Text del 2002
El més important és que, després d’haver inventariat la riquesa forestal d’una zona, es faci un pla d’ordenació perquè aquella massa es mantingui en condicions.
A Catalunya, més del 60% del territori és considerat com a forestal, és a dir, que més de la meitat del sòl del nostre país no és ni agrícola ni urbà. Els enginyers de monts i forests són els que gestionen aquesta gran superfície forestal. José A. Bonet, actual degà, i Antoni Nadal, que va ser membre de la Junta un bon grapat d’anys, ens ho expliquen: “A Catalunya som uns 200 collegiats, perquè fins fa dotze anys només hi havia una escola a Madrid; no va ser fins aleshores que la Universitat de Lleida va començar a oferir aquests estudis als joves catalans.”
D’aquesta manera, la Junta del Col·legi està formada per gent d’edats i formació diverses: “A més, nosaltres continuem essent una delegació del col·legi de Madrid, perquè ni pressupostàriament ni en uns altres aspectes ens n’hem volgut deslligar.”
Fa ja quatre anys que se celebrà el 150è aniversari de la professió: “L’origen de la professió d’enginyers de monts va ser d’un ministre que l’any 1848, davant de la necessitat de gestionar els boscos propietat de la Corona, va creure que era molt important que es fes d’una forma professionalitzada i d’acord amb una ciència forestal.”
Per aquesta raó, es van enviar tres o quatre naturalistes insignes a Alemanya, amb l’encàrrec de reconèixer les línies d’actuació més utilitzades en aquest àmbit: “Allà van aprendre la ciència forestal, van venir i van organitzar l’escola de Madrid.”
Des del primer moment, doncs, la missió de l’enginyer de monts ha estat la de vetllar per la riquesa forestal del país: “A l’inici, això va ser particularment difícil, perquè coincidia amb la desamortització de Mendizábal i la riquesa forestal d’Espanya estava a punt d’anar-se’n en orris.”
Durant aquests 150 anys d’història, els enginyers de forests han actuat sobre els boscos des de vessants molt diversos: “Als anys cinquanta i seixanta, per exemple, es van assolir xifres impressionants d’hectàrees repoblades per regenerar tot allò que podia provocar problemes d’erosió, pèrdues de sòl, etc.”
Però l’enginyer de forests no treballa solament en la repoblació dels boscos: “El més important és que, després d’haver inventariat la riquesa forestal d’una zona, es faci un pla d’ordenació perquè aquella massa es mantingui en condicions. Els boscos que fa cent anys van ser ordenats pels nostres avantpassats ara són un exemple de gestió sostenible.”
Aquí a Catalunya, i sobretot a la província de Lleida, també és fonamental el treball que fan els professionals en hidrologia forestal: “Hidrotècnies longitudinals i obres transversals, treballs de restauració hidrologicoforestal, etc. En aquest aspecte, Lleida és considerada capdavantera a Espanya i a Europa.”
José A. Bonet i Antoni Nadal afegeixen: “Un dels problemes amb què ens trobem avui dia és la idea que actuar en una massa forestal és dolent per principi, i no hi ha res més erroni que això. No actuar té sovint un cost mediambiental que molta gent no coneix i, per tant, nosaltres el que fem és actuar amb respecte per assegurar la persistència d’aquesta massa boscosa que és tan important per a tots nosaltres. De fet, a la zona mediterrània, el que no gestiona l’home, ho gestiona el foc.”
Els incendis forestals, doncs, també tenen molt a veure amb la feina que desenvolupen els nostres protagonistes: “Els incendis forestals sovint són exemple de la no-gestió sobre un territori. El cert és que cada vegada hi ha menys incendis, però són més virulents i això passa, entre altres raons, perquè hem heretat un ecosistema modelat per l’home des de fa mil anys, la qual cosa representava un aprofitament sostenible del bosc a través de diverses intervencions: agricultura, recol·lecció de llenyes, carboneig, etc. Deixar de fer totes aquestes coses ha provocat un augment de combustibles al bosc i, per tant, és més fàcil que cremi.”
Els enginyers de forests han estat des de sempre els encarregats de la prevenció d’incendis, però fa uns anys es va passar la responsabilitat d’extinció al cos de bombers: “Els bombers són professionals excel·lents a l’hora de treballar en un incendi urbà, però a vegades els falten els coneixements necessaris per actuar en cas d’incendi forestal, perquè s’ha de conèixer molt bé el bosc i les peculiaritats d’aquesta mena de focs.”
Antoni Nadal està convençut que no ha estat gens positiu el divorci entre els agents encarregats de la prevenció i els de l’extinció, tot i que es mostra satisfet que les coses ja comencin a canviar: “Seria molt bo que els enginyers de forests poguessin treballar més colze a colze amb els bombers en els casos d’incendis forestals i, malauradament, no sempre ha estat així. S’hauria de potenciar encara més una unitat especialitzada dins del cos que conegués aquest tipus d’incendis i temes com el dels contrafocs, que han estat molt polèmics des de sempre, perquè a nosaltres sempre ens han explicat que els focs s’apagaven amb una capsa de llumins i una motoserra, és a dir, fent contrafocs i tallafocs.”
Els avions i helicòpters, segons Antoni Nadal, són molt útils com a reforç d’una feina que s’ha de fer bàsicament des de terra. Pel que fa al paper de les línies elèctriques com a origen d’alguns dels grans incendis forestals, els nostres protagonistes opinen: “És força difícil saber fins a quin punt són la causa dels incendis, però sí que ens sembla clar que la conservació d’aquestes línies està per sota del nivell que el país hauria d’exigir.”
Des del punt de vista de l’aprenentatge de l’ofici, els enginyers de monts de Catalunya no tenen res a envejar als d’altres països, ja que la seva és una formació molt completa: “El nostre repte és mantenir aquesta dualitat de coneixements, és a dir, uns coneixements del medi natural molt amplis, però també assignatures pròpies de l’enginyeria, és a dir, resistència de materials, construcció, hidràulica, etc.”
Sovint es parla de si s’han de decantar més pel naturalisme, o mantenir aquest camí cap a l’enginyeria: “Creiem que s’han de continuar afermant els aspectes que avui donen lloc a la paraula sostenibilitat i a la conservació de la diversitat biològica.”
