Sr. Josep L. Fabrés Díaz
Sr. Josep L. Fabrés Díaz
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. JOSEP L. FABRÉS DÍAZ

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE MANTENIMIENTO

Text del 2002

El manteniment cada cop estarà més sotmès a la pressió social per la seva influència sobre la seguretat, la qualitat i el medi ambient, i pel seu cost.

Sovint no ens adonem de la importància que té conservar i no deixar que es faci malbé tot allò que tenim. No podem tornar a comprar un aparell cada vegada que s’espatlla. És per aquesta raó que ens amoïnem per procurar un manteniment, encara que sigui mínim, a totes les nostres pertinences. Això és extensiu a tots els àmbits de la societat, per això hi ha uns tècnics que s’encarreguen del manteniment industrial i immobi­liari, així com de les infraestructures del país. Josep L. Fabrés, precisament, és president de l’Asociación Española de Mantenimiento i ens pot explicar moltes coses sobre aquesta qüestió: “Vam néixer l’any 1977 com una comissió gestora formada per vuit persones que vam signar els estatuts de l’Associació i que des d’aleshores hem treballat per defensar els interessos del nostre sector. La nostra és una entitat que acull tant professionals com em­preses, i no només empreses que es dediquen al manteniment, sinó principalment les que en necessiten per al seu funcionament. Som, doncs, una associació tècnica que es dedica al fo­ment del manteniment.”

Abans de continuar parlant del tema que preocupa els professionals i empresaris del sector, demanem a Josep L. Fabrés que ens expliqui què li sembla que porta els catalans a agrupar-se en associacions de tota mena: “Nosaltres ens vam associar perquè no hi havia altres mitjans per fer arribar un determinat missatge a la societat i a les institucions, i això crec que és el que passa en gairebé tots els casos. És a dir, hi ha gent que se’n va cap a l’empresariat o la política i n’hi ha d’altra que opta per marxar al Tercer Món en nom de la solidaritat, però també hi ha molta altra gent que desenvolupa aquí, a casa nostra, tot un conjunt d’activitats sense cap finalitat lucrativa que els permet apuntar una visió diferent fora de la marxa diària de les coses.”

Reunir-se amb companys que es troben en situacions semblants ajuda a prendre decisions que no es prendrien si no ens aturéssim mai a reflexionar en veu alta: “Això, a més, està estretament lligat amb una sensibilitat civil molt arrelada a Catalunya i que ve de lluny.”

Ja entrant plenament en el tema del manteniment, Josep L. Fabrés explica com han evolucionat aquest concepte i la forma de plantejar-se’l durant els vint-i-cinc anys que fa que presideix l’Associació: “Les noves tecnologies han fet que les coses canviïn enormement, però això no afecta només el manteniment, això ens afecta a tots. El que sí que ha canviat és que com més coses per conservar té una societat, més valor els va donant i més importància pren el manteniment.”

Així, tots procurem conservar el cotxe, la casa i fins i tot l’ascensor, perquè sabem que tenen molt valor: “Tothom ha anat entenent que ha de dedicar uns recursos al manteniment de tots aquests elements, perquè canviar-los per uns de nous generalment surt més car. A vegades, aquesta és la diferència que es pot establir entre una societat més avançada que una altra, una que té recursos econòmics per conservar el seu patrimoni i una altra que no en té. Conservar és també qualitat de vida.”

Paral·lelament a aquest canvi de mentalitat, el manteniment dels patrimonis industrial i immobiliari en sentit ampli s’ha anat complicant tecnològicament: “És molt més exigent, per exemple, el manteniment que s’ha de fer a un tren de gran velocitat que no pas el d’aquell més convencional. El manteniment és una qüestió que afecta cada cop més la seguretat. En aquest sentit, la legislació cada vegada serà més rigorosa i les responsabilitats més grans en tots aquells aspectes en els quals el manteniment afecta la seguretat i el medi ambient.”

I encara hi ha un tercer factor que no podem tampoc deixar d’esmentar, la rendibilitat: “Si les instal·lacions no funcionen correctament, no serveixen; per tant, les hem d’anar mantenint. Però el fet és que hi ha una altra cosa que ha canviat, i és que la societat ha decidit invertir més diners perquè les coses es construeixin millor i necessitin menys manteniment. Per tant, d’una banda, hi ha la importància del manteniment, però, de l’altra, la societat és molt més exigent amb la manera que es fabrica i s’instal·la.”

El manteniment és sovint “allò que no es coneix fins que no es pa­teix.”

Per això, cal tenir a prop bons tècnics que ens ajudin a resoldre els problemes que puguin sorgir: “Indubtablement, a les grans organitzacions que exploten tant actius industrials com immobiliaris, hi ha una gestió del manteniment de tipus tècnic i econòmic, perquè es tracta que cada vegada que una persona agafi la clau anglesa sàpiga perfectament què ha de fer, com i on: tot ha d’estar previst.”

Però des del punt de vista de l’operari, que és aquell que agafa la clau, les coses han canviat força en aquests vint-i-cinc anys: “Abans, els operaris eren persones molt polivalents, que havien de saber fer una mica de tot, però després van venir els anys de l’especialització en què cada un es dedicava exclusivament a unes feines molt determinades. Sembla, però, que això ja ha quedat enrere i tornem a aquella polivalència inicial.”

No obstant això, el que interessa més a Josep L. Fabrés en aquest sentit és la figura de l’aprenent: “Jo he viscut l’època en què l’aprenent era fonamental en una organització empresarial. Moltes empreses tenien escola d’aprenents pròpia, però això va desaparèixer i es va crear un buit que sembla que ara comença a cobrir-se, però encara hi ha molt per fer. Sobretot perquè la societat no ha desenvolupat una formació professional que estimuli els joves per ser mecànics, electricistes o electrònics i que tingui una bona sortida laboral per dedicar-se al manteniment.”

Hi ha companyies que tenen grans instal·lacions i que tenen serveis propis de manteniment, però n’hi ha moltes altres que han anat externalitzant aquests serveis, tal com han fet amb altres necessitats de l’empresa: “Això ha significat la creació d’empreses dedicades només al manteniment, algunes de molt especialitzades en un servei concret i d’altres molt més polivalents. Aquestes empreses estan consolidant un sector el creixement del qual en els últims cinc anys ha estat superior a la mitjana de l’economia del país.”

L’Associació, en aquests moments, està ja començant a pensar en el proper congrés europeu que se celebrarà a Barcelona l’any 2004: “Tenim l’experiència de l’any 1986, que va ser molt interessant. Vam fer el congrés al Palau de la Música Catalana; ens agrada fer compatible el manteniment amb la cultura, perquè pensem que també el manteniment forma part de la cultura. Si no sabem conservar, poca cultura podem transmetre.”