Text del 2002
La Fundació Catalana de l’Escoltisme Laic “Josep Carol” va néixer mitjan els anys noranta, de la mà de l’associació Escoltes Catalans, la branca laica del moviment escolta a Catalunya. L’escoltisme “és un moviment educatiu en el temps lliure que té com a objectiu transformar la societat mitjançant l’educació integral d’infants i adolescents, com a ciutadans conscients, responsables, compromesos i crítics, des del respecte a les persones i a la diversitat d’opinions i de creences.”
L’associació Escoltes Catalans, de funcionament plenament democràtic i amb prop de 4.000 membres és, doncs, l’organització que marca la feina de la Fundació i el tarannà de les seves activitats, que són “complementàries i enriquidores de les que es duen a terme des de l’Associació.” La Fundació va ser legalment constituïda l’any 1997, “amb l’objectiu de donar suport a l’escoltisme que representa Escoltes Catalans, mitjançant tres grans eixos de treball: d’una banda, la generació de recursos econòmics i materials que contribueixin al manteniment i creixement d’aquest projecte educatiu. D’una altra, la promoció del moviment escolta a través de la realització d’activitats amb participants no associats i amb altres institucions. I, finalment, la formació dels joves que seran responsables de la tasca educativa i associativa.” La Fundació “difon els principis i els objectius de l’escoltisme, que inclou un mètode d’educació integral més enllà del simple lleure, ja que promou un model actiu, crític i participatiu de convivència ciutadana.”
Els eixos de treball de la Fundació compten principalment amb dues seccions per dur-los a terme. La primera és “l’Escola Forca, que treballa per a la formació dels monitors o caps, és a dir, dels joves educadors responsables dels agrupaments escoltes, així com per a la d’altres persones de fora d’Escoltes Catalans. La formació d’aquests joves inclou des dels cursos que duen a l’obtenció dels títols de monitor o director a la més especialitzada en forma de monogràfics.” Els coneixements que s’imparteixen als joves dirigents associatius “són del tot essencials per poder garantir la qualitat que tenen les activitats que duu a terme l’escoltisme, així com per mantenir la coneguda repercussió social de la tasca que realitza.” Per altra banda, com a activitat complementària a les dues anteriors, destaca la formació especialitzada universitària, en forma de crèdits de lliure elecció en qüestions de tipus social “com ara la cooperació internacional, la interculturalitat, la participació democràtica o la sostenibilitat.”
La segona secció “és ESCA-Serveis Educatius i de Lleure, creada per gestionar les activitats amb persones no associades que s’anaven impulsant des d’Escoltes Catalans, i per separar-les de les activitats associatives que, des de la gratuïtat, es duen a terme als agrupaments escoltes.” Avui, ESCA “organitza camps de treball internacionals, gestiona iniciatives com escoles d’educació ambiental, albergs o terrenys d’acampada, i dóna suport a escoles en l’organització i seguiment de les seves activitats extraescolars, alhora que també presta serveis a institucions públiques, com ara ajuntaments i consells comarcals.” Des de la Fundació es considera que el treball amb les escoles “constitueix una simbiosi molt positiva i necessària entre l’educació formal i la no formal, ja que ambdues són fonamentals per a la formació de les persones.”
Complementàriament, des de la Fundació s’està impulsant la creació de la iniciativa Amigues i Amics d’Escoltes Catalans “una entitat pensada per aplegar totes aquelles persones que vulguin donar suport al moviment escolta, sigui perquè hi han estat vinculats en algun moment de la seva vida, sigui perquè valoren positivament la tasca que duu a terme, i canalitzar així les seves contribucions.”
Com a conseqüència de la joventut de la Fundació, la seva via principal de finançament, que prové dels beneficis generats pels serveis, no està encara plenament assentada, tot i que s’espera aconseguir aquest objectiu en un breu termini. El cert és que ser una entitat independent, sense cap tipus de vinculació amb cap organització partidista ni religiosa, no els ha estat pas favorable a l’hora de subsistir: “Els agrupaments escoltes laics tenen un problema inicial afegit: l’obtenció d’un local on reunir-se. Això significa que arrenquen amb una obligació econòmica que d’altres entitats semblants no tenen.” A més, tot i que des d’un terreny teòric la societat valora molt positivament l’impuls d’iniciatives com la seva, a la pràctica no ofereix tot el suport necessari. Aquesta dificultat no s’escapa al fet que el model social que promou l’escoltisme topa frontalment amb altres dinàmiques: “Malgrat el que es diu, el conformisme davant els problemes està molt estès en la nostra societat. Així, sembla que es valora molt positivament la solidaritat i el treball en equip, però després es concedeix molta més importància a la competitivitat, que conté la valoració de l’individualisme, la qual cosa és una llàstima.”
Com a institució que promou un model educatiu integral, que engloba els aspectes físics, intel·lectuals, socials i espirituals dels infants i joves, la Fundació Catalana de l’Escoltisme Laic “Josep Carol”, així com l’associació que li dóna suport, Escoltes Catalans, tenen una clara vocació d’educar en la implicació personal i social. Mitjançant les seves activitats, “els infants i joves que hi participen es poden qüestionar les grans preguntes que vertebren l’existència humana, i plantejar-se les múltiples respostes.” Sense que això els privi de tenir postures en temes que afecten l’escenari mundial: “Creiem que la globalització ha de passar per un repartiment més just de les riqueses i per una major igualtat d’oportunitats per a tothom. Al mateix temps, pensem que aquest procés ha d’estar acompanyat d’un reforçament del poder polític democràtic per sobre de l’econòmic.”
