Text del 2002
Tal com expliquen Jesús Espejo i José Vargas, representants de l’Associació de Veïns de Camp Clar, aquest barri s’ubica a l’Est de Tarragona, “molt a prop del centre de la ciutat. Va ser dissenyat seguint un model urbanístic que integrava totes les infraestructures i comoditats per tal de crear una zona residencial moderna i confortable: grans avingudes, edificacions exteriors, zones verdes i jardins públics, parcs infantils, espais d’aparcament gratuït i àrees per localitzar-hi els serveis sociosanitaris: dues escoles bressol, dos col·legis d’educació primària i un institut de formació secundària obligatòria i postobligatòria de reconegut prestigi.”
Aquest espai arquitectònic idíl·lic fou projectat “a principi de la dècada de 1980, com un dels barris de l’eixample tarragoní, atès que el casc pròpiament urbà d’aquesta localitat és més aviat petit.”
Inicialment va ser ideat per acollir bàsicament els habitatges de treballadors, molts de la branca petroquímica, arrelats a Tarragona i que podien accedir en condicions més avantatjoses a un apartament en aquest barri que no pas en altres indrets més cèntrics. “D’altra banda, a més a més, aquests pisos disposaven de tantes o més comoditats que els apartaments d’altres àrees” –una superfície de 80 a 90 metres quadrats, completament exteriors, assolellats, amb uns bons serveis i equipaments al costat dels blocs de cases, etc.
Aquests factors van fer que àmplies bosses de població decidissin assentar-s’hi: “Ara hi tenen el seu domicili unes 8.000 persones.”
A pesar de l’èxit de la iniciativa, no tot van ser flors i violes, ja que una part d’aquests terrenys era de titularitat oficial –gestionada aleshores des de l’Administració Central de l’Estat– i va ser destinada a la construcció d’habitatges socials. Malauradament, però, s’hi van produir tota una sèrie d’irregularitats econòmiques i administratives que van provocar que molts pisos construïts no fossin adjudicats i, per tant, quedessin buits. Aquesta manca d’adjudicatari va ser el desencadenant que fossin ocupats il·legalment per persones diverses. El traspàs de competències en matèria d’afers socials i d’habitatge va significar que la Generalitat es fes càrrec a través de l’entitat ADIGSA de l’edificiació, gestió i concessió d’aquests blocs d’ús social en règim de lloguer, molt avantatjós per als segments socials menys afavorits. Aquest fet ha comportat “la progressiva regularització de la situació jurídica d’aquests pisos.”
L’Associació de Veïns de Camp Clar ha estat especialment interessada i involucrada en aquesta problemàtica, ja que “la convivència amb determinades persones conflictives originava l’existència de dos barris: una zona tranquil·la habitada per 8.000 persones i una altra de molt problemàtica situada al costat mateix de la primera i ocupada per un col·lectiu força reduït, el qual, però, es caracteritzava per les problemàtiques socials i de violència que provocava a la resta de veïns. Aquest desequilibri va propiciar que ens decidíssim a treballar intensament en dues direccions. La primera ha estat aconseguir que el Departament de Benestar Social, a través d’ADIGSA, sempre concedeixi tots els pisos construïts d’una fase i que els lliuri simultàniament. La segona és la selecció curosa dels seus futurs llogaters, en el sentit que no siguin violents ni socialment problemàtics i que es garanteixi la seva capacitat de pagar la quota de lloguer. Únicament així es pot aconseguir reduir els problemes de delinqüència –petits robatoris amb violència, atracaments, etc. i la manca d’expectatives per a les noves generacions de la zona.”
La cura i la labor preventiva i educativa duta a terme a la zona residencial amb els grups de joves amb més risc de caure en la marginació i en la delinqüència no és pas nova i va ser engegada durant els primers anys de vida d’aquesta urbanització. El millor exemple i exponent n’és “el Casal d’Amics, gestionat per la Parròquia i que ha desenvolupat una labor excel·lent en el suport i la recuperació –tant escolar, mitjançant classes de reforç per als alumnes que ho necessitaven, com social, a través de nombroses activitats lúdiques– dels joves que, per la seva procedència social, problemàtica familiar, ètnica, etc., tenien més possibilitats d’encetar una carrera delictiva. Molt sovint, el treball del Casal és desconegut pel gran públic perquè es tracta d’una institució impulsada i administrada des del sector privat. Tanmateix, la seva col·laboració ha estat fonamental per construir un Camp Clar harmònic i integrador, en el qual actualment la marginació només es produeix en reductes molt concrets i constitueix un fenomen que es reduirà considerablement en els propers anys.”
A part de la reivindicació i defensa general dels drets dels seus veïns i conciutadans, l’entitat també treballa en l’organització i gestió de determinats serveis i esdeveniments socials, com ara la cavalcada de reis i altres activitats lúdiques: “L’Associació només lluita per aconseguir els serveis i les infraestructures indispensables per al benestar del veïnat. Per exemple, des del nostre punt de vista, és un dret irrenunciable que les nostres voreres i el nostre enllumenat estiguin en condicions. També ho és que disposem dels serveis sociosanitaris adequats, que el servei de transport públic funcioni amb la freqüència i franja horària convenient i que les nostres persones grans siguin ateses en les millors condicions possibles.”
En aquest sentit, un dels majors reptes és “aconseguir un millor funcionament del Casal de Gent Gran i de Joves –fins al moment, les seves activitats s’han desenvolupat en petites instal·lacions cedides per ADIGSA, la qual cosa limita el nombre i tipus d’activitats– i una comunicació més fluïda i eficaç amb el nucli urbà mitjançant la potenciació del transport públic.”
Una altre somni que desitgen fer realitat és “implicar les generacions més joves en les reivindicacions de l’Associació perquè aparentment sembla que el jovent se senti més atret per causes més idealistes.” El cert, però, és que aquesta lluita immediata és imprescindible per millorar la vida dels ciutadans.
Per aconseguir els seus objectius compten amb el suport de totes les administracions –Ajuntament, Generalitat de Catalunya, Delegació del Govern Central, etc.–, que sempre han respost als seus suggeriments i expectatives.
