Sr. Eduard Vallory i Subirà
Sr. Eduard Vallory i Subirà
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. EDUARD VALLORY I SUBIRÀ

FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESCOLTISME LAIC JOSEP CAROL

Text del 2002

La Fundació Catalana de l’Es­­­­coltisme Laic “Josep Ca­rol” va néixer mitjan els anys no­ranta, de la mà de l’asso­ci­ació Escoltes Cata­lans, la bran­ca laica del mo­viment es­colta a Catalunya. L’escol­tis­me “és un movi­ment edu­­catiu en el temps lliure que té com a objectiu trans­for­mar la societat mit­jançant l’e­ducació integral d’infants i adolescents, com a ciu­ta­dans cons­cients, res­pon­sa­­bles, compromesos i crí­tics, des del respecte a les per­sones i a la diversitat d’o­­­pinions i de creences.”

L’associació Escoltes Cata­lans, de funcionament plena­ment democràtic i amb prop de 4.000 membres és, doncs, l’organització que marca la feina de la Fun­da­ció i el tarannà de les seves activitats, que són “complementàries i enriquidores de les que es duen a terme des de l’Associació.” La Fun­dació va ser legalment constituïda l’any 1997, “amb l’objectiu de donar suport a l’escoltisme que representa Escoltes Catalans, mit­jan­çant tres grans eixos de treball: d’una banda, la generació de re­cursos econòmics i materials que contribueixin al manteniment i creixement d’aquest projecte educatiu. D’una altra, la promoció del moviment es­colta a través de la realització d’activitats amb participants no associ­ats i amb altres institucions. I, finalment, la formació dels joves que se­ran responsables de la tasca educativa i associativa.” La Fundació “difon els principis i els objectius de l’escoltisme, que inclou un mèto­de d’educació integral més enllà del simple lleure, ja que promou un mo­del actiu, crític i participatiu de convivència ciutadana.”

Els eixos de treball de la Fundació compten principalment amb dues sec­ci­ons per dur-los a terme. La primera és “l’Escola Forca, que treba­lla per a la formació dels monitors o caps, és a dir, dels joves edu­ca­dors res­­pon­sables dels agrupaments escoltes, així com per a la d’altres per­­so­nes de fora d’Escoltes Catalans. La formació d’aquests joves inclou des dels cursos que duen a l’obtenció dels títols de monitor o director a la més especialitzada en forma de monogrà­fics.” Els co­neixements que s’imparteixen als joves dirigents associatius “són del tot essencials per poder garantir la qualitat que tenen les ac­tivitats que duu a terme l’escoltisme, així com per mantenir la co­ne­guda reper­cussió social de la tasca que realitza.” Per altra banda, com a activitat comple­men­tària a les dues anteriors, destaca la formació especialitzada uni­ver­sitària, en forma de crèdits de lliure elecció en qües­tions de tipus social “com ara la cooperació internacional, la inter­cul­tu­ralitat, la par­tici­pa­ció democràtica o la sostenibilitat.”

La segona secció “és ESCA-Serveis Educatius i de Lleure, creada per gestionar les activitats amb persones no associades que s’a­naven impulsant des d’Escoltes Catalans, i per separar-les de les acti­vi­tats associatives que, des de la gratuïtat, es duen a terme als agru­pa­ments escoltes.” Avui, ESCA “organitza camps de treball in­terna­ci­o­nals, gestiona iniciatives com escoles d’educació ambi­en­tal, al­bergs o terrenys d’acampada, i dóna suport a escoles en l’or­ga­nit­zació i seguiment de les seves activitats extraescolars, alhora que també presta serveis a institucions públiques, com ara ajunta­ments i consells comarcals.” Des de la Fundació es considera que el treball amb les escoles “constitueix una simbiosi molt positiva i ne­cessària entre l’educació formal i la no formal, ja que ambdues són fona­men­tals per a la formació de les persones.”

Complementàriament, des de la Fundació s’està impulsant la creació de la iniciativa Amigues i Amics d’Escoltes Catalans “una entitat pensada per aplegar totes aquelles persones que vulguin donar suport al mo­vi­ment escolta, sigui perquè hi han estat vinculats en algun mo­ment de la seva vida, sigui perquè valoren positivament la tasca que duu a terme, i canalitzar així les seves contribucions.”

Com a conseqüència de la joventut de la Fundació, la seva via principal de finançament, que prové dels beneficis generats pels serveis, no està encara plenament assentada, tot i que s’espera aconseguir aquest ob­jectiu en un breu termini. El cert és que ser una entitat independent, sen­se cap tipus de vinculació amb cap organització partidista ni religiosa, no els ha estat pas favorable a l’hora de subsistir: “Els agrupaments es­col­tes laics tenen un problema inicial afegit: l’obtenció d’un local on reunir-se. Això significa que arrenquen amb una obligació eco­nò­mica que d’altres entitats semblants no tenen.” A més, tot i que des d’un terreny teòric la societat valora molt positi­va­ment l’impuls d’ini­ci­atives com la seva, a la pràctica no ofereix tot el su­port necessari. A­questa dificultat no s’escapa al fet que el model social que promou l’es­col­tisme topa frontalment amb altres dinàmiques: “Mal­grat el que es diu, el conformisme davant els problemes està molt estès en la nostra societat. Així, sembla que es valora molt positi­vament la solidaritat i el treball en equip, però després es concedeix molta més im­por­tància a la competitivitat, que conté la valoració de l’individualisme, la qual cosa és una llàstima.”

Com a institució que promou un model educatiu integral, que engloba els aspectes físics, intel·lectuals, socials i espirituals dels infants i joves, la Fun­dació Catalana de l’Escoltisme Laic “Josep Carol”, així com l’as­so­ciació que li dóna suport, Escoltes Catalans, tenen una clara vocació d’educar en la implicació personal i social. Mitjançant les seves activitats, “els in­fants i joves que hi participen es poden qüestionar les grans pregun­tes que vertebren l’existència humana, i plantejar-se les múl­tiples res­postes.” Sense que això els privi de tenir postures en temes que afec­ten l’escenari mundial: “Creiem que la globalització ha de passar per un repartiment més just de les riqueses i per una major igualtat d’o­por­tunitats per a tothom. Al mateix temps, pensem que aquest pro­cés ha d’estar acompanyat d’un reforçament del poder polític demo­cràtic per sobre de l’econòmic.”