Texto del 2002
El nostre lema es pot sintetitzar en tres paraules: la ciència, l’ètica i l’estètica
.
Fundació Pere i Robert Vergés i Fundació Escoles Garbí representen una concepció del món de la pedagogia a Catalunya que té les seves arrels a la segona dècada del segle XX. Dues persones són claus per entendre aquest projecte pedagògic que es materialitza en dues escoles, l’Escola Garbí d’Esplugues de Llobregat i la Institució Pere Vergés de Badalona: Pere Vergés, l’ideòleg i creador del projecte i el seu fill, Robert Vergés, qui el va fer realitat i l’ha fet créixer.
Olga Serra Ferrer, presidenta de la Fundació Escoles Garbí, és bibliotecària, antiga alumna i mare d’alumnes de l’Escola Garbí. Joan Mas Brillas, president de la Fundació Pere i Robert Vergés, és advocat i empresari, i a l’igual com l’Olga Serra és antic alumne i pare d’alumnes de Garbí.
Pere Vergés és un dels representants de la primavera pedagògica de Catalunya. L’any 1922 el regidor de cultura i ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Ainaud, nomenava Pere Vergés director de l’Escola del Mar de Barcelona. “Acabava de finalitzar els estudis de magisteri i rebia un encàrrec de gran responsabilitat. Aquesta escola formava part d’un projecte escolar que va traçar l’Ajuntament de Barcelona que no hem d’oblidar mai i que es va dur a terme en dos períodes diferents, 1920-23 i 1930-32, època marcada pel moviment noucentista. El pla pretenia solucionar la situació deplorable dels edificis de les escoles estatals. Es van començar a construir edificis escolars nous com el de l’Escola del Mar. Però aquesta va significar quelcom més dins d’aquest projecte: es va concebre pensant en la població infantil amb malalties pulmonars. L’Escola es va construir a La Barceloneta on els nois i noies poguessin estar immersos en l’entorn generós del mar. S’hi admetia els alumnes prioritzant si tenien alguna malaltia pulmonar. Els alumnes, a més d’estar sans culturalment i intel·lectualment, havien d’estar sans físicament. L’Ajuntament va preveure que aquests nois i noies esmorzessin, dinessin i berenessin al centre educatiu.”
El pla de Pere Vergés va anar encara més enllà, estava construint l’Escola l’ideal de la Catalunya noucentista, corrent pel qual es trobava molt influenciat. “Aquest gran mestre va idear uns recursos pedagògics singulars i diferents dels de la resta d’escoles donant molta importància al menjador que va convertir en el centre de tot el funcionament de l’escola. L’hora de l’àpat era vital: es reunia tota la comunitat escolar i es parlava de les coses que els afectaven. Al mateix temps, va muntar un entramat molt complex de participació dels alumnes en la vida escolar, molt innovador en aquella època, i encara avui molt necessari. Cada escolar havia d’assumir una responsabilitat en funció de les seves possibilitats. Va idear un sistema de funcionament democràtic que va denominar Vida Social, on els alumnes participaven en el govern de l’escola de forma real. Responsabilitat enllaçava amb llibertat i saber manar també implicava saber obeir. Cada actuació individual repercutia en el grup i en aquest sentit l’equip era fonamental. Ensenyava a viure i conviure en una societat democràtica, culta i refinada en les seves formes.” L’any 1938 l’Escola del Mar va ser bombardejada i es va traslladar a una altra zona de la ciutat. Pere Vergés continuà treballant per al món que l’apassionava, el de l’educació, fins la seva jubilació el 1966. L’Escola del Mar va aconseguir un reconeixement més enllà de les fronteres catalanes, en definitiva, un model pedagògic que no ha perdut actualitat i que avui es transmet des de les escoles de la Fundació.
I és que aquest projecte va més enllà de ser un projecte pedagògic. “La seva Escola l’hem d’entendre dins d’un projecte cultural més vast: és un projecte de societat, un projecte de país emmarcat dins del context noucentista. De fet, l’Escola del Mar era una ciutat. Quan Pere Vergés va morir, el seu fill, Robert Vergés, va ser conscient que el projecte depassava les parets de l’escola i fou aleshores quan creà la Fundació Pere Vergés amb l’objectiu de donar amplitud i conservar el patrimoni cultural del seu pare i fer que anés més enllà de les persones concretes a partir de constituir un equip i un plantejament pedagògic escrit. Abans, però, ja s’havia endegat el projecte de crear unes escoles en el marc de la iniciativa privada: el 1965 va inaugurar-se l’Escola Garbí, obra dels arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay, concebuda pensant en la pedagogia que s’hi duria a terme. El 1968 s’inaugurà la Institució Pere Vergés en una masia noble noucentista que es va adaptar a les necessitats de l’escola i dotada de 22.000m2 de jardí.” La Fundació Escoles Garbí gestiona aquests dos centres educatius. S’hi acullen alumnes des dels 3 fins als 18 anys i en total arriben fins a 1.600 alumnes i 150 mestres i llicenciats.
Per entendre el funcionament d’aquestes escoles és absolutament recomanable visitar les instal·lacions i, els pares interessats a portar els fills a qualsevol dels dos centres, entendran la pedagogia de Vergés. “Expliquen una anècdota de Pere Vergés: una vegada un grup de pedagogs va anar a visitar l’escola i li van preguntar pel seu mètode i per què funcionava tan bé. Els va respondre que això no els ho podia explicar, que la resposta la trobarien visitant l’escola, veient com funcionava. Quan rebem una visita, un cos de protocol d’alumnes passegen el visitant per l’escola i li expliquen tot allò que vulgui saber.” I tota aquesta estructura gràcies a la presència d’un equip de mestres que vigilen que el centre funcioni segons les línies determinades. “Pere Vergés desitjava que les nostres Escoles no fossin unes organitzacions uniformes i burocratitzades. La pluralitat d’opcions dins d’un ordre democràtic, contribueix a l’enriquiment d’una societat lliure, on els nuclis educatius singulars i diferenciats contribueixin al prestigi pedagògic de Catalunya. Les escoles miren avui el futur amb optimisme. Des de l’amor al nostre país, la nostra llengua, cultura, tradicions i història, volem formar ciutadans i ciutadanes responsables, solidaris, amb capacitat de liderar i confiança en les pròpies capacitats personals. Aprofitant les portes que ens obren les noves tecnologies aspirem que els alumnes siguin capaços de fer-se sentir en un món cada cop més interdependent, donant importància cabdal als idiomes, en especial a l’anglès i al castellà. Més de 5.000 antics alumnes des de diferents llocs de responsabilitat en el món de la cultura, les arts, la política, la universitat, la literatura, l’economia, l’empresa i molts d’altres camps, donen testimoni dels ideals de les nostres escoles.”
L’objectiu de les fundacions és donar forma a un determinat tipus de ciutadà i, per això, “hem de posar èmfasi en el nostre fet diferencial, en els tres eixos fonamentals: la ciència, l’ètica i l’estètica. Tres qüestions bàsiques per aconseguir el nostre ideal educatiu.”
