Text del 2002
La camaraderia dins de l’Exèrcit no es pot perdre
.
El 13 de juliol de 1988 s’inscrivia al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya, essent-li assignada la classificació de benèfica de tipus cultural, la Fundación Coronel Castro-Rial, amb l’objecte inicial de “fomentar i premiar les persones que destaquin per la seva dedicació, entrega, professionalitat i activitat en benefici de l’Arma d’Enginyers.”
El fundador d’aquesta entitat, Don Perfecto Castro-Rial Canosa, nasqué a Cee (La Corunya) l’any 1906. En acabar els seus estudis de batxillerat, als 16 anys, va ingressar a la Academia de Ingenieros de Guadalajara, on va cursar els estudis de Cadet i el mes d’agost de 1927 els finalitzava amb el rang de Tinent. Durant quatre anys va prestar els seus serveis al 4t Regiment de Sapadors de Barcelona, incorporant-se l’any 1931 a la Companyia d’Especialitats del Rif (Àfrica), on va ocupar la plaça d’Enginyer en Intervencions del Rif. Un any més tard fou destinat a la Agrupación Autoradio de Melilla per responsabilitzar-se de les transmissions de ràdio de la zona oriental. A finals de l’any 1933, fou destinat als tallers de Carabanchel del Parc Central d’Automòbils, i el 1935, en quedar en qualitat de supernumerari, es traslladà a Galícia on passaria a treballar a l’empresa civil fins que, amb motiu de l’Alçament Nacional de 1936, es va incorporar novament a l’Exèrcit amb el rang d’Oficial de Sapadors de la Columna Gallega que va alliberar Oviedo. Fou ascendit a Capità i posteriorment, l’any 1937, a Comandant a fi de dirigir el Grup de Sapadors de la Divisió 83, de la qual seria nomenat Cap d’Enginyers el 1938, càrrec que exerciria fins al final de la guerra, l’abril de 1939.
En finalitzar la guerra va restar en situació de supernumerari i retornà a l’empresa civil, acollint-se posteriorment a la Llei de jubilació, gràcies a les disposicions de la qual va ser ascendit a Coronel Honorari l’any 1953. Cap a l’any 1950 i durant un lapse de dos anys es va incorporar en actiu com a agregat a l’Alt Estat Major Central.
Pels seus mèrits durant la contesa li va ser concedida la Medalla de Liberación de Oviedo el 1934, així com també dues Creus de Guerra.
La dilatada experiència com a militar del Coronel Castro-Rial i el profund coneixement específic que posseïa sobre un dels cossos de l’Exèrcit que sempre ha comptat amb més gran prestigi, així com el desig d’esperonar la professionalitat dels seus integrants, el van impulsar a constituir la Fundació que duu el seu nom. Amb la seva habitual sinceritat i honestedat, expressava aquesta voluntat al seu amic, el Coronel José Luis Escolar Ureta en la seva darrera entrevista: “Amic Escolar, sé que la meva vida està arribant al seu final. Com a catòlic i militar, la mort no em fa por i, com a més antic que tu, vull dir-te que la camaraderia dins de l’Exèrcit no es pot perdre, i encara menys a Enginyers. Pretenc ser un alè de vent que intenta repartir companyonia, amor i pau.” Poc temps després, el Coronel Castro-Rial traspassava a causa d’una greu malaltia.
El Coronel José Luis Escolar va procurar que s’acomplís fidelment la voluntat de Don Perfecto Castro-Rial: “Pretenia fomentar i premiar els militars de l’Arma d’Enginyers i Transmissions de l’àmbit de Catalunya, els Comandaments intermedis i els integrants de la Tropa que demostressin una més gran dedicació, lleialtat, professionalitat i activitat en benefici de l’Arma d’Enginyers.” A més, segons s’especifica als articles 4t i 5è dels Estatuts de l’entitat: “Seran beneficiaris de la Fundació, cada anualitat, un Oficial (Capità o Tinent), un Suboficial i un membre de la Tropa de l’Arma d’Enginyers, radicada a Catalunya; l’elecció de aquells que hagin de ser beneficiaris es realitzarà discrecionalment pel Patronat, a proposta del Cap de cada Unitat d’Enginyers, els quals, amb anterioritat, un mes abans de la festivitat de Sant Ferran, Patró de l’Arma d’Enginyers, dia en què es lliuraran els premis, formalitzaran la proposta motivada d’un Oficial, un Suboficial i un membre de la Tropa.” Els premis tenen una part en metàl·lic i els adjudicataris són guardonats, a més a més, amb una placa, medalla o distintiu que acorda la Junta del Patronat, la qual està constituïda per tres Comandaments de l’especialitat d’Enginyers i de Transmissions.
“En cas d’extinció de la Fundació, els béns es destinaran a unes altres Fundacions, Entitats públiques o privades, sense ànim de lucre i de finalitats anàlogues”, promulga l’article 15è dels Estatuts, del qual es desprèn que el fundador, el Coronel Castro-Rial, desitjava garantir la continuïtat d’una iniciativa que en el fons anhelava ser un estímul per a noves generacions despertes i tenaces.
Els temps moderns han comportat canvis significatius que han metamorfosejat profundament la nostra societat. Els avenços tecnològics, juntament amb els canvis socials, polítics i económics, han requerit un elevat grau d’adaptació per part de tots i també, per descomptat, de l’Exèrcit espanyol, que ha hagut d’esforçar-se per aclimatar-se a les noves exigències d’una realitat canviant. Durant 188 anys, fins el 2000, el tradicional reclutament era obligatori, i ara la professionalització de l’Exèrcit és un signe representatiu del canvi històric esdevingut amb el nou segle. No obstant això, projectes fets realitat com el del Coronel Castro-Rial continuaran emergint en pro de les renovacions generacionals imprescindibles per a la construcció d’una societat del benestar que basi els seus valors en la llibertat, la justícia, la pau, l’amor i el respecte entre els seus ciutadans.
“La conversió de l’Exèrcit a professional no influeix en absolut en la consecució de la nostra meta fundacional. Seguirem premiant i motivant les joves ments que decideixen centrar i confiar les seves carreres militars i professionals a l’Arma d’Enginyers i Transmissions de Catalunya. És molt important promoure la camaraderia que el Coronel Castro-Rial desitjava conservar entre tots els integrants d’Enginyers.” Des de la seva creació, el 17 d’abril de 1711, l’Arma d’Enginyers ha estat integrada per les especialitats d’Enginyers i de Transmissions.
El més alt guardó que el Coronel Castro-Rial podia rebre és dipositar la seva esperança en esperits joves i sòlids, incentivar un cos de l’Exèrcit que es caracteritza per projectar, executar i conservar amb esforç i perseverança qualsevol obra militar per dificultosa que aquesta sigui. Aquest afany de superació i millora, propi dels militars de l’Arma d’Enginyers i Transmissions, és allò que el Coronel Castro-Rial i els seus seguidors han desitjat recompensar a través d’aquesta Fundació, mitjançant el reconeixement digne de qui mostra una capacitat de lluita i una dedicació i professionalitat admirables.
