren neces­sa­ris. La sanitat pública disposa de grans mitjans per construir grans instal·lacions, cosa que no tenim els organismes privats, però l’asso­cia­cionisme entre metges ha portat a formar grups que fan pos­si­ble la compra d’equips d’alta tecnologia més nous que els de la sani­tat pública. En canvi, aquesta última té menys capacitat de renovació dels aparells. Nosaltres hem estat pioners en la introducció d’equips d’alta tecnologia, com els TACs d’alta resolució avançant-nos cinc anys a la sanitat pública i 12 amb la ressonància magnètica.”

Creu Blanca és conscient que la renovació dels equips és ab­so­lu­ta­ment necessària per oferir un servei de qualitat i nivell. “Pel que fa a la res­so­nància magnètica vam ser de les primeres institucions europees a te­nir-ne gràcies a la consolidació d’un concert amb l’empresa ja­po­ne­sa Toshiba. Nosaltres formaríem els metges europeus que vin­drien a Barcelona per conèixer i aprendre el funcionament dels equips de ressonància magnètica fabricats per Toshiba. Els japonesos ne­ces­sitaven disposar d’un centre on ensenyar els seus equips que es­ti­gués situat a la zona europea. A MRM van instal·lar-s’hi les màqui­nes més modernes del mercat, i es continua donant formació a met­ges provinents d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud. És una experiència que ha beneficiat a tothom.”

Creu Blanca compta amb 7 centres a Barcelona i grans expectatives d’ex­pansió per als propers anys. L’any 1999 es creà la Fundació Im­ho­tep Creu Blanca amb idees noves i amb il·lusió per millorar l’assis­tèn­cia sa­nitària. Gaspar Alomar és el president d’aquesta entitat. “El meu mes­tre, el Dr. Pons, deia: ‘Un metge, si té vocació, pot fer de metge; però, si no la té, només pot exercir com a especialista. A Catalunya hi ha molts especialistes i pocs metges. Aquest va ser el motiu prin­ci­pal que ens va portar a la creació de la Fundació. Imhotep era el déu egip­ci de la medicina. També va ser enginyer, polític i legislador du­rant la III Dinastia de l’Imperi antic. Els perses el van considerar déu de la ciència mèdica, i els grecs li van posar el nom d’Escolapi. Tots ells buscaven una medicina que fos més propera, i és que un dels pro­blemes de la medicina actual, tant aquí com a la resta d’Europa, és que s’ha deshumanitzat. Des de la Fundació estem treballant per redreçar la tendència i aplicar una medicina més humana, menys agres­siva i més natural. Hem de pen­sar en el pacient des de di­fe­rents prismes: que és un ésser humà i que, per tant, pateix i ne­ces­sita l’entrega incondicional del pro­fes­sio­nal mèdic, de l’infermera o del familiar, que a vegades cura més que les medecines. Els doc­tors han de ser consellers, confessors i amics abans que pro­fes­sio­nals de la medicina. Nosaltres treballem per a la societat, estem oberts a qualsevol persona.”

De fet, el Dr. Alo­mar incideix en aques­ta idea i ell mateix es confessa “metge però, abans em considero con­se­ller, confessor i amic dels meus pacients. Una de les nostres ob­ses­sions ha estat recuperar el metge de capçalera, una persona que estava molt a prop del pacient i que exercia un pa­per molt impor­tant. En medicina, el metge no ha de ser ni savi ni fa­mós, sinó hu­mil i senzill, ha d’escoltar i observar. En aquest camp de coneixement, hem de ser conscients que no sabem res, que que­da molt per apren­dre i, per tant, no pot haver-hi savis.”

Per altra ban­da, un altre prin­ci­pi bàsic vers el pacient és “intentar per tots els mit­jans fer un diagnòstic precís. Ha estat el nostre gran cavall de batalla. Fi­nalment, mai no hem d’utilitzar remeis que siguin pitjors que la malaltia. En aquest sen­tit, s’han d’evitar els medicaments agressius.”

Per potenciar una medicina menys agressiva i més natural, des de la Fun­dació es va crear el concepte d’ecomedicina i amb ella neix la Socie­dad Inter­nacional de Ecomedicina. “És una paraula que fa refe­rèn­cia als efec­tes secundaris de qualsevol tractament sobre una persona. ‘Eco’ prové del grec i significa rebot. Els antibiòtics poden tenir efec­tes secundaris perjudicials sobre l’orga­nisme humà. L’ecomedicina valora aquest i altres aspectes com els efectes secundaris de­ri­vats d’una intervenció quirúrgica sobre el pa­cient, la família i la societat en general. Un dels problemes de l’eco­medicina està vinculat a l’aug­ment de l’esperança de vida, és a dir, si la gent viu més anys, que ho faci amb vitalitat, i perquè sigui així hem de corregir els efectes se­cundaris. L’ecomedicina respecta totes les tècniques que no te­nen explicació científica. La Sociedad Internacional de Ecomedicina es­tà present a molts països del món. Fem un simposi anual que reu­neix entre 500 i 1.000 persones.”

La Fundació es troba ubicada al Palau de la Salut, a Reina Elisenda, on s’ha instal·lat el primer hospital d’ecomedicina. “La Fundació cobreix les despeses d’aquells pacients que no poden pagar-les. En aquest edifici hi ha el local social de la Fundació, una unitat docent, amb sa­les de conferències i aules per a cursos de formació, i la so­cie­tat Creu Blanca. Pel que fa a serveis assistencials, hi ha instal·lacions de ressonàncies magnètiques, quiròfans d’alta tecnologia, 11 ha­bi­tacions (hospital ecològic) i consultoris mèdics. Està previst co­men­çar les obres de construcció d’un nou edifici per ampliar l’actual i poder donar més assistència.”

Gaspar Alomar porta tota una vida dedicada a l’assistència mèdica. En ple­na joventut va renunciar al camp de la investigació mèdica per de­di­car-se a l’exercici de la professió. “Els investigadors de fa cin­quan­ta anys i els d’avui tenim poques possibilitats de realitzar tasques de recerca a l’Estat espanyol. És una llàstima que no s’inverteixi en in­ves­tigació. Portem un lastre terrible de l’època de la Inquisició que fa que encara avui es persegueixi l’innovador. S’han establert uns dog­mes sobre els quals és impossible lluitar. Apliquem protocols ame­ricans per al diagnòstic i els tractaments i es posen frens a les ini­ciatives autòctones. No obstant això, Catalunya ha estat l’única re­gió espanyola antidogmàtica, per aquest motiu som cap­da­van­ters en iniciatives malgrat el centralisme de Madrid que ha frenat no­tablement l’aparició de grups sanitaris privats, especialment al territori català. Si s’hagués donat suport a les institucions pri­va­des, avui Catalunya tindria una infraestructura sanitària excep­cio­nal. Així, s’estan fent inversions molt importants en un sentit més de­magògic que pràctic: s’ha deixat massa de banda la medicina pri­vada i la familiar. Tenim equips materials i falten metges ge­ne­ra­lis­tes per atendre una societat que necessita el tracte personalitzat i proper del metge de capçalera, una figura que de ben segur es tor­na­rà a valorar.” Creu Blanca continuarà atenta a les ne­cessitats so­cials per trobar solucions que contribueixin a crear un entorn més sa.