Text del 2003
Els problemes de salut mental són profundament humans i, en canvi, sembla que ningú no vulgui veure’ls.
L’Associació Joia, nascuda l’any 1983 i presidida en aquests moments per Enric Arqués, atén al voltant d’unes quatre-centes persones amb problemes de salut mental cada any. L’Associació, tal com ens explica el seu president, va néixer al mateix temps que la reforma psiquiàtrica catalana: “En aquesta reforma es va donar molta importància a la reintegració social i laboral de les persones amb trastorns de salut mental més greus o que tenien més incidència en les seves capacitats. Fins aleshores hi havia hagut pocs serveis, i els que hi havia eren insuficients. Per tant en aquests vint anys ha calgut fer molta feina.”
De tota manera, el camí ha estat llarg i difícil, més del que es pensaven de bon principi els professionals que es van embrancar en aquest projecte: “Els primers anys van ser una llarga travessa en el desert. Afortunadament durant els darrers vuit anys s’han estès força els centres de salut mental a tot Catalunya i les coses han anat millorant. Hem aconseguit que es portessin a terme iniciatives de reinserció laboral en el mercat ordinari i també hem creat algunes empreses d’economia social que són de la nostra pròpia organització.”
No obstant això, encara queda molt per fer, i la Inmaculada Pinar, vicepresidenta de l’Associació, n’és molt conscient i vol que la societat també en sigui: “Hi ha una qüestió que a nosaltres sempre ens ha preocupat molt i que és l’estigma que rodeja una persona amb problemes de salut mental. Són problemes profundament humans i, en canvi, sembla que ningú no vulgui veure’ls. La veritat és que em sap molt greu dir que encara avui dia ens trobem amb molts prejudicis, ja no solament entre els veïns d’un barri on vulguem obrir un centre de rehabilitació, sinó també en els mitjans de comunicació, que no acaben de fer un tractament de la notícia prou acurat. Encara es dóna a entendre massa sovint que els malalts mentals són periollosos i això no és cert.”
Hi ha conceptes, doncs, que la societat del segle xxi no té prou assumits: “Quan fem prospecció d’empreses per trobar oportunitats de contractació per a aquestes persones, encara ens trobem respostes d’empresaris que donen per suposat que no poden tenir vida laboral. No es tracta que les empreses facin obres de caritat amb aquestes persones ni que deixin de banda els seus criteris empresarials de producció i rendibilitat, es tracta que donin oportunitats a persones que estan preparades per treballar i que l’estigma i els perjudicis que suposa el fet de patir una malaltia mental no passin per sobre de les seves capacitats i anul·lin els seus recursos. Nosaltres ajudem a buscar feina aquestes persones i hem vist més d’un cas de gent que ha passat totes les entrevistes i proves que els han fet fins que han confessat que patien algun tipus de trastorn; aleshores els treuen directament de la llista. Mentre que la mateixa persona en una altra ocasió eludeix la seva malaltia i aleshores és escollit.”
I segurament tots aquests rebuigs i aquesta por no és perquè els empresaris o els veïns d’un barri siguin pitjor persona que uns altres, sinó perquè desconeixen el que han de fer davant de gent que té comportaments que els semblen una mica estranys i que són el resultat d’una malaltia: “Massa sovint se’ns ha dit que la malaltia mental no hauria de formar part del col·lectiu i hauria d’estar lluny; encara tots recordem aquells centres psiquiàtrics lluny de tothom i de tot arreu. Potser tot això fa que aquesta comunitat perdi recursos per fer front a un problema d’aquestes característiques. De tota manera, sí que és veritat que ja hem fet un gran pas endavant.”
L’Associació Joia està formada per professionals de la psicologia, a més d’educadors i treballadors socials: “La nostra és una associació de professionals i tenim els serveis concertats o subvencionats per diverses administracions; per tant, tots són d’utilització pública, que és un dels objectius amb què vam néixer l’any 1983.”
En els darrers vint anys l’associació ha endegat diversos serveis. “En concert amb el Departament de Sanitat es van crear dos serveis de rehabilitació per a persones dels districtes de Sant Martí i de Sants-Montjuïc, i un altre destinat a la rehabilitacio laboral per a Barcelona ciutat; el Departament de Treball dóna suport a la realització de cursos de formació ocupacional i al Servei Itinere d’acompanyament a la inserció en el mercat ordinari, i amb la Conselleria de Benestar i Família també s’està treballant en diversos projectes: un centre especial de treball que funciona des de fa deu anys i que es dedica a la impremta, un club social que funciona en col·laboració amb l’Associació de Malalts Mentals de Catalunya i l’any 2003 s’han posat els fonaments d’una prova pilot que treballa en la formació prelaboral de les persones amb diversos tipus de trastorns.”
I la darrera novetat de l’any 2003 ha estat també un programa d’inserció laboral al barri de la Mina, un lloc amb un context força diferent del dels altres centres. A banda d’això, també ha començat a funcionar un programa de ràdio, fet per persones amb problemes de salut mental. “Aquest és un projecte que va néixer a Buenos Aires fa dotze anys i que allà està integrat dins d’un hospital psiquiàtric. Nosaltres hem traslladat la proposta a Barcelona i en un context de gent que no està interna. És una experiència que ens està permetent tractar aquest tema de l’estigma que tant ens preocupa i que està donant bons resultats.”
En aquests moments l’Associació s’està plantejant la possibilitat de convertir-se en fundació i està incorporant també persones voluntàries en els càrrecs directius. Junt amb això, s’han aconseguit també les certificacions de qualitat en els serveis d’inserció laboral, cosa de la qual tots els membres de l’Associació estan molt orgullosos.
Com a servei sanitari que són, els centres de rehabilitació psicosocial de l’Associació Joia dóna altes als pacients que creu que estan recuperats. O, millor, com explica Enric Arqués, es busca la recuperació més que la curació en si: “Nosaltres entenem que una persona està recuperada quan té una qualitat de vida, quan té un projecte de vida, una vida prou satisfactòria i a nosaltres ja ens necessita molt poc. No es tracta que una persona, per exemple, ja no pateixi al·lucinacions però no sigui ningú, no pugui treballar, no pugui fer-se càrrec de la família ni pugui sortir a comprar el pa. Per a nosaltres, l’important és que sigui capaç d’exercir alguns rols que no podia exercir quan va entrar al nostre centre.”
L’Associació Joia ha hagut de fer aquest canvi d’enfocament i no dedicar-se només als símptomes, sinó a tot el que envolta la malaltia mental: “Si no fos per la persona, per l’entorn, per la realitat social, estaríem rehabilitant l’impossible.”
