Text del 23-12-13
Fira de Barcelona ha contribuït a l’enaltiment del brand de la ciutat per la voluntat empresarial d’avenç.
La internacionalització ja és una realitat estructural de les nostres empreses.
Agraeixo l’oportunitat que m’ofereixen aquestes línies per difondre la tasca dinamitzadora i internacionalitzadora de la Fira de Barcelona, el consell d’administració de la qual presideixo des del 2004. Aquesta entitat ha potenciat encara més la prestigiosa marca Barcelona, gestada per José Antonio Samaranch, que, amb gran visió de futur, aconseguí la celebració dels Jocs Olímpics d’Estiu del 1992.
Les fires i els congressos organitzats per la nostra institució, el major exponent dels quals és el Mobile World Congress, porten anualment un milió de visitants a Barcelona, entre els quals hi ha executius d’arreu del món, fet que propicia l’arribada d’altres viatgers amb gran poder adquisitiu. Aquesta elitista afluència explica en part que la ciutat comtal s’hagi convertit en una de les grans urbs del món actual i en un important centre turístic; avui el seu nom connota, d’una banda, cosmopolitisme, clima benigne, art, cultura i bona gastronomia i, d’una altra, esplendor comercial, ja que ha esdevingut un centre de negocis de primer nivell. Per això, si continuem treballant en la mateixa línia, Barcelona es convertirà en la gran capital de la Mediterrània, enllaçant l’Àfrica del Nord amb el Sud d’Europa.
Fira de Barcelona ha contribuït a l’enaltiment del brand de la ciutat per la voluntat empresarial d’avenç i per les sinèrgies amb la classe política; després d’un període d’ocàs als anys 90, en part per manca de consens polític sobre la institució, els empresaris decidiren, tot preveient les conseqüències de la globalització, reformular l’entitat amb l’objectiu d’internacionalitzar les pimes catalanes, que encara no havien assumit la mundialització dels mercats.
La refundació s’inicià l’any 2000, amb l’impuls de la Cambra de Comerç de Barcelona –a través d’Antoni Negre i Miquel Valls–, de la Generalitat –mitjançant Artur Mas i Francesc Homs– i amb la labor cabdal de Jaume Tomàs. Van partir d’un model de triple governament que combinava el sector públic i privat: un primer nivell institucional constituït pel consell general, els membres del qual són la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç; un segon nivell, encarregat de les decisions estratègiques, conformat per un consell d’administració amb nou empresaris designats per consens institucional, i el tercer nivell, format per l’equip executiu, tutelat pel consell d’administració.
La nova estructura facilità la presa de decisions estratègiques per fomentar l’exportació, que s’intensificà amb l’adveniment de la crisi; des d’aleshores, s’han creat 36 delegacions internacionals més. La transformació ha permès incrementar i internacionalitzar els esdeveniments que organitza la Fira –avui un 40% dels participants són d’origen estranger– i convertir Catalunya en l’agent principal de recuperació econòmica d’Espanya.
La recessió ha evidenciat la necessitat d’operar en nous mercats, i les nostres empreses s’hi han adaptat àgilment, de forma que la internacionalització ja és una realitat estructural del teixit empresarial català. D’altra banda, l’elevada xifra d’atur juvenil està condicionant la marxa a l’estranger de part del jovent; la majoria tornaran aportant i enriquint les nostres empreses amb els coneixements lingüístics, professionals i empresarials adquirits durant la seva experiència forana.
