Text del 2003
Els hospitals de fora de l’àrea metropolitana no podem renunciar a participar dels avenços científics i tecnològics.
Mil dos-cents professionals treballen en aquest moment a l’Hospital Doctor Trueta de Girona, i dos-cents cinquanta més en depenen tot i que treballen en un centre d’especialitats al centre de la capital gironina. Parlem, doncs, d’un àmbit de gestió de mil cinc-centes persones i d’un pressupost realment important, la qual cosa converteix l’Hospital Doctor Trueta en l’empresa més gran de Girona. El senyor Jaume Raventós és la persona que, des de fa gairebé un any, està al capdavant d’aquesta entitat que ha de tenir una molt bona gestió empresarial per poder tirar endavant: “Encara hi ha gent que té por de parlar d’un hospital com d’una empresa, però el cert és que els hospitals són centres que generen una activitat econòmica com poques empreses ho fan. A part dels treballadors i del pressupost que tenim, cal també tenir en compte que donem feina a una gran quantitat de proveïdors i tot això genera una riquesa en el territori que ens envolta.”
La formació de Jaume Raventós com a farmacèutic l’ajuda a entendre el món mèdic, però el fet que fes una especialització en gestió hospitalària i després un MBA en una escola de negocis de Barcelona el va convertir en òptim per portar un centre d’aquestes característiques: “Vaig passar del món del laboratori clínic al món del número a l’Hospital de Granollers, i després vaig estar vuit anys a la Vall d’Hebron –i aquesta ha estat la meva gran escola– per després estar durant tres anys a l’Hospital de Berga.”
Així, doncs, una experiència ja dilatada que li ha permès fer-se càrrec d’un hospital com el Trueta: “De tota manera, tenint en compte el que esmentàvem abans de la importància de funcionar com una empresa, a mi encara em sorprèn que no formem part de cap dels fòrums empresarials de Girona, i penso que hem de treballar per aconseguir-ho perquè no es pot oblidar el volum que representem.”
Quan un hospital com el que ens ocupa necessita equipament és evident que s’ha de fer un estudi econòmic del que pot representar, i aquesta és la filosofia que ja es comença a entendre a tots els centres de Catalunya: “Tampoc ens podem basar solament, però, en una anàlisi econòmica, també cal tenir en compte el rendiment social que tindrà aquella inversió. És a dir, no només ens hem de guiar pels números, sinó també per les necessitats que poden tenir els pacients.”
I la voluntat de l’Hospital, a més, és apropar-se cada vegada més al nivell d’equipaments que tenen els grans hospitals de Barcelona: “L’alta tecnologia també s’ha d’apropar als usuaris i pensem que si tenim el nombre de pacients per poder rendibilitzar una determinada tecnologia i tenim també els professionals adequats per tirar-la endavant, per què no ho podem fer?”
En aquests moments, entre mil i mil cinc-cents pacients l’any s’han de desplaçar a Barcelona per tenir a l’abast una tecnologia que encara no tenen a Girona: “El pacient de Girona ha de saber que pot ser atès a Girona igual que ho podria ser al Clínic o a Can Ruti, per posar l’exemple de dos centres d’excel·lència cardíaca, que és una de les especialitats que ens manca aquí.”
I aconseguir tot això passa per la col·laboració entre centres: “Potser seria important que el cirurgià de Barcelona pogués venir a Girona a operar i que no fos el pacient que s’hagués de desplaçar. Penso que compartir professionals entre els centres és important, i no solament amb els centres de referència de Barcelona, sinó també amb els hospitals comarcals.”
Un dels temes que preocupen sovint la gent és el de la quantitat de llits de què disposa un hospital i la tendència general és la de reduir-ne el nombre. El perquè d’això ens l’explica el mateix Jaume Raventós: “Jo separaria el llit d’aguts del sociosanitari, perquè el primer té tendència a disminuir i, en canvi, l’altre a augmentar. Arriba un moment que l’hospital deixa de tenir raó per atendre aquella persona, el metge creu que la seva intervenció ha acabat i que ja és moment de passar a un estadi diferent. El problema és que la realitat social ha portat que moltes famílies no es puguin ocupar d’aquell avi o d’aquella persona malalta, i necessitin d’altres centres perquè els continuïn atenent. Jo, com a gerent d’un hospital, haig de dir que la planificació per als propers anys anirà lligada a una reducció de llits d’aguts, perquè la tecnologia i les capacitats dels professionals han millorat molt i caldran menys dies per als processos d’aguts. Ara bé, és evident que s’hauran de trobar solucions per al camp sociosanitari.”
El que es preveu, d’altra banda, és que tots els hospitals tindran un conjunt de llits preparats per ser utilitzats només en casos puntuals d’urgències. L’equip de direcció de l’Hospital Doctor Trueta ha fet un gran esforç per portar a terme una planificació del centre a deu anys vista: “És complicat, però creiem que s’havia de fer per marcar les grans línies que ha de seguir el nostre hospital en un futur immediat. Això significa que any rere any haurem de marcar-nos petits objectius sabent que la foto final la tenim clara. Crec que hem estat molt ambiciosos, però ho havíem de ser.”
Una de les línies en què ja s’ha començat a treballar, per exemple, és la col·laboració amb la universitat: “Tenim el handicap del fet que no hi hagi facultat de medicina a Girona, però no volem que això sigui un fre a la investigació, a la recerca en medicina, i per això hem buscat àrees de col·laboració amb d’altres especialitats de la universitat, com són la biologia, la nutrició o la informàtica, per exemple.”
D’aquesta manera s’ha aconseguit que el Doctor Trueta sigui un dels primers hospitals de Catalunya en recerca. Dins d’aquestes línies generals de futur, també s’ha tingut en compte el desenvolupament informàtic del centre: “Els professionals més grans del centre han fet un esforç realment important per treballar amb eines informàtiques. En pròtesis de genoll, per exemple, tenim un sistema de navegació que ens ajuda a col·locar la pròtesi amb molta més precisió i en millors condicions. Però en la qüestió informàtica penso que encara hi ha molt a fer, no solament al nostre hospital sinó a tot Catalunya en general.”
La informàtica és la tercera gran revolució i els professionals sanitaris no en poden quedar al marge: “Hi ha una recomanació de la CEE que deia que a finals de l’any 2003 qualsevol ciutadà europeu havia de poder anar amb la seva targeta sanitària a qualsevol centre de la Comunitat i ser atès perfectament perquè tindrien tota la informació referent al seu cas. Malauradament, encara som lluny d’això.”
Jaume Raventós creu que l’Hospital té molt de futur i que està preparat per encarar tots els canvis que puguin venir, sobretot pel gran capital humà de què disposa: “Tenim gent amb moltes ganes de fer, i això constitueix una gran pedrera on els joves poden agafar experiència per després destacar en un gran hospital de referència. Penso que és bo que creem escola i el cert és que ho estem fent.”
