Text del 2002
La gran inversió de les nostres empreses es fa en la comoditat del viatge i en seguretat.
Els desplaçaments en autocar són una opció de viatge escollida per moltes persones que prefereixen aquest mitjà a d’altres existents en la nostra societat. A Catalunya hi ha una important xarxa de transport discrecional que realitza rutes dins i fora de les nostres fronteres. L’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya agrupa les empreses d’aquest sector i, al seu torn, forma part de la Federació de Transports Discrecionals espanyola. L’entitat va néixer el 1997 a partir d’una altra associació més genèrica que acollia empreses del sector del transport. Com explica el seu president, Josep Adell, “era necessària una entitat que representés de forma individualitzada el transport discrecional de viatgers. El nostre objectiu és donar serveis als associats, el nombre dels quals en l’actualitat supera el centenar. En els darrers anys, aquest tipus de transport està patint grans canvis com a conseqüència del desplaçament dels centres de decisió cap a Brussel·les. Mentre que en el transport regular s’han transferit les normatives a la Generalitat de Catalunya, en el nostre cas estem subjectes a les decisions que es prenen a la capital belga.”
L’autocar és un transport complementari però bàsic en la nostra societat: “Quan arriben vaixells de passatgers al port de Barcelona, es necessiten autocars per realitzar visites turístiques per la ciutat o a altres punts de Catalunya. El mateix passa amb aquelles persones que prefereixen arribar al nostre país amb avió, però que després trien l’autocar per fer excursions. En definitiva, l’autocar és un mitjà complementari de tots els mitjans de transport.”
Aquest tipus de transport té dues destinacions principals: d’una banda, el viatge vinculat al turisme i, de l’altra, els desplaçaments físics. “El nostre és un país eminentment turístic que s’ha sabut adaptar a les exigències dels clients espanyols i estrangers. Treballem de costat amb les agències de viatge, que també s’han posat al dia sobre les necessitats turístiques de la nostra societat. El nivell de qualitat dels nostres autocars és comparable al d’Europa i, en molts casos, superior, perquè hem estat exigents. Som conscients que hem de lluitar per donar bona imatge i servei. La gran inversió d’aquestes empreses és en la comoditat del viatge i en seguretat, aspectes molt determinats per unes normes de seguretat i de conducció dels autocars molt estrictes.”
A pesar de les crítiques que sovint es deixen sentir a través dels mitjans de comunicació, la sinistralitat dels autocars és inferior a la del ferrocarril i altres mitjans de transport: “La societat ha d’acceptar que es poden produir accidents, igual que passa amb els turismes. Ara bé, els turismes poden agafar velocitats molt altes, mentre que els autocars tenen la velocitat limitada a 100 km/h.”
Aquests vehicles s’han modernitzat molt, i avui van equipats amb aparells tecnològicament avançats que requereixen una certa preparació del conductor. Per aquest motiu, l’Associació es preocupa de donar formació als xofers. “Els interlocutors socials pequen de centrar-se massa en la negociació de convenis, que s’acaben traduint en euros, i s’obliden d’un aspecte bàsic de la nostra societat, la formació continuada, sobretot per tenir cura de la seguretat de la persona que utilit-za el vehicle. Els xofers condueixen unes eines molt costoses que transporten moltes vides humanes, i hem de ser sensibles a aquesta realitat. Cal no oblidar que un accident repercuteix de forma negativa en tot el sector. A més, el conductor ha d’estar capacitat per resoldre una sèrie de problemes que se li poden plantejar durant el transcurs d’un desplaçament.”
El transport discrecional està alliberat des de fa molts anys i per tant és de lliure competència: “L’única limitació que hi ha és pel que fa a l’accés a la professió, per al qual es requereix un mínim de capital i de vehicles (cinc autocars), cosa que implica una inversió important. De totes maneres, es tracta d’un sector molt atomitzat.”
En tot cas, un dels problemes que es planteja el sector és la manca de personal qualificat: “Fan falta xofers. Podríem contractar-ne d’estrangers, però, contradictòriament, un conductor europeu pot venir a Espanya per treballar per a una empresa estrangera conduint un camió que porti, per exemple, líquids inflamables i estar-se al país fins a sis mesos, però, en canvi, no se li permet que homologui el carnet si pretén trobar una feina aquí.”
El problema de la manca de xofers prové de la desaparició del servei militar, d’on molts joves sortien amb aquesta acreditació. Avui treure’s aquest carnet pot arribar a costar 5.000 euros. En qualsevol cas, aquesta és una professió que també s’ha de sentir: “El conductor d’un autocar discrecional és una mica bohemi, sobretot aquell que viatja pel món. Coneix infinitat de ciutats i té moltes vivències que acaba transmetent als passatgers, que de ben segur agraeixen.”
L’Associació proporciona, d’altra banda, servei en aspectes operatius: “Facilitem als nostres associats les llistes de tots aquells contactes que anem establint arreu d’Europa, perquè puguin trobar-se amb un centre d’assistència quan el necessitin. Allà hi trobaran companys que els donaran servei, normalment de tipus comercial, perquè si es tracta d’una incidència tècnica s’haurà de recórrer al fabricant de l’autocar perquè subministri assistència tècnica.”
Respecte als fabricants d’autocars, Catalunya ha estat i continua sent un important fabricant d’aquest tipus de carrosseries: “Es tracta d’un fabricant artesanal, amb producció de vehicles de molta qualitat. Han aparegut empreses que fan fabricació en sèrie per a les empreses que volen flotes de vehicles unificades.”
L’Associació també s’encarrega de defensar els interessos generals del sector: “Hem hagut de lluitar molt en la qüestió de la utilització del vídeo als autocars. Al final s’ha arribat a un acord tant amb les productores de cinema com amb els propietaris de les cintes.”
I és que un dels puntals de l’associacionisme és que la unió de forces permet defensar millor uns drets i assolir objectius que beneficiaran el conjunt dels associats. Aquesta és la fita de l´Associació, que en els propers anys espera millorar encara més l’oferta de serveis.
