Texto del 2002
La reinserció social i laboral de col·lectius en situació d’exclusió és l’objectiu primer i últim de la Fundació Futur, una entitat sense ànim de lucre i creada a finals de l’any 1996 a Barcelona. Àlex Masllorens Escubós i Andreu Oliveras foren els impulsors d’una idea que pretenia cobrir les necessitats d’unes bosses socials que llavors es trobaven terriblement marginades i que requerien l’atenció de persones amb una clara vocació i, alhora, expertes en la problemàtica d’aquests col·lectius. Anna Gudiol Corominas n’és l’actual presidenta i Manuel Almirall Vall, el seu director: “La Fundació va néixer sobretot perquè els immigrants que estaven finalitzant les seves penes a la presó poguessin afrontar el retorn a la societat i a la vida laboral. Àlex i Andreu van buscar el recolzament d’un grup d’empresaris.” Es va muntar un taller de confecció fora dels espais penitenciaris que comptava amb l’aval dels mateixos proveïdors, que hi portaven feina i que permetia als exreclusos treballar en allò que coneixien i reinserir-se més fàcilment: “Vam néixer amb el recolzament d’Acció Solidària contra l’Atur, una de les anomenades banques ètiques, que existeix des de fa 20 anys i que gestiona micro i macrocrèdits; també vam comptar amb l’ajuda de la Fundació La Caixa i amb la de Càritas, que han estat amb nosaltres des del primer dia”, explica el senyor Almirall.
La Fundació ha anat evolucionant cap a noves activitats que han permès reafirmar la seva voluntat principal de reinserció laboral: “Hem anat assolint reptes difícils però entranyables. En pocs anys hem fet molta feina”, afirma la presidenta. “En sis anys, el que sobretot hem fet ha estat canviar el tipus d’activitat. Vam començar amb la confecció, però ens vam adonar que calia fixar-se més en les necessitats del mercat per poder seguir reinserint gent. Ens vam decidir per l’hostaleria, un sector que tenia demanda durant tot l’any”, afegeix el director. Actualment, es creen llocs de treball no tan sols per als immigrants i els expresos: “Hem obert el ventall d’usuaris de la Fundació a grups socials que es troben en situació d’exclusió. Acollim membres de famílies monoparentals econòmicament precàries, aturats de llarga durada, persones sense llar, toxicòmans, dones maltractades, joves sense formació ni experiència professional…”, totes aquelles persones que pateixen algun tipus de marginació que no els permet accedir a un treball en empreses normalitzades. La mitjana d’edat oscil·la entre els 30 i els 40 anys i la proporció d’homes i dones és similar, a més cal destacar que un 25% correspon a persones casades i un 75% a solteres o separades.
“La formació que oferim es realitza a través de la nostra pròpia producció mitjançant un itinerari d’inserció personalitzat que permet al beneficiari assolir la reinserció. Prèviament, se li ensenyen uns cànons de comportament, una disciplina, unes normes, rep un ampli conjunt d’instruccions sobre com elaborar un currículum vitae, aprèn el protocol d’entrevista laboral i els requisits indispensables per cercar feina, els aspectes legals, els seus drets i deures a l’empresa, prevenció de riscos laborals, ergonomia en el treball; i, fins i tot, rep una orientació ocupacional i professional personalitzada per tal d’adequar el seu perfil en el món laboral”, assegura Manuel Almirall. Una metodologia que ha d’afrontar handicaps com la inconstància dels immigrants que marxen al seu país d’origen abans de finalitzar el seu seguiment, la recaiguda de persones amb problemes de drogoaddicció, la incapacitació per a la integració dels sense sostre. “No pretenem donar-los només una feina, sinó ajudar-los, facilitar-los un suport global. Si no s’arreglen determinats aspectes, no poden treballar en condicions. Ara som 21 persones en plantilla, entre educadors, psicòlegs i personal d’administració conformem un 25% de l’estructura. El 75% restant correspon a les places d’inserció. La proporció és bona i està funcionant.”
Els sis anys transcorreguts han estat fructífers i resolutius. L’objecte cabdal de reincorporar laboralment col·lectius en situació d’exclusió s’ha complementat amb altres fites: portar a terme accions de tot tipus que facilitin als usuaris la seva plena integració en la societat en igualtat de condicions amb la resta de la població; promoure actes de sensibilització davant l’opinió pública vers els problemes intrínsecs d’aquests col·lectius marginats; investigar i denunciar els casos de discriminació, i participar en qualsevol projecte o activitat relacionada amb tots aquests objectius. No obstant això, cal no oblidar els canvis negatius que han alterat la nostra societat, cada cop més complexa i paradoxal. És indispensable palpar una realitat social que afecta capes de població cada cop més denses, on conviuen la pobresa i la marginació, formades per immigrants sense papers i sense oportunitats d’integració, per gent discriminada amb diferents malalties que no es pot ignorar ni abandonar: “La immigració és un dels temes més candents en l’actualitat. En pocs anys, la situació ha fet un gir radical. La nova Llei d’estrangeria ha eliminat el precontracte i impedeix que milers de persones es regularitzin. Parlem irremeiablement del peix que es mossega la cua”, afirma Anna Gudiol. “S’ha arribat a una situació esperpèntica que indueix a la delinqüència i a la prostitució. Contradictòriament, els empresaris estan farts de reclamar mà d’obra per realitzar feines que els autòctons ja no volem fer.”
La Fundació Futur pretén plantar cara a un avenir social incert, i establir nous acords amb els departaments governamentals i serveis socials de les institucions públiques. Noves activitats solidàries ben estructurades i eficaces es posaran en marxa i facilitaran que l’empresariat adopti postures més solidàries i compromeses: “Seguirem ampliant la nostra actuació. Ara, el taller d’hostaleria compta amb un servei de càtering i tres punts de venda. Un cop finalitzat això, tirarem endavant altres idees que atenguin les demandes del mercat i que puguin ser un èxit. Vivim d’allò que produïm, la formació in situ i en una feina rendible i de fàcil reinserció. Les persones que preparem han de viure el dia a dia.”
