Text del 2002
L’autocar és el millor mitjà per conèixer un país i disposa de tots els elements perquè un viatge sigui còmode, agradable i segur.
La vitalitat econòmica d’un país està relacionada amb la seva capacitat logística i de comunicacions. En un món cada vegada més globalitzat, les xarxes de comunicacions i els serveis de transport esdevenen essencials per a l’economia d’un país. L’Asociación del Transporte Internacional por Carretera defensa els interessos de les empreses de transport de mercaderies i de viatgers de l’Estat espanyol que desenvolupen la seva activitat dins i fora de les seves fronteres. Josep M. Huch és el vicepresident d’aquesta entitat, que agrupa més de 800 empreses, i president de Viajeros por Carretera, que pertany a la mateixa associació: “L’empresa espanyola necessita la figura associativa per tenir un pes davant les administracions i poder defensar els interessos dels professionals del sector i, al seu torn, aportar els coneixements i l’experiència del sector als organismes amb capacitat decisòria en matèria legislativa.”
Les empreses associades a aquest organisme actuen des de fa anys en el marc europeu: “La unió d’aquestes empreses al voltant de l’Associació és bàsica per tenir un pes a Europa. I és que si s’atura el transport, també es paralitza un país. L’entitat va crear-se arran de la instauració del carnet TIR, un document que permetia als transportistes creuar les fronteres europees sense passar per controls duaners. Des de l’Associació va ser possible expedir aquest carnet.”
A la dècada de 1960, l’Estat espanyol iniciava una etapa d’obertura econòmica i social. El sector del transport per carretera va ser el primer a sortir a l’exterior, gairebé de forma paral·lela al sector del transport de viatgers, que donava resposta al fenomen migratori d’espanyols cap a Europa. L’Associació va tenir continuïtat i va anar adquirint més força: “Vam integrar-nos en la IRU (International Road Union), amb seu a Ginebra, i que avui compta amb una delegació a Brussel·les, una associació que agrupa la pràctica totalitat de països del món.”
Actualment, l’Associació catalana també disposa d’una delegació a Brussel·les, “perquè bona part del trànsit que té lloc a Europa, tant en transport de mercaderies com de viatgers, està regulat per la normativa de la Unió Europea. Els problemes que ens afecten deriven de la política europea.”
L’Associació ha realitzat una labor intensa que s’ha anat consolidant de forma progressiva. Avui compta amb una estructura organitzativa adaptada a les necessitats del sector: “S’han creat una sèrie d’empreses que donen serveis als transportistes: servei de gestoria, d’ajuda a la implantació de les normes ISO, de contractació d’assegurances i d’assessorament en temes vinculats específicament al sector dels transports.”
L’adaptació de les empreses de transport a les normes ISO ha estat un dels grans reptes de l’entitat: “És bàsic que complim uns procediments que garanteixin la qualitat dels nostres vehicles i serveis, malgrat que el client espanyol desconeix les normes ISO i no valora suficientment aquest esforç d’adaptació a la normativa de qualitat.”
Catalunya disposa d’una de les millors flotes d’Europa de transports tant de viatgers com de mercaderies. El transport a Catalunya està passant per una etapa d’evolució vinculada a la millora qualitativa del sector: “Els vehicles s’han modernitzat i s’han acomodat a les necessitats de la societat i a les exigències legislatives en matèria mediambiental, de seguretat i de qualitat.”
De totes maneres, el sector està pendent de resoldre el desequilibri tarifari en comparació amb Europa: “No podem incrementar les tarifes i això implica que les rendibilitats siguin baixes i que sigui més difícil tornar a fer inversions importants. Anem incrementant les prestacions dels vehicles i els serveis, però això no es tradueix en un augment de les tarifes. Amb el temps la societat s’anirà adonant que si vol gaudir d’un transport de qualitat i segur haurà de pagar uns preus més adequats. De la mateixa manera, a l’Estat espanyol hi ha una discriminació en relació amb altres mitjans de transport pel que fa a l’homologació de l’IVA. Hi ha un problema d’unificació de taxes, les quals haurien de ser iguals per a tot Europa.”
El sector pateix altres problemes com el de les normes de conducció: “La normativa que va aprovar la UE el 1985 és totalment impracticable. Ni sindicats ni transportistes som favorables a la normativa i esperem que el Parlament europeu la modifiqui.”
En el món del transport hi té un paper clau el conductor. Un professional amb una gran responsabilitat: “La vida del conductor d’autocar o de camió és bastant dura. És una feina que està poc valorada i això fa que hi hagi poca gent interessada a treballar de conductor. Per als empresaris del sector aquest és un problema important. Per solucionar-ho s’està parlant d’homologar els carnets de conduir entre països perquè pugui venir personal de fora.”
El transport de mercaderies perilloses exigeix un control minuciós del conductor: “El reglament és especial i els conductors estan molt controlats.”
Pel que fa a les infraestructures, Josep M. Huch opina sobre la qualitat de les carreteres europees: “Les xarxes principals són bones, encara que les secundàries han de millorar. Ens cal aprendre molt d’Europa, on hi ha molta disciplina. Fa falta una senyalització acurada de les vies. També hi ha poca consciència a la carretera, cosa que s’hauria de treballar ja des de l’escola i formar els infants perquè en un futur condueixin adequadament.”
Malgrat els problemes del sector, el president d’aquesta entitat no dubta d’afirmar que el futur del transport està assegurat: “Avui la mobilitat és bàsica. El transport públic s’haurà d’utilitzar cada vegada més si no volem col·lapsar les nostres ciutats. En els viatges turístics continuarà havent-hi transport terrestre, perquè l’autocar és el millor mitjà per conèixer un país i disposa de forma condensada de tots els elements necessaris perquè un viatge sigui còmode, agradable i segur.”
Sens dubte, des d’associacions com la que acabem de conèixer, la qualitat del transport a l’Estat espanyol està assegurada i a l’alçada de les flotes que actuen a Europa.
