Text del 2002
El poble català ha demostrat un massiu suport a la creació de seleccions esportives catalanes i les tindrà en un termini molt breu.
Catalunya ha demostrat des de sempre la seva passió per l’esport. Té una llarga tradició i ha estat pionera en moltes disciplines esportives a l’Estat espanyol, així com en la creació de clubs, entitats i associacions. L’esperit olímpic ha nascut a Catalunya, i també algunes seleccions catalanes. L’any 1910, la selecció catalana de futbol competia amb altres equips estrangers. No en va, la demanda històrica del poble català de tenir representació esportiva pròpia exigia trobar respostes legals que justifiquessin la possibilitat de crear-la. La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha fet realitat el primer pas per assolir que els esportistes catalans puguin jugar competicions nacionals i internacionals com a selecció catalana i amb la samarreta que identifiqui la nació. Jaume Llauradó és el president d’aquesta Plataforma. Es manifesta plenament convençut de la necessitat de tenir seleccions nacionals catalanes: “La creació de la Plataforma era una obligació, un deure de la societat catalana per intentar lluitar pel reconeixement d’un dret històric del nostre país –el de tenir les seves pròpies seleccions esportives competint de manera oficial. Des del primer moment es tenia la seguretat que el propòsit s’aconseguiria; històricament, la tradició de Catalunya en aquest camp arrenca de ben lluny; sentimentalment, la majoria del poble català ha expressat el seu desig de tenir seleccions pròpies, i jurídicament, els estatuts de gran part de les federacions internacionals deixen oberta la possibilitat d’acceptar en el seu si nacionalitats sense estat.”
La història de la Plataforma comença el 9 de novembre de 1996 en una reunió d’entitats esportives, culturals i polítiques a l’Ateneu Barcelonès. “A partir d’aquest moment es va començar a treballar per donar forma a una entitat que defensés el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. Un dels primers passos que vam dur a terme va ser encarregar un informe al prestigiós advocat belga Jean-Louis Dupont (famós pel cas Bossman), les conclusions del qual van confirmar la viabilitat de la campanya que preteníem endegar. També es van examinar els reglaments de diverses federacions internacionals, dels quals es desprèn que les competicions internacionals es disputen entre els ‘membres’ d’aquestes federacions. La qüestió era saber si una federació catalana podia esdevenir ‘membre’ de federacions internacionals, i la conclusió és que aquestes han donat prova en l’aplicació del seu reglament que un país com Catalunya tindria possibilitats que les seves federacions regionals hi fossin admeses com a membres de ple dret.”
Des del Consejo Superior de Deportes s’ha reiterat diverses vegades la negativa que Catalunya o Euskadi puguin competir a l’estranger com a selecció pròpia. “De totes maneres, el govern català va donar forma a una llei aprovada l’any 1999 que feia un reconeixement implícit al COC (Comitè Olímpic Català), i va fomentar i promocionar l’activitat tant nacional com internacional de les seleccions esportives catalanes.”
El desembre de 1998 s’endegava una campanya de recollida de signatures de suport a les seleccions catalanes per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya. Paral·lelament, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes es fundava de forma oficial. “Aquesta iniciativa va comportar que hi hagués una difusió mediàtica molt important. La campanya pretenia aconseguir almenys 65.000 signatures en tres mesos que es recollirien per tots els pobles de Catalunya. També la xarxa de fedataris i col·laboradors de la Plataforma anava creixent i acollint gent de tot Catalunya. L’any 1999 el vam començar superant les 65.000 signatures. El dia 9 d’abril de 1999 el recordem de forma molt especial perquè es va fer el primer gran lliurament de signatures al Parlament de Catalunya: 258.027. El poble català havia demostrat un massiu suport a la creació de seleccions pròpies i les tindrà en un termini molt breu. Al final es van acabar recollint 520.000 signatures a favor. Vam engrescar la societat civil, amb la col·laboració majoritària de les institucions polítiques (les quatre diputacions, 36 dels 41 consells comarcals i 700 ajuntaments), el suport dels esportistes d’elit del país, l’adhesió de nombrosos clubs i entitats esportives catalanes, el compromís de la intel·lectualitat catalana…” La Plataforma abraça actualment nombroses entitats esportives, culturals, cíviques i polítiques del país.
La campanya ha tingut un caràcter reivindicatiu però sempre ha estat envoltat d’un marcat to festiu. “El 22 de desembre de 1998, el públic va acudir en massa a l’Estadi Olímpic de Montjuïc per veure el partit amistós entre la selecció catalana i la de Nigèria amb victòria final catalana per 5 a 0.”
La Plataforma ha dut a terme una tasca laboriosa i complexa que l’ha portat a donar a conèixer els seus plantejaments a la societat catalana i espanyola i a despertar l’interès per aquesta demanda a través de moltes activitats desenvolupades arreu del territori català: “Hem organitzat xerrades, conferències, presentacions de la Plataforma, col·loquis, rodes de premsa…, i tot plegat ha donat els seus fruits.”
El 28 de juliol de 1999 es va aprovar oficialment la llei de les seleccions. “Amb l’oposició del Partit Popular, la representació internacional i oficial de l’esport català ja estava en marxa. La Plataforma havia aconseguit el seu propòsit. La part legislativa ja ha actuat. Ara toca a les federacions esportives catalanes que amb la llei a la mà demanin l’ingrés a les respectives federacions internacionals per poder competir en competicions oficials.” Tot i així, el 29 de juliol, el govern espanyol va impugnar davant el Tribunal Constitucional la llei catalana i va demanar a les federacions internacionals que no acceptessin Catalunya en els seus organismes.
En aquest sentit, Jaume Llauradó indica que “les federacions han de ser entitats privades. Sols tindran sentit quan puguin decidir del tot el seu funcionament, del principi al final. La impuganació de la llei era un entrebanc esperat que no fa més que esperonar-nos a continuar endavant. La integració i el reconeixement de les federacions esportives catalanes com a membres de ple dret en el si de les federacions internacionals és l’objectiu que hem d’aconseguir a fi que les nostres seleccions nacionals puguin participar en els campionats d’Europa, del món i en els Jocs Olímpics. Hem de continuar conscienciant i mantenint la il·lusió col·lectiva del poble català; hem de treballar en l’àmbit jurídic per defensar el principi constitucional de la llibertat d’associació arreu entre entitats privades, i hem d’acostar-nos a les federacions internacionals fent pedagogia de la nostra realitat esportiva i la nostra personalitat.” La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha contribuït a la lluita per aconseguir el reconeixement de les seleccions esportives, que no és res més que un element d’identificació de la realitat cultural, social i històrica de Catalunya.
