Text del 2002
Quan un empresari pensa establir-se, el primer que fa és associar-se, ja que això li comportarà avantatges de tota mena.
El temps lliure ha estat una de les grans conquestes de la societat occidental. El càmping i la caravana són opcions per gaudir del temps d’esbarjo que dia a dia guanyen més adeptes i estan esborrant vells tòpics: “El cost mitjà d’un vehicle equival a tres vegades el sou mitjà del nostre país, per la qual cosa no podem parlar d’un turisme econòmic, sinó més aviat de tot el contrari, d’un turisme de qualitat que desitja passar les seves vacances en un espai que sigui una prolongació de la seva primera residència i que li permeti satisfer les seves ànsies de llibertat. Perquè amb aquestes cases mòbils es pot improvisar l’itinerari i els horaris i, a més, es pot gaudir d’un contacte més estret amb la natura i les persones. La rutina quotidiana no ens deixa gaire temps per parlar, i les dimensions i la proximitat d’aquests espais ens brinden una ocasió única per conèixer-nos en profunditat.”
La falta de coneixença fa que a vegades s’associï erròniament els càmpings amb espais de turisme més aviat econòmic i sense gaire prestacions, quan el cert és que aquestes instal·lacions són veritables ciutats de vacances –cosa que s’explica si tenim en compte que l’estada dels campistes és més llarga que la dels turistes convencionals– “que poden tenir més comoditats i serveis que molts hotels de cinc estrelles. Tot i així, el més important és el sentiment de germanor d’uns campistes amb els altres.”
I les característiques que tenen en comú: “A aquest tipus de viatgers els agrada aprendre els costums i les maneres de viure dels indrets que visiten per enriquir-se personalment.”
En aquest sentit, hi ha hagut un canvi de tendència pel que fa al perfil del campista: “Abans acostumaven a ser parelles joves, al voltant dels trenta anys, que viatjaven amb la canalla i amb altres matrimonis amics. Actualment, solen ser parelles més grans. De fet, la mitjana d’edat d’un segment important d’aquests turistes es podria situar entorn dels seixanta-cinc anys, i tots ells es defineixen pel seu desig de passar el seu temps de lleure descobrint nous paratges.”
El Gremi de Comerciants de Caravàning de Catalunya agrupa “seixanta-cinc membres del sector, és a dir, intermediaris i venedors de caravanes, autocaravanes, remolcs i bungalous. Pel que fa a les caravanes i autocaravanes era difícil imaginar uns anys enrere que s’arribaria als nivells de comoditat que avui hem assolit. Totes estan equipades amb banys complets amb aigua calenta, cuines totalment equipades i electròniques, i els seus automòbils porten navegadors GPS que permeten saber en tot moment quina és la ruta adequada dins i fora dels nuclis urbans. Aquestes comoditats actuals ens fan pensar que els avenços que ens han d’arribar són encara molts i, de fet, cada any hi ha millores en els models. Quant als bungalous, es tracta de construccions fetes de fusta d’introducció recent, la qual cosa explica que encara no tinguin una legislació clara. En principi estaven pensades com a habitatges mòbils que podien ser fàcilment transportables, per exemple, d’un càmping a un altre. D’aquesta manera, el seu propietari podia pagar un lloguer pel terreny i anar canviant la ubicació de la construcció. A la pràctica, però, hi ha hagut alguns compradors que els han adquirit per ubicar-hi la segona residència en una parcel·la fixa. No obstant això, no tots els ajuntaments permeten aquests tipus de construccions en el seu municipi. És per aquesta raó que es pot donar la paradoxa que en una urbanització estiguin prohibides, mentre que en la del costat –depenent d’un altre consistori– siguin totalment legals.”
La xifra anterior de membres del Gremi de Comerciants de Caravàning de Catalunya és força important “si tenim en compte que es tracta de la quasi totalitat del sector. Quan un empresari pensa establir-se, el primer que fa és associar-se, ja que això li comportarà avantatges de tota mena: rebrà revistes sobre el sector, gaudirà de més facilitats pel que fa al Saló del Caravàning –i per tant per a la difusió dels seus productes o activitats–, tindrà els serveis d’un gabinet d’advocats que s’encarregarà d’assessorar-lo jurídicament de tot el que faci referència a la seva tasca, i també els d’un enginyer que s’ocuparà dels problemes industrials d’homologació.”
En aquest sector, la majoria dels articles adquirits són importats: “Actualment operen, aproximadament, unes sis empreses arreu de l’Estat, tot i que la més important ho fa a Catalunya. Les tècniques de construcció han evolucionat tant que gairebé no hi ha diferències quant al nivell de qualitat respecte dels constructors d’altres països.”
El país de referència en el sector ha estat, sens dubte, durant dècades, França: “A començament de la dècada de 1980 es van arribar a vendre 90.000 unitats de caravanes. Actualment se’n venen entre 10.000 i 12.000, mentre que a Espanya la xifra oscil·lava aleshores entre les 9.000 i les 10.000, i en aquests moments es venen entre 2.000 i 3.000 caravanes i unes 1.000 autocaravanes. D’aquesta quantitat hem de pensar que més de la meitat –el 55%– correspon al mercat català. Analitzant les dades anteriors, podem veure que, tot i la baixada generalitzada, estem molt més estabilitzats nosaltres, amb una clara aposta per l’autocaravana i amb una recuperació de la caravana.”
Una més gran consciència i tradició en altres països condiciona que també la permissivitat i les facilitats siguin diferents. Això es pot veure, per exemple, en el problema existent per aparcar aquests vehicles a les grans ciutats. Aquesta manera de viatjar tan romàntica i lliure a les petites poblacions esdevé força més problemàtica a les grans: “La veritat és que aquí és té molt poca tolerància amb aquest tipus de viatgers tot i la nostra tradició turística. Des del Gremi de Comerciants de Caravàning hem creat una plataforma –formada pels càmpings, els campistes, els venedors i els fabricants– per donar a conèixer les característiques d’aquest tipus de turisme i per facilitar l’estacionament a les grans ciutats.”
La diferència de cultura i de concepte pel que fa al caravàning es fa palesa quan pensem en els vehicles utilitzats a Europa i en altres parts del món, en concret Austràlia i Nova Zelanda: “En el nostre continent, dels 60.000 vehicles nous de caravàning que es venen cada any, el 90% correspon a vehicles de menys de 3.500 quilograms, ja que poden ser conduïts per qualsevol conductor de turisme, mentre que, si el pes és superior, serà indispensable tenir un carnet superior. A Austràlia, en canvi, la tendència és que les caravanes siguin vehicles molt més grossos, d’uns 10.000 quilograms.” Ambdues opcions tenen a veure amb l’orografia i la densitat de població de tots dos continents, tan diferents i, fins i tot, contraposades.
