Text del 2002
És bonic anar despullat de coses per la vida; anant lleuger d’equipatge, de segur que es va més tranquil
.
L’esperit de la Fundació Promoció i Desenvolupament Proide és “crear un món més solidari i comprensiu, en el qual no s’hagués d’establir la dicotomia entre els rics i els pobres, el sud i el nord, sinó que es pogués concebre la Terra com un espai on tothom té cabuda. Si aprenguéssim del silenci d’aquells que no parlen, però que estan dient, possiblement les coses anirien d’una altra manera quant a la justícia, a la distribució de la riquesa i al nivell cultural del poble. Aspirem que els drets humans siguin més que un document i esdevinguin la realitat de tots els individus. Treballem des d’aquesta utopia per tal de poder-la fer realitat algun dia, tot i saber que no ho podem abastar tot i que no podem assolir aquest ingent objectiu tots sols. Per això hem de col·laborar a construir un món més just des de la nostra petitesa, utilitzant, no obstant això, totes les nostres forces.”
L’esperit que impregna la Fundació parteix de la concepció que “per aconseguir qualsevol objectiu cal haver-se’l proposat abans i haver-lo desitjat amb tot el cor. Ens hem de moure i treballar des dels nostres somnis que es van materialitzant mitjançant projectes que s’apropen i responen a aquest desideràtum.” Aquestes iniciatives sempre es relacionen amb l’àmbit educatiu, ja que “l’educació és l’eina perquè els pobles menys afavorits puguin millorar la seva situació i es puguin desenvolupar segons els seus costums i les seves creences.” Aquesta filosofia és la de la congregació que va impulsar i aixopluga les activitats d’aquesta organització: “La fundació és una entitat summament jove que va constituir-se l’any 2000 i que prové d’una associació anterior. El canvi d’estatut jurídic no ha comportat canvis en l’organització ni en el funcionament de les tasques que duu a terme, però ens ha permès més transparència a tots nivells. Al mateix temps, un dels arguments que va tenir més pes perquè Proide es reconvertís en fundació va ser el fet de dotar-se d’un instrument que assegurés les finalitats de l’Associació al llarg del temps.” Deixant de banda els components econòmics, els ciutadans consideren les fundacions com a entitats amb una vida més llarga, amb una tasca més definida i, al mateix temps i fonamentalment, donen importància al fet que hagin d’afrontar les càrregues jurídiques: “Hi ha més professionalitat a l’hora de fer qualsevol tasca relacionada amb la fundació perquè les càrregues i conseqüències de cadascuna de les accions que s’emprenen són també més importants i rígides.”
Per altra banda, el projecte compta amb l’estreta implicació d’un grup de voluntaris que vetllen perquè es materialitzi: “Col·laboren amb nosaltres al voltant de 90 persones, donant-nos el seu temps i les seves idees per millorar i crear nous projectes en els llocs del món en què pensem que són més escaients i necessaris.”
En aquests moments la fundació disposa de cinc delegacions en terres catalanes: “Lleida, Girona, Tarragona, Santpedor al Bages, i Cambrils al Baix Camp. A més, la nostra fundació s’integra en una federació formada per entitats amb les mateixes finalitats i esperit. Es tracta de Proega al País Basc, Proideba a les illes Balears, l’associació Proyde, que opera dins de l’àmbit castellà de diverses comunitats autònomes i Edificando, que treballa en l’àrea de la comunitat de Madrid.” Pel que fa a les delegacions catalanes: “Es duen a terme reunions mensuals a cadascuna de les delegacions per analitzar i comentar l’evolució de la fundació a la comarca, i la direcció que s’ha de seguir a curt termini per continuar amb les tasques iniciades.”
La gestió de l’entitat es divideix en un conjunt d’àrees de treball que són les següents: “L’àrea de les delegacions s’encarrega de la gestió i supervisió dels projectes de les diferents delegacions catalanes. L’àrea de gestió és fa càrrec de totes les qüestions administratives i de les relacionades amb els nostres col·laboradors i socis, les relacions externes i les que s’estableixen amb els mitjans de comunicació. L’àrea d’educació engloba el centre de recursos, els mitjans de suport pedagògic, les exposicions i la campanya anual de sensibilització que engeguem des de Proide. Aquest departament és la joia de la Fundació perquè és el que gestiona els projectes educatius que realitzem a diversos indrets de tot el món. Una institució com la nostra, tan íntimament lligada a La Salle, havia de tenir necessàriament com a objectiu l’àmbit educatiu. Més enllà de la promoció de campanyes de sensibilització entre els alumnes dels diversos centres escolars, aquesta secció proveeix els professors de les eines necessàries per exemplificar determinades problemàtiques socials.” I està estretament lligada amb l’àrea de projectes, que és la secció que materialitza les intencions i l’ideari que es propugna des de la secció educativa. La seva tasca d’actuació és molt diversa: “Posem en marxa iniciatives de construcció i arranjament de centres educatius, formació del professorat i de sectors minusvalorats socialment com les dones o els camperols, i el foment de l’educació entre les generacions més joves, sempre partint de la base que l’educació és el motor de desenvolupament dels pobles. El fundador de la Congregació de La Salle desitjava que l’educació estigués a l’abast de tothom perquè des de la seva concepció ‘quan un és capaç de llegir i escriure, és capaç de tot’. Aquesta citació de Joan B. de La Salle fa referència al fet que quan una persona té els instruments necessaris per obrir-se al món del coneixement i del creixement pot assolir qualsevol fita que es proposi.” Com a botó de mostra, podem assenyalar que aquesta tasca humanitària centrada des del vessant educatiu es va concretar durant l’any 2000 en diversos projectes, com ara un de reciclatge de professors a Costa d’Ivori; tres projectes a Guatemala: un de suport a les persones afectades per l’huracà Mitch, que ha pogut beneficiar a mil famílies maies, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i de l’Associació Solidària Barcelonesa; un altre de promoció de l’educació i del desenvolupament a les comunitats de retornats guatemalencs d’Ixcán, que intenta aportar un model educatiu per a tots aquells que estan tornant a les seves llars després d’un període de conflicte bèllic a les seves terres. Aquest projecte també ha rebut una ajuda de l’Administració, en aquest cas de l’Ajuntament de Tarragona. Un tercer projecte a Centroamèrica ha estat la cooperació pel sosteniment de l’Instituto Básico Maya Guillermo Woods, també a Ixcán. Aquesta institució educativa fomenta un model adaptat a les necessitats i a la identitat de la població autòctona i és l’únic que s’encarrega de donar resposta a les mancances d’ensenyament de les poblacions maies de l’àrea. També a Togo es van realitzar diversos projectes amb el suport de la Generalitat de Catalunya, com, per exemple, la compra de material escolar per a 50 escoles rurals, la formació agrícola de joves camperols a Togovile, el suport a la millora de l’escolarització de 12 comunitats del nord i la concessió de beques per als alumnes de secundària. Aquesta peculiar iniciativa també es desenvolupa a Madagascar: “No hem de confondre les beques d’estudis amb els apadrinaments. Es tracta d’aportar els mitjans econòmics necessaris per cobrir les despeses dels estudis al llarg d’un curs, a banda de garantir una manutenció que permeti que el noi o noia disposi d’una alimentació adequada. Els recursos sempre són gestionats pel centre educatiu, de manera que s’eviten possibles utilitzacions paral·leles d’aquests diners i els fons es destinen exclusivament a millorar la formació de l’estudiant. D’aquesta forma, les famílies queden excloses d’aquest procés, i ens centrem a millorar la formació de les generacions futures. A més, també evitem l’agraïment de les famílies, que no és pas el nostre objectiu.” L’àrea de projectes també s’encarrega de gestionar un tipus molt especial de programes de cooperació: “Cada estiu s’efectuen projectes específics que tenen una durada mitjana d’un mes. Per dur-los a terme comptem amb la col·laboració desinteressada de joves catalans.” En aquest sentit s’ha de destacar que “un sector de la població és prou solidari, especialment la jo-ventut, segurament perquè ha tingut l’oportunitat de viatjar i ha rebut una formació més àmplia. Això els permet veure que hi ha quelcom més enllà dels plantejaments convencionals de vida i del seu benestar personal.” Aquestes estades tenen un elevat valor formatiu i educatiu: “Els sensibilitza i els fa descobrir que hi ha unes altres realitats menys afavorides, i cada cop més properes. Les nostres ciutats s’estan omplint d’immigrants magribins, sud-americans, etc. que vénen a les nostres terres a la recerca d’una millor qualitat de vida. No podem oblidar que nosaltres formen part d’un 25% del món, el privilegiat, mentre que la resta, el 75%, a penes aconsegueix subsistir. Mitjançant la seva goteta de col·laboració es pot arribar finalment a omplir la pica.”
Molts dels joves, quan tornen, tenen la sensació d’haver viscut “processos incomplets. Durant aquests contactes els neixen les primeres arrels i es qüestionen què faran després d’aquesta primera experiència. Al mateix temps aquestes estades també serveixen per impulsar-los cap a un període de cooperació més gran, o frenar-los.” És aquí on intervé l’àrea de voluntariat i de formació que s’encarrega de la selecció dels voluntaris d’estiu, de llarga durada i de la coordinació de l’actuació desinteressada de totes aquelles persones que ajuden que Proide sigui una realitat cada dia. Paral·lelament, també coordinen els cursos orientats a tots aquells que senten inquietuds cap al món de la cooperació internacional: “L’entusiasme i la il·lusió de les persones que han viscut anteriorment aquesta experiència és la millor fórmula per engrescar els aspirants. Se’ls ha de transmetre les mancances que hi ha en aquests països, però també que s’adonin de la joiosa realitat que representa descobrir que es pot viure i ser feliç sense tots els elements accessoris que aquí ens envolten. En definitiva, es tracta que s’adonin que és bonic anar despullat de coses per la vida, perquè anant lleuger d’equipatge, de segur que es va més tranquil.” Després, l’impacte serà inevitable perquè un cop a la zona de cooperació és impossible defugir la realitat, que pot arribar a convertir-se en asfixiant per a l’aspirant: “És evident que hi ha moments difícils perquè són projectes enmig de la selva sense aigua ni llum. A sobre, moltes comunitats han patit guerres i, al drama social, s’hi suma el drama personal de cadascun dels habitants amb què es tracta. Això fa que hi hagi moments de desànim en què el cooperant sent que es troba en un pou sense fons, però sempre s’ha de pensar que més tard o més d’hora es recolliran els fruits de les llavors que s’han plantat.” Per preparar els voluntaris i el públic en general la fundació disposa “d’una escola de formació, reconeguda per l’INCAVOL, que ofereix cursos que van des del d’Introducció al Voluntariat a un Curs de Cooperació Internacional.” És evident que aquests cursos “poden ajudar a preparar l’estada i a disminuir la impressió de contemplar determinades realitats tan allunyades de les nostres, però l’impacte és inevitable perquè el panorama que es troba el cooperant sempre està per damunt dels avisos i les paraules.”
La tasca d’aquesta Fundació representa un esforç per canviar l’actual rumb de la globalització: “Si parlem de globalització des de la perspectiva del mercat, de la producció i de l’economia, també haurem de deixar clar que podem globalitzar els valors i tot el que s’en desprèn. I en el moment en què puguem mundialitzar els valors i l’educació, els altres elements s’harmonitzaran, de forma que els valors humans, i religiosos pels creients, hauran amarat la humanitat i haurem aconseguit desenvolupar un sentit col·lectiu harmoniós. Serà aleshores quan realment hàgim aconseguit un món totalment globalitzat, on la fraternitat entre els pobles sigui un fet i l’amor esdevingui un bàlsam i una medecina que permeti que les persones ens relacionem i ens tractem com allò que som, éssers humans.” Perquè no podem oblidar que tots som iguals per naturalesa, en aptituds i actituds i només canvien les realitats, no pas les potències. Per arribar a aquesta bella meta, és obligatori aplicar l’eslògan “pensa globalment i actua localment.” I no oblidar “que tots estem vivint aquest procés i patint-ne les repercussions.” En el cas de Proide, però, compten amb l’exemple del fundador de la Congregació de La Salle en tot moment: “Crec que ha d’estar content de les fites aconseguides fins ara i que ha de mirar el projecte amb tendresa i esperança, perquè tots plegats hi estem posant moltes ganes i estem obtenint resultats prou satisfactoris.”
