Text del 2002
En medicina, el metge no ha de ser ni savi ni famós, sinó humil i senzill, ha d’escoltar i observar.
Creu Blanca va néixer fa més de cinquanta anys com un concepte innovador que pretenia aportar una solució a una necessitat social. Aquell projecte inicial s’ha transformat amb els anys i s’ha convertit en un exemple d’assistència mèdica de qualitat en l’àmbit de la medicina privada. Va ser el Dr. Gaspar Alomar Guinart acompanyat d’altres joves metges (Arrando, Rebull, Punsoda, Pons Clotet i Sabanes) els qui van posar en funcionament el primer servei mèdic d’urgència domiciliària de l’Estat espanyol. “En aquells anys no hi havia serveis d’urgència per telèfon. La gent havia d’anar als hospitals, als dispensaris municipals o havia d’avisar el metge perquè anés a casa seva. Jo havia acabat la carrera de medicina i junt amb altres companys de facultat vam examinar les necessitats socials del moment: érem conscients que la societat reclamava un servei d’urgències al qual es pogués trucar per telèfon les 24 hores del dia. Així va néixer Creu Blanca, un concepte innovador, que va tenir els seus detractors que deien que podia afectar els principis de la deontologia mèdica, i que gràcies a l’esforç i la il·lusió dels metges que la formaven es va anar consolidant ràpidament. En poc temps, es va donar a conèixer i s’anaven superant les urgències diàries i ampliant el cos de professionals.”
Es tractava d’un grup de metges que posava en funcionament un projecte basat en una associació de metges, Asociación de Médicos de Urgencias Cruz Blanca, que ha perdurat al llarg dels anys i que continua agrupant la gran part del col·lectiu mèdic que avui es troba integrat en els diferents centres de Creu Blanca. “De fet, vam néixer com a associació de metges, ens repartíem les despeses generals i participàvem dels ingressos particulars que fèiem amb les urgències domiciliàries. L’hivern del 1950 va tenir lloc a Barcelona una important epidèmia de grip. A la ciutat es necessitava assistència sanitària. Aquest fet va motivar l’ampliació del cos de metges: vam passar de 4 a 20, amb la qual cosa també s’ampliava l’associació. Al cap de poc temps vam haver de comprar un local i ens vam instal·lar al carrer Pelai, 40 de Barcelona. Vam constituir una societat per poder comprar aparells i altres elements pel centre, al qual se li va posar el nom de CEMSA, Centro de Exámenes Médicos, S.A. De forma progressiva, vam anar-hi incorporant metges especialistes. Poc temps després es va haver de muntar un laboratori com a resultat de la necessitat del servei d’urgències de poder disposar de mitjans per realitzar un diagnòstic adequat. Es van ampliar el centre i les instal·lacions adquirint nous locals. El servei d’urgències s’anava expandint.” També en aquesta primera etapa es va crear l’Institut de Medicina Preventiva, dedicat als exàmens mèdics preventius en escoles i empreses.
Fins a la dècada de 1980 es va plantejar la possibilitat de comprar un local de grans dimensions, un hotel-residència situat al carrer Còrsega, que permetria donar més serveis. “Vam comprar-lo i vam muntar-hi una nova societat, Diagnosis Médica, S.A. Llavors l’Associació ja comptava amb més de 70 metges. Avui la plantilla d’associats és molt més gran, supera els 130 professionals i també n’admet de no associats. Els metges de Creu Blanca paguen una petita quota mensual i han d’acollir-se a unes normes de conducta, normes deontològiques, que els obliguen a treballar amb certes condicions. La serietat en el treball i la qualitat de servei són indispensables en qualsevol professional de la medicina. El metge que vol incorporar-se a l’associació ha de superar tres mesos de prova i ha d’estar avalat per tres o quatre doctors de Creu Blanca. Les entitats que l’associació de metges ha anat creant al llarg dels seus més de cinquanta anys de vida generen uns beneficis que es reinverteixen directament en renovació d’equips i millora dels serveis. El nostre objectiu és prestar serveis. Quan vam deixar de fer el servei domiciliari d’urgències, l’associació va passar a denominar-se, Asociación de Médicos Cruz Blanca.”
Durant aquests anys, Creu Blanca es va especialitzar en el diagnòstic a través de la imatge. “Vam instal·lar el primer equip d’escàner d’alta resolució d’Espanya que permetia fer TACs en molt poc temps. També es va treballar per ampliar les instal·lacions de diagnòstic i especialitats del carrer Pelai. En aquell moment, Creu Blanca va introduir el Chequeo Médico i va iniciar una intensa campanya publicitària de divulgació amb l’eslògan Cómo está Ud.? ¡Compruébelo! Va ser un èxit comercial que va comportar la necessitat d’ampliar i millorar les instal·lacions de l’Associació. El centre va fer possible desenvolupar el centre ambulatori de diagnòstic més equipat i modernitzat de l’Estat espanyol amb tomografia computeritzada d’alta resolució, hemodinàmia, divas, ressonància magnètica, medicina nuclear, densitometria, etc. Per a nosaltres la unitat de diagnòstic era molt important. Des del principi vam ser conscients que havíem de disposar dels millors equips per oferir un servei de qualitat.”
Creu Blanca es va introduir més endavant, als anys 90, en el camp del tractament, i es va esforçar per dur a terme un servei d’assistència permanent domiciliària, l’Hospital a casa, “imprescindible pel desenvolupament de la cirurgia ambulatòria en un hospital de dia. Es va establir en un local del barri de Gràcia i se li posà el nom d’Institut Clínic d’Alta Tecnologia. Vam muntar un laboratori totalment automatitzat. Paral·lelament, vam obrir un local a l’avinguda Josep Tarradellas dedicat a la dona i a la infància. En aquest període vàrem realitzar un pas important amb la creació del Medical Resonancia Magnética (MRM) en una nau de Sant Joan Despí. Aquesta societat es convertí en centre de referència Toshiba a Europa. Una de les nostres fites va ser posar a l’abast de la societat uns mitjans que eren necessaris. La sanitat pública disposa de grans mitjans per construir grans instal·lacions, cosa que no tenim els organismes privats, però l’associacionisme entre metges ha portat a formar grups que fan possible la compra d’equips d’alta tecnologia més nous que els de la sanitat pública. En canvi, aquesta última té menys capacitat de renovació dels aparells. Nosaltres hem estat pioners en la introducció d’equips d’alta tecnologia, com els TACs d’alta resolució avançant-nos cinc anys a la sanitat pública i 12 amb la ressonància magnètica.”
Creu Blanca és conscient que la renovació dels equips és absolutament necessària per oferir un servei de qualitat i nivell. “Pel que fa a la ressonància magnètica vam ser de les primeres institucions europees a tenir-ne gràcies a la consolidació d’un concert amb l’empresa japonesa Toshiba. Nosaltres formaríem els metges europeus que vindrien a Barcelona per conèixer i aprendre el funcionament dels equips de ressonància magnètica fabricats per Toshiba. Els japonesos necessitaven disposar d’un centre on ensenyar els seus equips que estigués situat a la zona europea. A MRM van instal·lar-s’hi les màquines més modernes del mercat, i es continua donant formació a metges provinents d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud. És una experiència que ha beneficiat a tothom.”
Creu Blanca compta amb 7 centres a Barcelona i grans expectatives d’expansió per als propers anys. L’any 1999 es creà la Fundació Imhotep Creu Blanca amb idees noves i amb il·lusió per millorar l’assistència sanitària. Gaspar Alomar és el president d’aquesta entitat. “El meu mestre, el Dr. Pons, deia: ‘Un metge, si té vocació, pot fer de metge; però, si no la té, només pot exercir com a especialista. A Catalunya hi ha molts especialistes i pocs metges. Aquest va ser el motiu principal que ens va portar a la creació de la Fundació. Imhotep era el déu egipci de la medicina. També va ser enginyer, polític i legislador durant la III Dinastia de l’Imperi antic. Els perses el van considerar déu de la ciència mèdica, i els grecs li van posar el nom d’Escolapi. Tots ells buscaven una medicina que fos més propera, i és que un dels problemes de la medicina actual, tant aquí com a la resta d’Europa, és que s’ha deshumanitzat. Des de la Fundació estem treballant per redreçar la tendència i aplicar una medicina més humana, menys agressiva i més natural. Hem de pensar en el pacient des de diferents prismes: que és un ésser humà i que, per tant, pateix i necessita l’entrega incondicional del professional mèdic, de l’infermera o del familiar, que a vegades cura més que les medecines. Els doctors han de ser consellers, confessors i amics abans que professionals de la medicina. Nosaltres treballem per a la societat, estem oberts a qualsevol persona.”
De fet, el Dr. Alomar incideix en aquesta idea i ell mateix es confessa “metge però, abans em considero conseller, confessor i amic dels meus pacients. Una de les nostres obsessions ha estat recuperar el metge de capçalera, una persona que estava molt a prop del pacient i que exercia un paper molt important. En medicina, el metge no ha de ser ni savi ni famós, sinó humil i senzill, ha d’escoltar i observar. En aquest camp de coneixement, hem de ser conscients que no sabem res, que queda molt per aprendre i, per tant, no pot haver-hi savis.”
Per altra banda, un altre principi bàsic vers el pacient és “intentar per tots els mitjans fer un diagnòstic precís. Ha estat el nostre gran cavall de batalla. Finalment, mai no hem d’utilitzar remeis que siguin pitjors que la malaltia. En aquest sentit, s’han d’evitar els medicaments agressius.”
Per potenciar una medicina menys agressiva i més natural, des de la Fundació es va crear el concepte d’ecomedicina i amb ella neix la Sociedad Internacional de Ecomedicina. “És una paraula que fa referència als efectes secundaris de qualsevol tractament sobre una persona. ‘Eco’ prové del grec i significa rebot. Els antibiòtics poden tenir efectes secundaris perjudicials sobre l’organisme humà. L’ecomedicina valora aquest i altres aspectes com els efectes secundaris derivats d’una intervenció quirúrgica sobre el pacient, la família i la societat en general. Un dels problemes de l’ecomedicina està vinculat a l’augment de l’esperança de vida, és a dir, si la gent viu més anys, que ho faci amb vitalitat, i perquè sigui així hem de corregir els efectes secundaris. L’ecomedicina respecta totes les tècniques que no tenen explicació científica. La Sociedad Internacional de Ecomedicina està present a molts països del món. Fem un simposi anual que reuneix entre 500 i 1.000 persones.”
La Fundació es troba ubicada al Palau de la Salut, a Reina Elisenda, on s’ha instal·lat el primer hospital d’ecomedicina. “La Fundació cobreix les despeses d’aquells pacients que no poden pagar-les. En aquest edifici hi ha el local social de la Fundació, una unitat docent, amb sales de conferències i aules per a cursos de formació, i la societat Creu Blanca. Pel que fa a serveis assistencials, hi ha instal·lacions de ressonàncies magnètiques, quiròfans d’alta tecnologia, 11 habitacions (hospital ecològic) i consultoris mèdics. Està previst començar les obres de construcció d’un nou edifici per ampliar l’actual i poder donar més assistència.”
Gaspar Alomar porta tota una vida dedicada a l’assistència mèdica. En plena joventut va renunciar al camp de la investigació mèdica per dedicar-se a l’exercici de la professió. “Els investigadors de fa cinquanta anys i els d’avui tenim poques possibilitats de realitzar tasques de recerca a l’Estat espanyol. És una llàstima que no s’inverteixi en investigació. Portem un lastre terrible de l’època de la Inquisició que fa que encara avui es persegueixi l’innovador. S’han establert uns dogmes sobre els quals és impossible lluitar. Apliquem protocols americans per al diagnòstic i els tractaments i es posen frens a les iniciatives autòctones. No obstant això, Catalunya ha estat l’única regió espanyola antidogmàtica, per aquest motiu som capdavanters en iniciatives malgrat el centralisme de Madrid que ha frenat notablement l’aparició de grups sanitaris privats, especialment al territori català. Si s’hagués donat suport a les institucions privades, avui Catalunya tindria una infraestructura sanitària excepcional. Així, s’estan fent inversions molt importants en un sentit més demagògic que pràctic: s’ha deixat massa de banda la medicina privada i la familiar. Tenim equips materials i falten metges generalistes per atendre una societat que necessita el tracte personalitzat i proper del metge de capçalera, una figura que de ben segur es tornarà a valorar.” Creu Blanca continuarà atenta a les necessitats socials per trobar solucions que contribueixin a crear un entorn més sa.
