Text del 2002
La celebració del centenari de la Federació el 2003 es porta a terme per elevar, encara més, el nivell del nostre tennis i per fer aquest esport més popular i accessible.
El treball en equip és fonamental en tots els àmbits de la vida, i és indubtable que aquesta manera de treballar ha estat important a Catalunya. En el camp del tennis aquesta característica es demostra pel fet que “l’Associació de Lawn de Tennis nasqués abans que la Federación Española de Tenis. A la nostra comunitat es va començar a practicar el tennis abans que a la resta de l’Estat, i van ser quatre clubs catalans els que promogueren la creació de la Federació.”
L’aparició i consolidació d’aquesta institució amb un caràcter català va passar per diverses etapes que Josep Ferrer Peris, el seu president, ens explica: “El primer pas per esdevenir el que avui som va ser la constitució l’any 1903 d’una primera Associació de Tennis de Barcelona registrada l’any 1904. Deu anys després, l’any 1913, es va crear l’Associació de Tennis de Catalunya que, finalment, l’any 1966 esdevindria l’actual Federació.”
Cent anys d’història, doncs. “La celebració del centenari de la Federació el 2003 es porta a terme amb un seguit d’actes i, sobretot, amb un munt de projectes per elevar, encara més, el nivell del nostre tennis i per fer aquest esport cada cop més popular i accessible.”
Com a nota anecdòtica, però significativa de l’essència d’aquest esport –sempre unit a la cultura i als intel·lectuals– és interessant conèixer la dada que “Pompeu Fabra va ser el president de la Federació Catalana de Tennis durant set anys.”
En aquella època primerenca “la Federació Catalana de Tennis va estar incorporada a la Federació Internacional de Tennis.”
El tennis era un esport que havia nascut a Anglaterra “i que va ser introduït a final del segle xix per un grup d’anglesos que residien a Barcelona i que el practicaven al velòdrom de la Bonanova.”
Catalunya no va ser l’únic indret on aquest esport va causar furor, la qual cosa explica que esdevingués disciplina olímpica des de començament del segle xx. Més tard, per l’abrupte trencament que es va produir entre el tennis amateur i el tennis professional, hi va haver un lapse de temps en què va perdre la categoria de disciplina olímpica, fins que “als Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984 es va introduir un altre cop com a esport d’exhibició.”
Des de llavors la seva projecció social ha estat imparable. L’objectiu bàsic de la Federació d’ençà que va ser creada ha estat “el d’aglutinar tots els clubs, esportistes i afeccionats del món del tennis”, perquè tots sabem –i el món associatiu ens ho demostra clarament– que la unió fa la força.
Actualment el tennis és el tercer esport mundial més important quant a federacions, no només en els jocs olímpics sinó també en els gustos populars. El prejudici que el considerava anys enrere com un esport elitista ha desaparegut i en aquest sentit la Federació sempre ha lluitat perquè pogués arribar a tots els llocs i àmbits socials del país: “La Federació sempre dóna suport i ajuda a formar-se i a integrar-se en el circuit internacional els jugadors amb més possibilitats. Per això tenim un programa per proporcionar els mitjans necessaris a aquells jugadors més mancats per tal que puguin destacar igual que els altres. De fet, a la Federació Catalana de Tennis un nen pot començar la seva preparació als cinc anys en el programa de minitennis. A partir d’aquí podrà anar perfeccionant el seu joc i gaudir de tota una sèrie de serveis i d’un suport continuat fins que arribi a ser professional. Cal tenir en compte i recordar que en aquests moments formen part de la nostra federació diversos jugadors situats entre els 50 millors del món, molts dels quals han passat per les nostres escoles d’iniciació, tecnificació i alt rendiment. Determinades circumstàncies han propiciat que el nivell del tennis masculí estigui més consolidat en aquest moment que no pas el del femení, tot i els antecedents històrics existents –pensem en Arantxa Sànchez Vicario o en Conchita Martínez. Per això, volem treballar especialment en aquesta direcció.”
Per la seva banda, el tennis masculí ha donat figures de primer nivell. Només per esmentar-ne algunes i sabent que ens en descuidem moltes, destaquem els noms de “Bubby Maier, Andreu Gimeno, Manolo Orantes, Joan Gisbert, Lis Arilla, José Higueras, Joan Aguilera, Emilio Sánchez Vicario, Sergi Brugera, Albert Costa i Àlex Corretja.”
Per mantenir i millorar aquesta cota, la Federació està impulsant programes amb la finalitat que el tennis sigui un esport practicat a les escoles des de la infantesa, de la mateixa manera que es practiquen altres modalitats, i perquè els nens amb més aptituds puguin passar, quan sigui el moment oportú, a les escoles de tennis i d’aquí al món de la competició: “La competició juvenil comença dels deu als dotze anys amb la categoria alevins. Fins als catorze juguen com a infantils. De catorze a setze passen a ser cadets i fins als divuit júnior. Després s’incorporen a les competicions absolutes.”
La Federació Catalana de Tennis organitza els campionats de Catalunya en totes les categories, tant individuals com per equips. Dins d’aquest tipus de torneigs, possiblement el més conegut sigui “el Campionat de Catalunya absolut, que se sol celebrar el mes de desembre.”
Aquesta mena de competicions, però, és força més variada del que sembla en aparença i permet la participació de jugadors de totes les edats: “El nostre objectiu seria arribar a celebrar campionats per categories que enfrontessin jugadors de més de 90 anys com passa ara als Estats Units. En aquest moment es disputen partits entre jugadors sèniors de més de 30, més de 35, més de 40 i així fins als 70. Les millores en l’esperança i la qualitat de vida han propiciat que els afeccionats puguin practicar el tennis durant més temps i en millors condicions.”
Les competicions organitzades per la Federació Catalana de Tennis tenen tant un àmbit autonòmic, com estatal o internacional. “Al marge de les competicions de primer nivell, també se’n celebren de comarcals, entre els diferents clubs.”
Per altra banda, un cop ha finalitzat el calendari escolar “s’organitza el Circuit Juvenil, que aplega més de 270 competicions entre 78 clubs de tot Catalunya en les diferents categories juvenils i tant en el vessant masculí com en el femení. Aquests torneigs es tradueixen en més de 10.000 partits i en l’elecció dels vuit millors jugadors de cada categoria, que disputen un màster.”
En els últims anys s’han creat competicions noves com el Campionat de la Generalitat de dobles. Tota aquesta dinàmica permet que els nostres jugadors “puguin romandre competint en el nostre territori i no hagin de desplaçar-se a l’exterior per fer-ho; ans al contrari, ens arriben jugadors d’altres comunitats per participar en les nostres competicions.”
El suport de la Federació passa per “aspectes tècnics i, fonamentalment, per l’ajut constant als clubs que parteix d’un diàleg i d’una bona comunicació entre tots. Per exemple, durant una assemblea amb els clubs acordàrem que tots els clubs catalans que celebren els Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya, torneigs de l’ATP –és a dir, que puntuen en el rànquing ATP– i de la WTA –femenins– rebessin suport econòmic, materialitzat en pilotes i arbitratge.” Aquest ajut ha estat possible gràcies als patrocinadors que cedeixen el material a la Federació Catalana de Tennis.
Un altre servei que ofereix la Federació als clubs i jugadors catalans és l’assessorament i defensa dels seus interessos. Aquest assessorament engloba diversos àmbits: jurídic, comptable, arbitral, laboral, tècnic, gabinet de premsa, etc. “Controlem els resultats de les diverses competicions per elaborar un rànquing, que posteriorment és publicat.”
L’àrea de docència és una de les més importants per als responsables de la Federació: “Des d’aquesta àrea es forma els futurs tècnics, instructors, monitors, entrenadors, professors, àrbitres i jutges-àrbitres. Aquesta àrea treballa conjuntament amb el Consell Català de l’Esport i s’imparteixen totes les assignatures tant teòriques com pràctiques per tal que els alumnes puguin després homologar el seu títol i exercir la docència en diferents categories.”
Formen part de la Federació “900 tècnics, que es reciclen i formen constantment.”
D’altra banda, el nivell dels nostres àrbitres el fa palès que “dos dels millors àrbitres del món han sortit de la nostra Federació.”
La gran majoria dels clubs catalans estan federats, ja que aquest és un requisit per poder participar en les competicions interiors i exteriors reglades. “Únicament no formen part de la Federació les entitats dedicades a l’explotació de pistes.”
El públic català sempre ha respost de forma extraordinària a la celebració de campionats arreu del país, i com a precedent cal destacar el Campionat del Món en pista coberta celebrat l’any 1924. Ara bé, durant els darrers anys s’observa com els espectadors cada cop són més exigents: “Torneigs com el Compte de Godó –que ha complit 50 anys i és hereu dels Campionats Internacionals de Barcelona de 1903– tenen una resposta espectacular de públic any rere any. Altres esdeveniments puntals, com la final de la Copa Davis que tingué lloc al Palau Sant Jordi el 2001, foren també un èxit d’assistència. Cal dir també que en les localitats més petites, el tennis té una gran resposta i acceptació, però difícilment es podria celebrar un gran esdeveniment com els citats anteriorment.”
L’esperit cívic i social del tennis continua impregnant l’essència d’aquest joc: “Tot i que és cert que cada vegada més els espectadors poden apassionar-se i animar amb més contundència els esportistes i els seus ídols, existeix i s’aplica una normativa molt estricta quant al comportament dels jugadors i del públic –l’àrbitre pot sancionar i expulsar un espectador–, la qual cosa ha afavorit el fet que el tennis sigui un esport molt més calmat i cívic que d’altres on el públic escridassa i insulta els jugadors i tothom ho troba normal. Quan passa això en el món del tennis, hom s’esvera perquè no és normal.”
Els Estats Units estan jugant, en aquest sentit, un paper molt important perquè estan desacralitzant molts dels usos i costums del tennis europeu: “El públic nord-americà és diferent de l’europeu. El públic va a veure els partits com si estés en un espectacle, amb la mateixa disposició i hàbits que quan anem a veure una pel·lícula. Estic convençut que ha de ser molt difícil per als jugadors europeus –acostumats al silenci i al respecte del públic– jugar en aquell espai”, tot i que no s’ha d’oblidar “que es treballa perquè millorin la seva capacitat de concentració i siguin capaços de jugar en tot tipus de situació.”
Com en altres esports, el públic té un paper cabdal a l’hora de treure el millor dels jugadors: “Durant el partit de la Copa Davis disputat al Palau Sant Jordi es va poder comprovar la importància del públic a l’hora d’aconseguir un resultat o un altre.”
Espanya és una potència tennística i dins d’aquest context no podem passar per alt una dada significativa: “El 40% de les llicències espanyoles són catalanes i el 80% dels jugadors tenen llicència catalana.”
Tot i així, hi ha qüestions pendents: “No acabem de trobar el sistema perquè tots els jugadors de tennis estiguin federats.”
Es calcula que unes 300.000 persones practiquen aquest esport en clubs, de les quals 35.000 estan federades. “Som la federació que té més llicències. Malgrat això, un dels nostres reptes de futur és aconseguir incrementar-ne el nombre.”
Per acabar, cal destacar el darrer repte assolit: “La gestió d’instal·lacions esportives, que ha representat un salt qualitatiu perquè, d’una banda, permet que el tennis pugui arribar a tothom i, de l’altra, ens donarà la possibilitat de gestionar les escoles d’iniciació i perfeccionament, com per exemple el centre de la Vall d’Hebron amb uns 800 nens inscrits i essent un dels centres més importants d’Espanya. Actualment, gestionem quatre centres (tres a Barcelona i un a Lleida). A Barcelona, el de la Vall d’Hebron (amb 29 pistes), el de Sant Joan Despí (10 pistes) i el de Cornellà de Llobregat (serà el Centre Internacional reconegut per la ITF) i el de L’Hospitalet de Llobregat (amb 20 pistes). A Lleida, el de La Caparella (amb 4 pistes).”
Sens dubte, el buc insígnia de la Federació és “el Centre Internacional de Tennis de Cornellà. Va ser creat fa setze anys amb deu pistes inicials que es completaren amb una escola de tennis. Actualment, s’estan ampliant les instal·lacions i es disposarà de 4 pistes cobertes, 12 pistes de terra batuda, 15 de pista ràpida, a més de 54 places de residència tant masculina com femenina. En l’actualitat, és ja un centre d’ensenyament reconegut internacionalment i esperem reforçar-ho en poc temps. A més de jugadors catalans, també n’hi ha de la resta del món. El nostre gran repte és crear la millor escola del món, tant pel que fa a la iniciació orientada a tots els ciutadans i, en especial, els de la comarca del Baix Llobregat, com pel que fa al perfeccionament i l’alt rendiment en tots els àmbits a nivell català, a nivell espanyol i com a centre de reconegut prestigi internacional.”
